Mostrando entradas con la etiqueta VOCABULARI. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta VOCABULARI. Mostrar todas las entradas

sábado, 31 de marzo de 2012

QUE SIGNIFICA HOSANNA?


"Hosanna" no és una paraula catalana, sinó que procedeix del arameu, que és la llengua que parlava Jesús, i que parlaven els primers cristians de Jerusalem.
És una petició d'ajuda i de salvació.
Al peu de la lletra, significa "salva'ns, t'ho demanem". Així apareix en el Sal 118,25.

El diumenge de rams en el passatge de l'entrada de Jesús a Jerusalem, la gent crida "Hosanna" (cf. Mateu 21,9; Marc 11,9-10; Jn 12,13)
És un reconeixement de la proximitat del regne de Déu, que es fa present en Jesús.



Però després va passar a tenir un altre significat, i va esdevenir una aclamació de victòria a Déu, com a reconeixement al seu poder salvador. I en els segles IV i V es va introduir en la litúrgia de l'Eucaristia, com una oració que es recita en totes les misses.

EL "SANT" DE LA MISSA
Sant, sant, sant és el Senyor,
Déu de l'univers.
el cel i la terra
són plens de la vostra glòria.
Hosanna a dalt del cel.
Beneït el que ve
en nom del Senyor
Hosanna a dalt del cel

miércoles, 28 de diciembre de 2011

SIGNIFICAT DE LA PARAULA GENOCIDI


Encara que hem fet del 28 de desembre un dia d'acudits i bromes, convé que, en honor al cruel origen de la festa, ens posem seriosos i analitzem el significat de la paraula “Genocidi”.
Raphael Lemkin, un jueu de Polònia, va fer servir per primer cop la paraula genocidi. Era el 1944.
Les arrels són:
  1. genos (terme grec que significa família, tribu o raça)
  2. -cidi (del llatí -cidere, forma combinatòria de caedere, matar).

    Lemkin volia referir-se amb aquest terme a les matances per motius racials, nacionals o religiosos.
    Va lluitar que les normes internacionals definissin i prohibissin el genocidi.
    L'Acord o Carta de Londres de 8 d'agost de 1945, que va establir l'Estatut del Tribunal de Nuremberg, va definir com crims contra la humanitat els assassinats i altres agressions contra qualsevol població civil o les persecucions per motius polítics, racials o religiosos. A partir d'aquí es va fer una completa legislació internacional.
Segons el que es disposa per la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, s'entén per genocidi qualsevol dels següents actes amb la intenció de destruir, total o parcialment, a un grup nacional, ètnic, racial o religiós:
- Matança de membres d'un grup
- Lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup
- Submissió intencional del grup a condicions d'existència que hagin d'implicar la seva destrucció física, total o parcial
- Mesures destinades a impedir els naixements en el sí del grup
- Trasllat per força de nens del grup a altre grup.

A part del genocidi es castiguen altres delictes connexos, que són l'associació per a cometre genocidi, la instigació directa i pública, la temptativa i la complicitat.
Les persones acusades de genocidi seran jutjades, d'acord amb l'article 6 de la Convenció, en un tribunal competent del territori on es va cometre el delicte.
Encara que ens sembli que el genocidi és cosa del pasat, que no s'ha de tornar a repetir, podem citar genocidis actuals al costat dels històrics.
Recordem avui amb respecte i angoixa a totes les víctimes inocents:
- Amèrica (a partir de 1492) durant la seva colonització per part de potències europees.
- Namíbia, (1904-1907), genocidi dels herero, perpetrat per Alemanya a aquesta colònia africana.
- Armènia (1915 - 1923)
- Gran Purga (dècada de 1930) a la Unió Soviètica sota Stalin, perpetrada tant contra la població en general com dins del Partit. 1937 en fou l'any més cruent.
- Holocaust (1933 - 1945), perpetrat pels nazis a Europa. Tenia com a objectiu l'extermini complet de minories com ara els jueus o gitanos, així com de persones pertanyents a grups considerats com a "indesitjables", com els homosexuals.
- Genocidi Ucranià anomenat Holodomor (mort per fam de 10.000.000) L'estat va crear artificialment una situació de gana per aniquilar als agricultors d'Ucraïna. Un acte terrorista fet des de l'Estat.
- Porrajmos a Europa (1933 - 1945), el nom amb que es coneix l'assassinat massiu de gitanos durant l'Holocaust.
- Revolució Cultural a Xina (1966-1969). S'estima que moriren de 20 a 30 milions de persones a causa de la dura repressió i la fam causada per les polítiques estatals promogudes pel Partit de Mao.
- Cambodja, (1971 - 1979). Purgues massives perpetrades pels Khmers Rojos de Pol Pot, que van acabar amb l'assassinat de la quarta part del país.
- Burundi, (1972)
- Rwanda, (1994), l'extermini de milers de tutsis i dels seus simpatitzants per part de grups extremistes hutu del país (Interahamwe i Impuzamugambi) durant la Guerra Civil de Rwanda.
- Srebrenica, (1995), perpetrada per l'exèrcit serbi contra els bosnians. Part de la Guerra de Bòsnia, al seu torn part de les cruentes Guerres dels Balcans, en els quals l'odi ètnic va ser un component important.

miércoles, 14 de diciembre de 2011

MÍSTICA


Quan parlem de la Mística no ens referim al personatges del comic X Men, sinò que  parlem del misteri, del fons imperceptible de la veritat, al qual cal ser iniciats. 
En sentit cristià, la Mística és el misteri amagat en Déu i revelat en Jesucrist. És una singular manifestació que Déu fa de si mateix i de la plenitud de la seva vida que Ell mateix vol comunicar, gratuïtament, per que així ho desitja.
Es a dir, en l'àmbit cristià, la mística està relacionada amb la Revelació divina, comunicació alhora de veritat i de gràcia. És la plenitud del misteri cristià proclamat en la fe de l'Església a partir de la revelació, celebrat en la litúrgia, especialment en l'àmbit dels sagraments, viscut en l'experiència cristiana com a vida en Crist o vida en l'Esperit Sant, però també possiblement percebut de manera sobrenatural per una gràcia carismàtica concedida per Déu. Tal experiència mística es posa també sota el discerniment de la Revelació i del magisteri eclesial, justament perquè es viu aquest misteri cristià en l'Església. 
Quan diem que San Juan de la Cruz era un místic volem dir que va escriure sobre la experiència de la unió del home amb Déu, experiència que requereix trasspasar tres espais o vies:
- La purificació: és a dir, poder-se alliberar del propis sentiments i raonaments, fugir del mal i disposar-se a deixar-ho tot per Déu.
- La il·luminació: Déu es manifesta com una gran llum que enfosqueix totes les altres coses que envolten al místic.
- La unió: La fase final, que significa deixar de ser un mateix per a fusionar-se amb Déu mateix.

jueves, 8 de diciembre de 2011

ONOMÀSTICA

La teva onomàstica és el dia del teu sant.


miércoles, 7 de diciembre de 2011

LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA: VOCABULARI


La festa de demà, la Immaculada Concepció de Maria, és relativament recent, es va celebrar per primera vegada el 8 desembre 1854 sota mandat del papa Pius IX.
El que celebrem és un dogma. 

I què és un dogma?
La paraula "dogma" significa alguna cosa que has de creure encara que no sigui verificable. En el dogma de la Immaculada Concepció de Maria el que cal creure és que la Mare de Déu no va tenir pecat original.

I què és el pecat original?
El pecat original és el pecat comès per Adam, que va desobeir a Déu i va voler ser ell mateix com Déu, però també és la conseqüència d'aquest primer pecat, una mena de taca hereditària amb la qual tots naixem.


Resumint: el dogma de la Immaculada Concepció vol dir que Maria, per una especial elecció de Déu,  va néixer sense aquest pecat original.

domingo, 4 de diciembre de 2011

VOCABULARI: LES ICONES


Una icona (del grec clàssic εἰκών, eikon, que volia dir 'imatge') és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada al cristianisme ortodox.
A l'esglèsia ortodoxa les icones es troben escampades per tot l'edifici i, sobretot, es troben reunides a l'iconòstasi, el mur que separa la nau del presbiteri.

També entenem per icona els simbolets que fem servir a les pantalles d'ordinador, per complementar els caràcters alfanumèrics normals de l'ordinador. Els ordinadors moderns poden ara utilitzar gràfics de mapa de bits en el terminal, de manera que les icones s'usen àmpliament per ajudar els usuaris.

VOCAVULARI DE SANT FRANCESC XAVIER

JESUÏTES: La Companyia de Jesús (en llatíSocietas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic fundat el 1540 per Íñigo de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola. Els membres d'aquest orde es coneixen popularment com a jesuïtes. Amb gairebé 20.000 membres, és l'orde més gran de l'església catòlica de l'actualitat. El seu superior general és Adolfo Nicolás


MISSIONER: Persona cristiana que es dedica a explicar l'evangeli i la doctrina de l'Església en països estrangers, sobretot d'Àsia i d'Àfrica

viernes, 2 de diciembre de 2011

VOCABULARI DE SANT NICOLAU: CAPELLÀ, MOSSÈN I BISBE

Un capellà és un home que s'ha consagrat al servei de l'Església i dels fidels cristians. Els capellans poden dir missa. A l'Església protestant d'Anglaterra també hi ha capellanes.


Un mossèn és un capellà. Aquesta paraula es posa davant del nom o del cognom quan es vol anomenar un capellà: Mossèn Joan, Mossèn Puig.

Un bisbe és un capellà que ha rebut una consagració especial i està encarregat de dirigir els fidels i els capellans d'un territori. Els bisbes són els ajudants del papa de Roma per tot el món. Els capellans d'una zona han d'obeir al seu bisbe.

VOCABULARI DE SANT NICOLAU: GENEROSITAT

“La generositat és la capacitat de compartir amb els altres part del que tens; de creure que la resta de persones formen part de la teva vida i que, per tant, si estan millor tu també et sentiràs millor. És donar més importància a allò immaterial” 

“La generositat és oferir sense demanar o esperar res a canvi




“La generositat és la capacitat de donar per tal que els altres gaudeixin,això et fa gaudir personalment i desenvolupar-te com a persona”






“Entenem per generositat la capacitat de compartir, d’ajudar els altres, de donar-se als altres, d’implicar-se... sense demanar res a canvi”



miércoles, 23 de noviembre de 2011

VOCABULARI D'ADVENT: DEFINICIÓ DE LA TENEBRA


Una tenebra és una gran foscor, que pot provocar por i angoixa. Si hi ha una apagada general, la ciutat queda envoltada per la tenebra. Aquest mot es fa servir sovint en plural:
Estar en un bosc ple de tenebres.

Passar de les tenebres a la llum.

VOCABULARI D'ADVENT: DEFINICIÓ DE LA FOSCOR


nom femení
La foscor és la falta de llum i de claror.

VOCABULARI D'ADVENT: DEFINICIÓ DE LA LLUM


llum 1 llums
nom femení
1
La llum és la forma d'energia que ens permet veure les coses. Si no hi hagués la llum tot seria fosc i no veuríem res. La font principal de llum és el Sol. També tenim llum produïda per l'electricitat. I els antics feien llum amb petroli, espelmes, oli i gas.
2
La llum natural és la que fa el Sol. La llum artificial és la que fem amb l'electricitat, amb espelmes o amb gas. Sempre és millor llegir amb llum natural.
frase feta
3
Es diu que una dona dóna a llum quan té una criatura.

llum 2 llums
nom masculí
1
Un llum és un estri o aparell que fa llum artificial. Els llums més habituals són elèctrics i porten bombetes o fluorescents. Hi ha llums de sostre, de sobretaula, de paret i de peu.

2
Qualsevol dels dispositius que porten els cotxes i altres vehicles per a fer llum. Hi ha llums de posició, llums intermitents i llums de carretera.

sábado, 29 de octubre de 2011

ESCATOLOGIA: UNA MICA DE TEOLOGIA

Tots els Sants és una bona època per a parlar de l'Escatologia.
¿Escato...què?
Escatologia (del grec ἔσχατος "últim") tracta del destí del món, la vida després de la mort, el temps etern o les esperances de cada religió, és a dir, del conjunt de creences i coneixements que transcendeixen els límits temporals pròpiament humans.
Els cristians creiem en la ressurrecció, és a dir en que després de morir tornarem a ser qui som, no només amb l'ànima sinó també amb el nostre cos. Aquesta resurrecció tindrà lloc al final dels temps, quan torni Jesús (en la anomanada "Parusia") Entre tant, les nostres ànimes separades del cos per la mort, dormen a les mans de Déu. 
I el cel? I el purgatori? i l'infern?
El cel és "estar amb Déu", gaudir de la seva preséncia. 
El purgatori sería com un estadi concedit per aclarir aquells aspectes més foscos de la nostra vida.
I l'infern és la demostració última del respecte de Déu envers la nostra llibertad: si una persona rebutja a Déu i no vol estar amb ell al cel, estaría al únic lloc a on Déu no hi és: l'infern.
Malgrat que en moltes époques històriques l'escatología ha servit per a fomentar la por, lo cert és que, ben al contrari, ens serveix per donar-nos esperança. Com deia Jesús podem viure tranquils: tenim un lloc preparat a la casa del Pare.


"Magical Template" designed by Blogger Buster