SANT MARTÍ DE TORUS: LA SEVA VIDA

No ho sabem de cert, pero sembla que Sant Martí de Tours havia nascut a la regió de Pannònia, a l'actual Hongria.

El seu pare era un oficial de l'exèrcit romà, que li donà el nom de Martinus en honor del déu de la guerra Mart.

La família va marxar a Pavia i, en fer els quinze anys, Martí va ingressar a l'exèrcit. Va servir-hi fins l'any 356, primer a Itàlia i després a la Gàl·lia, essent soldat sota Constantí I el Gran i després sota Constantí II. Abans de la meitat del segle IV es va convertir al cristianisme.

Martí decideix llavors deixar l'exèrcit romà , però no ho podia fer fins passat un temps, donat que l'emperador li va negar la seva llicència. Quan per fia va poder deixar de ser militar, es va unir a Hilari de Poitiers, amb qui van fundar en 360 el que es pot considerar primer monestir d'Occident, el de Ligugé.

Va fer nombrosos viatges de predicació per la Gàl·lia central i occidental, sobretot en zones rurals, que el van fer molt popular.

L'any 371 va ser elegit bisbe de Tours pels habitants de la ciutat.

La seva vida pastoral es va caracteritzar per l'evangelització i la lluita contra els costums pagans.

Es va fer cèlebre per la seva santedat i els seus miracles. Va ser un bisbe actiu i enèrgic i aconseguí un gran prestigi fora de la seva diòcesi.

Continuà la seva activitat pastoral entre els pagesos, al contrari que altres bisbes del moment que es limitaven a la seva tasca a la ciutat.

Va fundar, prop de Tours, un nou monestir: el Maius Monasterium (Monestir Major) que es convertirà en l'abadia de Marmoutier, activa fins al final del segle XVIII.

Martí morí a Candes l'any 397. Estava a la ciutat per què havia anat per a conciliar-ne uns clergues que tenien un conflicte.