FESTA MAJOR DE TEIÀ; SANT MARTÍ DE TOURS

El Farcit, protagonista de les festes de Sant Martí
Teià (el Maresme), Pels volts de l'11 de novembre

El farcit de pomes Cant dels goigs El Concurs de "Relleno" Els gegants de Teià Sac i Ganxo Jocs tradicionals

Tot i que la Festa Major de Teià es celebra amb nombrosos actes culturals i esportius pels seus carrers i places, l’autèntic protagonista gastronòmic és el Farcit o relleno, un plat confitat de pomes farcides que només s'elabora per aquesta festivitat. Aquests dies se'n fa un Concurs i un Tast Popular. Els actes de la Festa Major comencen el cap de setmana anterior a l'11 de novembre, diada de Sant Martí. Divendres a la tarda, cercavila d'inici de la festa i sopar i balls populars a la nit. Dissabte al matí diverses competicions esportives i de jocs (petanca, escalextric, domino, etc). A la nit el gran Correfoc i l'espectacle a l'església a càrrec dels Dimonis de Teià dóna pas al gran concert amb grups de pop-rock del moment i una xocolatada nocturna per refer forces. Diumenge hi ha la Trobada de Gegants organitzada per la colla local i que compta amb la participació d'altres colles d'arreu del país. La vigília de Sant Martí, 10 de novembre, repic de campanes i cinema. L'11 de novembre, dia central de la festa, al matí despertar trabucaire, ofici solemne en honor a sant Martí a l'interior de l'església de Teià, coneguda com la catedral del Maresme i que està consagrada a aquest sant. L'ofici és molt concorregut i al final es canten els goigs en honor a Sant Martí, patró del poble. Al finalitzar la missa es ballen sardanes i es fa el tast popular de "relleno". Un dels actes més característics i més tradicionals de la Festa Major de Teià és el Concurs de Relleno. ElRelleno és un plat popular, combinació de dolç i salat, basat en pomes farcides de carn picada i diversos dolços, com xocolata o suc de llimona, que només s'elabora durant els dies que dura la Festa Major. Es tracta d'un plat que es cuina en quatre dies, a foc lent i que té una elaboració molt complexa, plena de secrets. El Concurs de Relleno es celebra des de 1981, té lloc a la Casa de Cultura i hi participen tots els cuiners i cuineres amateurs de Teià, que porten el seu relleno fet de casa. Un jurat expert tasta tots elsrellenos que han participat al concurs i atorga premis als millors. Acabada la cerimònia de proclamació dels guanyadors es fa el Tast Popular de relleno amb unes grans peroles preparades per un restaurant local. Aquest mateix dia a la tarda, hi ha ludoteca infantil i l'acte de lliurament del guardó Tei de Plata a la persona o entitat que s'ha distingit per la seva dedicació al poble. El cap de setmana següent continuen els actes. Divendres és el dia del "Sac i Ganxo festival", un espectacle de playbacks organitzat per La Flor de la Palma i que compta amb una enorme participació de la gent del poble. Dissabte al matí hi ha la Passejada popular i a la tarda espectacles per a la mainada i la Auto-gimcana per adults, una competició amb cotxes disfressats. A la nit, gran concert de Festa Major, Botifarrada i Cerca-tasques, un recorregut per descobrir els bars del poble i que acaba amb el Ball de Festa Major. Diumenge al matí, pedalada Popular, Baixada de vehicles sense motor i Guerra de Bombardes, una guerra de caire festiu que deixa als participants ben enfarinats. Les celebracions acaben diumenge a la tarda amb una festa popular per a petits i grans, amb jocs tradicionals, animació infantil, xocolatada i coca, que dóna pas a la mascletà de fi de Festa Major. Text: Redacció festes.org Fotografies: Manel Carrera i Escudé i Ajuntament de Teià

SANT PERE, LA NOSTRA FESTA MAJOR

Segons el Nou Testament, Pere ( en arameu i hebreu kēf i en grec Petros) va nèixer a Betsaida, Galilea, i va morir a Roma, c.64/67. Fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme.

Originari de Betsaida, el seu nom era Simó (en arameu Shim‘on bar Jochanan, en hebreu שמעון בן-יוֹנָה Šim‘ôn ben Jon'ah i en grec Συμεών Symeon). Estava casat i se n'anà a viure a Cafarnaüm, on treballava com a pescador al Llac Tiberíades acompanyat del seu germà Andreu; va ser un dels primers deixebles de Jesús i ho va abandonar tot per seguir el Messies.

El més precís sobre la vocació de Sant Pere és l'Evangeli segons Joan (hom pensa que va ser escrit vora l'any 100), que conta com Jesús va ser presentat a Simó pel germà d'aquest, Andreu.

En l'Evangeli segons sant Mateu (16:16-18), Crist li va dir: Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del Cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meua església. Així doncs Jesús li va donar a Simó el nom de Pere (Cefes, que vol dir pedra). La tradició catòlica li assigna el primer lloc entre els apòstols (en les llistes de Mateu, de Marc i de Lluc, així com en els Fets dels Apòstols, Pere és citat sempre en primer lloc).

En ser probablement Joan, amb Andreu, un dels primers deixebles de Jesús, és comprensible que tingui un record personal molt precís d'uns esdeveniments tan importants en la seua existència. Finalment, com que aquest Evangeli ha estat escrit el darrer, aquesta obra no ha pogut pas influenciar els altres tres Evangelis, els escriptors dels quals no van ser testimonis directes de l'escena i per això en donen menys detalls.

Ben sovint és un dels principals actors del Nou Testament:

Arran del procés i de la condemna de Jesús, Pere nega el seu mestre, però serà, juntament amb Joan, un dels primers a admetre la resurrecció i a donar-ne fe.
Pere és un dels apòstols de qui més parlen els Evangelis i els Fets dels Apòstols. La darrera part de la seva vida no és relatada als llibres del Nou Testament. Hom li atribueix dues cartes integrades a la Bíblia.

Segons la tradició catòlica, després d'haver evangelitzat Antioquia, la regió del Pont, Galàcia, Bitínia i Capadòcia, hauria marxat a Roma, n'hauria esdevingut el primer bisbe i hauria mort com a màrtir a l'emplaçament del Vaticà. La seva tomba va ser trobada efectivament per l'arqueòleg Jérôme Carcopino als anys quaranta i pot ser visitada. Segons la tradició popular, sant Pere seria el guardià de les portes del Paradís, per això se'l representa amb unes claus a la mà.

SANTA MARIA,( MIRIAM, MIREIA, MARIONA, ONA)

Mara en altre idiomes, castellà: María; francès: Marie, anglès: Mary; italià: Maria

Maria (arameu מרים Mariam ) és el nom de la mare de Jesús.

Era un nom conegut ja a l'Antic Testament: Ho duia la germana de Moisès i Aaró. En hebreu es pronunciava Miryam i va derivar a Mariam en arameu, la llengua que es parlava Israel en temps de Crist. Durant molts anys els tres noms, Moisès, Aaró. i Míriam no es posaven perquè eren tractats amb summe respecte, però l'actitud va canviar amb el temps i van ser utilitzats com a senyera d'esperança per l'era messiànica.

Encara que en l'Edat Mitjana se li va buscar significats més piadosos que exactes, sota els actuals descobriments arqueològics, Maria significa "Enaltida".

Maria és així mateix coneguda com "Estrella dels Mars" (Stella Maris). Aquest nom procedeix de la interpretació d'un passatge de l'Antic Testament, primer llibre dels Reis, 18:41-45 .

L'evangeli de Lluc és el que més dades ens dóna sobre Maria, al desenvolupar amb més detall els temes de la infància de Jesús: la Anunciació, la Visita a Isabel, el Naixement de Jesús, la Presentació de Jesús en el Temple i la pèrdua de Jesús en el temple. En l'evangeli segons sant Joan, Jesús fa el seu primer miracle a comanda de ella, a Caná. I, en la creu, es lliurada com mare a sant Joan mateix.

També l’esmenta el Llibre dels Fets dels Apòstols com a membre destacat de la comunitat cristiana primitiva.

No se sap amb certesa qui eren els seus pares, però la Tradició de l'Església Catòlica ens ha donat els noms de Joaquim i Anna, presos del Protoevangeli de Jaume, un dels evangelis apòcrifs que s'ha pres com referència per a moltes dades piadosos sobre la vida de la Mare de Déu. Sabem que en el moment de la concepció de Jesús, Maria era promesa de Josep de Natzareth. Segons la tradició jueva d'aquell moment, els joves barons es esposaven entre els divuit i vint-i-quatre anys, i les dones a partir dels dotze anys, data en la qual ja eren considerades donzelles. El matrimoni jueu tenia dos moments, esposori i matrimoni pròpiament dit: el primer era celebrat en la casa de la núvia i encara que era un compromís molt més seriós que ser només nuvis, no hi havia encara vida en comú. Aquesta etapa durava un any i desprès venia la segona part, el matrimoni. Al casar-se, el nuvi duia solemnement a la núvia des de la casa dels seus pares a la d´ell. La presència de Maria en els relats bíblics comença quan nomes esta promesa amb Josep i se li apareix el Arcàngel Gabriel (Lluc en 1:26 al 28)
"I al sisè mes, l'àngel Gabriel va ser enviat per Déu a una ciutat de Galilea cridada Natzareth, a una verge esposada amb un home que es cridava José, dels descendents de David; i el nom de la verge era Maria. I entrant l'àngel, li va dir: Salvi, ompli de gràcia! (Gràcia Plena) El Senyor està amb tu; beneïda ets tu entre les dones."
Després d’acceptar l’elecció de Déu, Maria, ja embarassada, visita a la seva cosina Isabel, ja que l'àngel Gabriel li havia anunciat que també ella, encara que ja anciana, estava encinta, senyal que per a Déu no hi ha impossibles. Aquesta visita suposa per a Maria fer un llarg viatge: des de Nazareth a la ciutat de Judà, (l'actual Eim Karem a sis quilòmetres i mig a l'oest de Jerusalem). A l'arribar Maria, els evangelis narren que el nen que tenia Isabel en el seu ventre (Joan el Baptista) )va donar un salt d'alegria i va fer que la mare, Isabel, reconegués a Maria com la "Mare del seu Senyor" i la lloa. Maria respon a Isabel amb un cant ara conegut com "Magnificat" i inspirat en diversos salms i passatges del Antic Testament que sens dubte Maria coneixia molt bé.

Com Jesús és una de les persones divines de la Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant), Maria és també anomenada 'Mare de Déu'.