LES CATACUMBES

Saps que es catacumbes són un lloc de sepultura dels morts que té la peculiaritat de ser subterrani?

Però els primers cristians de Roma es reunien en elles per celebrar els ritus dels funerals i els aniversaris dels màrtirs i dels difunts.

I per què es van crear? 

Hi ha diversos motius: En primer lloc els cristians rebutjaven el costum pagana de la incineració dels cossos. Seguint l'exemple de la sepultura de Jesús, preferien la inhumació, per un sentit de respecte cap al cos destinat un dia a la resurrecció dels morts. Aquest sentiment va crear un problema d'espai, que va influir poderosament en l'ampliació de les catacumbes. A més els primers cristians eren majoritàriament pobres de manera que aquesta forma de sepultura va ser decisiva. Hi va haver altres motius que van portar a l'elecció de les excavacions subterrànies. En els cristians es vivia d'una manera molt fort el sentit de la comunitat: desitjaven trobar junts també en el "somni de la mort". A més, aquests llocs apartats permetien, especialment durant les persecucions, reunions comunitàries reservades i discretes i permetien l'ús lliure dels símbols cristians. D'altra banda la llei romana prohibia la sepultura dels difunts dins dels murs de la ciutat, així que totes les catacumbes estan situades al llarg de les grans vies consulars i, generalment, en les zones dels suburbis d'aquell temps.

Saps que durant les persecucions les catacumbes també van servir com a lloc de refugi momentani per a la celebració de l'Eucaristia? I un cop acabades les persecucions, les catacumbes es van convertir, sobretot en temps del papa Sant Damas I (366-384), en veritables santuaris dels màrtirs, centres de devoció i de peregrinació des de totes les parts de l'imperi romà.

CEMENTIRI VS TANATORI

No son ben bé paraules sinónimes encara que s'asemblen. Totes dues venen del grec. Cementiri vol dir "dormitori". Es un terme cristià: els morts esperen la ressurrecció al dormitori, reposant. Tanatori és el lloc a on es porten els difunts abans de ser enterrats. El significat no es tan esperançador. Ve de "Tánatos". Tánatos és la personificació de la mort. Fill de Nix (la Nit) i dermà bessó de Hipnos, (el Son). El representaven com a un jove alat amb una espasa al costat i molt lligat a les Moires, personatges que filen el destí dels humans (que acaba amb la mort).

  

EL CEMENTIRI DEL MASNOU

El cementiri del Masnou és un veritable museu a l'aire lliure. En ell podem contemplar  l'obra d'escultors, artistes i arquitectes destacats que van treballar al Masnou per encàrrec de famílies importants.
Podrem veure obres d'arquitectes i mestres d'obra com Maurici Augé iRobert, Eduard Balcells i Buigas, Bonaventura Bassegoda i Amigó, Gaietà Buïgas i Monravà,grans escultors de renom dins dels ambients burgesos com Rafael Atché i Farré, FaustoBarata i Rossi, Pere Carbonell i Huguet, Josep Llimona i Bruguera i Josep Maria Subirachs,entre d'altres.

CEMENTIRIS FAMOSOS: EL DE PRAGA

La capital txeca és una de les ciutats més belles d'Europa, amb les seves esglésies barroques, els seus carrers empedrats i les seves cerveseries d'amples portes i sostres de teules vermelles. Després de creuar el riu Moldava pel pont de Carles per anar de la Ciutat Vella a la Ciutat Petita o Malá Strana cal enfilar un carrer costerut. Cap amunt s'arriba al barri de Josefov, un antic barri jueu amb sis sinagogues i molts bars amb finestres de doble vidre perquè en el cru hivern no entre el fred de la neu.

En els bars no falten referències al Golem, personatge llegendari creat per un jueu d'aquests carrers, que li va insuflar vida a un ninot de fang al qual va haver de destruir quan aquest es va tornar immanejable. Aquesta història que va ser recollida per escriptors com Isaac Bashevis Singer i Jorge Luis Borges segueix omplint al barri de misteri.
Però el misteri més gran és com han pogut sepultar trenta mil persones des 1439-1787 al petit cementiri jueu que marca el centre exacte del barri. Treu l'alè veure aquesta quantitat enorme de làpides de pedra gastada i renegrida, arraconades, inclinades i apilades unes sobre altres, com barallant un lloc en el record. Totes estan protegides per un sostre verd de roures i castanyers.
La part trista de la història, però, no està en aquest cementiri dels que van morir en pau, sinó en el Museu Estatal Jueu que exhibeix canelobres i estrelles de David que es van poder recuperar després de les destrosses i saquejos soferts pel barri en la Segona Guerra. A la Sinagoga de Pinkas figuren els noms de gairebé vuitanta mil jueus assassinats durant el genocidi nazi, la meitat d'ells ciutadans de Praga. I en un altre museu s'exhibeix el màxim horror de la guerra: la manera com els nens presoners van comptar en els seus dibuixos l'horror viscut al camp de concentració de Terezin. 
El cementiri, al costat d'això, és un recés de pau i alegria al voltant del qual els joves de Praga es reuneixen a prendre les seves bones cerveses Pilsen.