CINQUÈ DIUMNGE DE QUARESMA

(Jn 12,20-33)

En aquell temps, entre els qui havien pujat per adorar Déu amb motiu de la festa hi havia alguns grecs. Aquests anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li demanaren:

«Senyor, voldríem veure Jesús».

Felip anà a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús. Ell respongué:

«Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus. Ara em sento contorbat. Què he de dir? Pare, salva'm d'aquesta hora? Però jo he vingut per arribar en aquesta hora! Pare, glorifica el teu nom».

Aleshores una veu va dir del cel estant:

«Ja l'he glorificat i encara el glorificaré».

Quan la gent que eren allà ho van sentir, deien que havia estat un tro. D'altres replicaven:

«Un àngel li ha parlat».

Jesús els digué:

«Aquesta veu no s'adreçava a mi, sinó a vosaltres. Ara arriba la condemna d'aquest món, ara el príncep d'aquest món serà llançat a fora. I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi. Deia això indicant de quina manera havia de morir».

EVANGELI DEL QUART DIUMENGE DE QUARESMA

En aquell temps, Jesús digué a Nicodem:

«I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en Ell vida eterna.

Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna.

Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'Ell. Els qui creuen en Ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu.
La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat s'acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu».

Joan 3, 14-21

TERCER DIUMNGE DE QUARESMA

(Jn 2,13-25)

Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem.

En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; i digué als venedors de coloms:

«Traieu això d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!».

Els seus deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: «El zel del teu temple em consumeix».
Llavors els jueus el van interrogar:

«Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així?».

Jesús els contestà:

«Destruïu aquest santuari, i en tres dies l'aixecaré».

Els jueus replicaren: «Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies?».

Però Ell es referia al santuari del seu cos. Per això, quan va ressuscitar d'entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l'Escriptura i en la paraula de Jesús.
Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu nom. Però Jesús no es fiava d'ells, perquè els coneixia tots i no necessitava que ningú li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.

SEGON DIUMENGE DE QUARESMA

En aquell temps, Jesús prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se'ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús.
Pere digué a Jesús:

«Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies».

No sabia pas què deia, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu:

«Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo».

Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts.

Necessiten la nostra veu

Els drets dels infants estan a la boca de tots. És una d´aquestes coses tan bàsiques que sembla que ni s´hauria de parlar. Tanmateix, en molts indrets, els nens pateixen abusos, injusticies i veritables situacions d´esclavitud. Els salesians ens envien una proposta per a aquesta Quaresma: conèixer cada día la situació d´un colectiu de nens tractats injustament, perque nosaltres, desde la comoditat de la nostra llibertat poguem ser la seva veu.

L´enllaç es:

http://www.salesianos.edu/especiales/cuaresma/archivos/DerechosDelMenor.pdf

CANÇONS PER FER-NOS PENSAR A LA QUARESMA

La primera proposta es de Juanes: es temps de canviar l´odi per amor



La segona cançó es es Mago de Oz, es diu "La Costa del Silenci" i ens proposa buscar al nostre interior la solució per a salvar les coses boniques que ens queden.



Deixo la lletra per poder seguir-la millor:

LETRA DE LA CANCION MAGO DE OZ - LA COSTA DEL SILENCIO (GAIA)

El mar escupía un lamento
tan tenue que nadie lo oyó.
Era un dolor de tan adentro
que toda la costa murió.

Llora lamentos la nube que enfermó
y escribe espantos en la arena el dolor.
Arrulla el miedo a un delfín que bebió
de un agua negra, su suerte emigró.

Ven, quiero oír tu voz,
y, si aún nos queda amor,
impidamos que esto muera.
Ven, pues en tu interior
está la solución,
de salvar lo bello que queda.

Donde se acomoda la usura
nacen la ambición y el poder,
y este germina en la tierra,
que agoniza por interés.

Y una gaviota cuentan que decidió
en acto suicida inmolarse en el sol.
Ríe desprecios un barco que encalló,
y se desangra en su lecho: LA MAR!

Hagamos una revolución,
que nuestro líder sea el sol,
y nuestro ejército
sean mariposas.

Por bandera otro amanecer
y por conquista comprender
que hay que cambiar
las espadas por rosas.

Mientras te quede aliento
ve a buscar con el viento
ayuda, pues no queda tiempo.

PRIMER DIUMENG DE QUARESMA

Ja hem tallat la primera cama de la Vella Quaresma, ja hem viscut el primer diumenge. L´Evangeli parla del desert i de les temptacions. De la solitud que de vegades és la nostra vida i de totes les coses que ens podem creure que l´omplen pero que no son més que miratges.
Bona Setmana!!

En aquell temps, l'Esperit empenyé Jesús cap al desert.

Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s'estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien.

Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia: «S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova».

(Mc 1,12-15):