SANT ANTONI DE PADUA

Sabies que avui és el sant de tots els Antonis, Antonies, Tonis... que es dieue així per Sant Antoni de Padua?

Sabies que ell es deia en realitat Ferran de Bouillon i que va néixer a Lisboa?

Sabies que als 15 anys d'edat va entrar com a novici al monestir de San Vincenzo i que els monjos no eren franciscans sinó agustins?

I que al any 1219, a l'edat de 24 anys, va ser ordenat sacerdot?

Saps que al any 1220 van arribar a Coimbra els cadàvers de cinc monjos franciscans decapitat al Marroc, on havia anat a predicar a les ordres de Francesc d'Assís i que aixó va impressionar tant a Ferran que el va fer adonar-se de que la seva vocació era més frnaciscana que no pas agostiniana?

Saps que per a fer el canvi necessitava un permís tant del provincial franciscà d'Espanya com del agustí?

Saps que finalment Ferran va poder fer-se monjo franciscà a l'ermita i que va canvia el seu nom a Antoni? 

Saps que va anar convidat al Capítol General d'Assís amb altres monjos franciscans i que va escoltar a Frances D´Assís a Santa Maria degli Angeli, però que no el va conèixer personalment?

Saps que va començar a predicar a la Romanya, al nord d'Itàlia i França i que en 1227 gràcies a les seves paraules es va convertir tot el nord de la Província?

Saps que un dia en que no l´escoltava ningú es va anar a la platja, va començar a anunciar els peixos l´amor de Déu i tots els peixos van sortir de l´aigua per escoltar-lo?

Saps que el seu sant és el 13 de juny per que a morir un dia 13 de juny de l´any 1231 ?

Sabies que Sant Antoni és el Sant patró de les persones que tenen gana, de les coses perdudes i dels més pobres?

Saps que la paraula “Antoni” vol dir “primer fill nascut” i que prové del greg?

SANT ANTONI ABAD VS SANT ANTONI DE PADUA

En molts pobles es celebra avui la festa de Sant Antoni i és comú que aquest sant popular sigui, en realitat la fusió de dos Santos anomenats ambdós Antonio. Sant Antoni Abad, el d'avui (un eremita del segle IV) i Sant Antoni de Pàdua, (frare franciscà del segle XIII). En molts llocs el poble no els distingeix, i parla d'un Sant Antoni de gener al que associa la protecció dels animals, i un Sant Antoni de Pàdua la oració (o responsori) és molt miraculosa per obtenir l'impossible i per trobar el perdut.També Sant Antoni de Pàdua és invocat per aconseguir un/a bon/a nuvi/a.

El poble ha tendit a barrejar aquests papers específics de cada sant. Per exemple, en el Bierzo (Castella Lleó) hi ha oracions per protegir els bestiars en les quals s'invoca textualment a Sant Antoni de Pàdua però la festa de Sant Antón es dedica al "Sant Antoni" del 17 de gener.

El motiu de confusió d'aquests dos sants pot consistir en el fet de tenir el mateix nom i que a més siguin els dos famosos miraclers, ja que si el de Pàdua -com hem dit- és el "advocat d'impossibles", el poble l'hi posa més difícil encara l'Abat, a qui en alguns casos la tradició fa guardià de les portes de l'infern, d'on deixa sortir de tant en comptes a algun condemnat quan el dimoni es despista. Això, que aparentment és un cas que va contra el dogma, diu molt, però, sobre la confiança que ha posat el poble en els poders de Sant Antoni Abat.

Sant Antoni, també conegut com Sant Antoni Abat o Sant Antoni el Gran, va viure retirat al desert fent penitència. Al costat d'ell van arribar diversos deixebles que van continuar el seu exemple, poc després. De la seva mort, un d'aquests seguidors va escriure la seva vida, és la "Vita Antonii" de Sant Atanasi. La vida d'Antonio va adquirir aviat tal difusió que en temps de Sant Agustí (nascut dos anys abans de morir el sant) era coneguda en amplis sectors.Aquest sant va ser tingut des del primer moment com miraculós, però fins molt més tard no se li va encomanar la tasca de protegir els animals. Al segle XI va començar a adquirir fama de sanador d'una malaltia llavors en voga i-pel que sembla-difícil de curar que era l'anomenat "foc de Sant Antoni". Els afectats d'aquesta malaltia anaven en pelegrinatge a l'església de "Saint Antoine de Viennois", on es trobaven les relíquies del sant. Com eren molts els malalts que hi havia per atendre, es va fundar una congregació religiosa a aquest efecte, els "antonians", que atenien els pacients en un hospital contigu a l'església. Sembla que els religiosos, per sustentar a tants malalts com arribaven, compraven porcs, que eren alimentats pels fidels en general; aquests porcs especialment dedicats al sant tenien penjats del coll una campaneta amb la creu en forma de "tau" que era símbol de Sant Antón. Els animals dedicats al sant, van començar a estar especialment protegits per ell, i aviat aquest favor es va estendre a altres espècies, de manera que l'eremita va passar a ser advocat de tots els animals.

L'altre Sant Antoni (el de Pàdua) és un franciscà nascut a Lisboa, però que rep aquest sobrenom pel gran nombre de miracles que fa a Pàdua. La seva fama de taumaturg va arribar molt aviat al poble i de la mà de l'orde franciscà, es va estendre ràpidament per tota la cristiandat. El poble pla va començar a posar en mans de Sant Antoni tots els casos apurats i difícils entre els quals estaria també la curació d'animals domèstics.

Dos sants amb el mateix nom, que fan miracles semblants, no podien estar per molt temps dissociats en la mentalitat popular, i així es va arribar a crear una sola figura amb retalls de dos.

PER SANT ANTONI, ACOLORIM PORQUETS!

LLEGENDA BARCELONINA DE SANT ANTONI ABAD

Conten que el governador romà de Barcino, tenia una filla molt bella però que estava molt malalta. Un viatger que venia d’Egipte va explicar al governador que al desert hi vivia un eremita anomenat Antoni que tenia fama de fer miracles en nom del déu dels cristians. El governador no s’ho va pensar dues vegades i va salpar cap a Egipte. 

Un cop allà, després de molt pregar, va aconseguir ser rebut pel sant, que a més va accedir travessar la Mediterrània. 

Va guarir la filla del governador i, en sortir de palau, va veure una truja amb un dels seus garrins que li mancava una pota. Entendrir i pensant que la truja patiria pel seu fill igual que el governador per la seva filla, va fer que al tocinet li creixés la quarta pota.

EL PORQUET DE SANT ANTONI

A Sant Antoni se li representa sempre acompanyat d'un porc. El perquè és el porc i no un altre animal és una qüestió que té moltes possibles respostes.

La veritat és que el porc és considerat impur per algunes creences, (doncs se li relaciona amb la brutícia i el pecat) així que una possibilitat és que representa el triomf de Sant Antón sobre impuresa identificada en ell. D'altra banda el porc és un animal tabú en moltes religions, associat a la imatge del dimoni. Satanàs podia adoptar la forma de porc negre o senglar, lance, derrotat i sotmès per les obres dels homes justos. Amb aquestes connotacions és posat als peus del Sant, recordant els episodis de les temptacions a les que es veiés sotmès al desert. En la teologia cristiana, col·locar animals als peus de les figures venia a significar que havien aconseguit la perfecció i la benaurança en dominar les forces de la natura i la matèria. Tal és l'exemple que veiem a la Mare de Déu, aixafant amb el seu peu el cap de la serp.

Una altra, més infantil ens mostra la llegenda que el Sant va curar miraculosament de la ceguesa a les cries d'una javelina i aquesta, en agraïment, va acompanyar la resta dels seus dies.

Una tercera resposta és que era el porc la principal font d'aliment a la qual recorrien els frares antonians en els seus hospitals per als malalts. Era característica d'aquests animals el que visquessin en llibertat i fossin alimentats pels veïns.

Cap al segle XII i causa d'aquest tipus de manifestacions, el porc es considerava un animal relacionat amb Sant Antón. 

D'altra banda, durant tota l'edat mitjana es va mantenir el costum de tenir porcs mantinguts per tota la comunitat, per servir de suport solidari a hospitals i gents pobres de la vila. Aquests animals eren marcats i deixats en llibertat perquè vagaran per tot el poble i fossin alimentats pels seus habitants. Els frares antonians penjaven dels seus colls unes campanetes per distingir-los. Aquests animals van ser posats sota l'advocació de Sant Antoni perquè els protegís.

També era costum encendre fogueres en portes de cases i granges per espantar els esperits que pretenien danyar als animals domèstics. Segurament d'aquest sincronisme de Porc-Dimoni, animals comunitaris i fogueres paganes es van forjar les tradicions de Sant Antoni Abat.

Però també cal treure a col·lació la idea cristiana d'adaptar les antigues tradicions a les noves creences.

En moltes cultures el porc i la figura del porquerol estan present en la mitologia.

Eumeu, porquerol de l'heroi Ulisses és qui li roman fidel i qui li reconeix. 

Per als celtes, Tristà és el porquerol del rei Marc de Cornualla. Aquesta figura dóna testimoni d'una funció notable: el porquerol no és l'encarregat d'una tasca servil, sinó que, per contra, és un funcionari real responsable de tasques privilegiades i estimades. 

En un sentit similar hi ha un text gal·lès de l'edat mitjana en què es presenta a Merlín acompanyat per diversos porquets, i es diu que aquests animals van arribar a ser els confidents de l'endeví

En la cultura celta un sant acompanyat per un porc s'aproxima més a una gran figura iniciàtica i inspirada per la divinitat que a un pària.

DEIR-EL-ARAB I ALEXANDRIA: ELS DARRERS LLOCS ON VA ESTAR SANT ANTONI

L'any 311 l'emperador Maximí va entrar a Alexandria per perseguir els cristians. Antoni es va presentar a la ciutat per estar al costat del poble i compartir amb ells aquells difícils moments. 

Després va tornar a Pispir totalment commogut pel que havia vist i va augmentar la seva ascetisme, multiplicant els dejunis i dormint a terra ... Aviat va decidir traslladar a un altre lloc per fundar un altre monestir. Va convidar a un grup dels seus monjos a acompanyar i va ordenar a l'altre grup restant que es quedessin a Pispir per continuar l'evangelització. Es van traslladar a la muntanya Qolzoum, a prop del Mar Roig. Allà van trobar un petit oasi i terra per al llaurar. Antonio va fundar en aquest lloc el monestir de Deir-el-Arab. Allí els monjos seguien portant una vida ascètica, però al mateix temps orientaven als pelegrins que s'acostaven i els alimentaven amb els productes de la terra que ells mateixos treballaven.

La fama de Sant Antoni Abat va arribar a tot el món oriental.

El nostre sant, encara que vivia a Deir-el-Arab, es va retirar moltes vegades al desert durant diversos dies per estar més de prop la solitud i en diferents ocasions va visitar a la seva comunitat de Pispir per seguir ensenyant als seus monjos.

El monestir de Deir-el-Arab va servir per acollir a molts filòsofs i pensadors cristians que s'acostaven per escoltar els ensenyaments de Sant Antoni. En aquells temps s'havia posat de moda el pensaments d'Alejandro Ari, conegut com Arrianismo. El Arrianismo era un corrent teològica que sostenia que Jesucrist no tenia part divina, sinó només humana. Segons Alejandro Ari, Jesús era un semi-déu, però no Déu. Aquesta teoria va ser rebutjada en el Concili de Nicea celebrat en el 325 que va declarar que Jesús "és el Fill de Déu i de la mateixa naturalesa que el Pare".

En el 355 Sant Antoni Abat va decidir traslladar-se a Alexandria per visitar el seu deixeble Atanasi i lluitar junts contra el Arrianisme. Els dos van impartir conferències en diferents punts de la ciutat i pobles propers. Però només ho van poder fer durant un any just, ja que Antonio va morir el 17 de gener del 356.

TOT COMENÇA A PISPIR (SANT ANTONI ABAD)

Un dels deixebles que finalment va tenir sant Antoni va ser Sant Atanasi, que ens resumeix els seus ensenyaments:

"Antoni ensenyava que la meditació enforteix l'ànima contra les passions i el mal, contra la impuresa. Si visquéssim com si haguéssim de morir cada dia, no fallaria mai. Per lluitar contra el mal són infal·libles la fe, l'oració, el dejuni de els ascteas, les seves vigílies i oracions, la pau interior, el menyspreu de les riqueses i de les glòries vanes del món, la humilitat, l'amor als pobres, les almoines, la suavitat de costums i, sobretot, l'ardent amor a Crist ".

Com va arribar a tenir deixebles? No havia fet un mur al seu voltant a la ciutat de Pispir?

Sí Ho havia fet i va viure durant 20 anys sense interrupció. 

No obstant això no va poder ocultar ni alliberar-se del món exterior, ja que constantment, i gràcies a la fama que havia adquirit, moltes persones pujaven a la muntanya per explicar els seus dubtes i problemes. Antonio no va tenir més remei que escoltar-los i va decidir per fi enderrocar el mur que ell mateix havia construït, i ser un conseller espiritual. 

Així Antonio va donar consells i esperances a tots els que s'acostaven. El resultat va ser que molt aviat aquella muntanya es va omplir de joves ascetes que volien viure com ell i així va néixer una primera comunitat de persones que volien viure en comú els ensenyaments de Sant Antoni basades en l'Evangeli. En resum el que avui coneixem com una comunitat religiosa o monàstica.

D'aquesta etapa van néixer les llegendes basades en curacions de malalts i molts altres miracles atribuïts al nostre sant.

ANTONI ABAD AL DESERT

Ahir el nostre Antoni es va quedar en Quemarà. Us recordeu?

Al poc temps de viure-hi, el seu nom va començar a sonar en moltes orelles i gent diversa es va acostar a coneixer-lo.

Paral·lelament el dimoni va començar a temptar amb molta força. Antoni, per lluitar contra aquestes idees que el Mal sembrava en ell constantment, va acompanyar les seves oracions amb dejunis. Menjava una vegada al dia, es passava moltes hores de la nit resant i sentia cada vegada més necessitat d'estar en soledat.

Com aquesta desitjada solitud era impossible, ja que amb ell convivien altres persones, al cap d'uns anys va decidir traslladar-se al desert.

Allà va trobar una cova per allotjar-se i no haver de mantenir contacte amb ningú, excepte amb un home que li portava menjar quan era estrictament necessària.

De nou la seva forma de vida va atreure a moltes persones que l'anaven a visitar per a preguntar-li coses i demanar-li consell, de manera que novament Antoni va perdre la solitud que ell buscava.

Així que, de nou, va emigrar a un altre lloc més solitari. Aquesta vegada en Pispir, prop de l'actual ciutat de Luxor (antiga Tebes).

Es va instal·lar en un edifici arruïnat, restes d'una antiga fortalesa, i a més, va decidir construir un mur per aïllar-se completament del món exterior.

Explica la seva història que, en els primers anys, tampoc va parlar amb la única persona que li llançava el pa per sobre d'aquest mur!.

Antoni tenia en aquella època 35 anys.

Era, més o menys, l'any 285.

CONEIXEM A UN NOI ANOMENAT ANTONI

Et proposo un viatge en l'espai: Anem a Egipte, al sud de la ciutat de Memphis, a un poble que ara es diu Quaeman-el-Arous (Queman, en aquella època)

Però també hem de viatjar en el temps: ens remuntarem a la segona meitat del segle III.

Per a què?

Per conèixer a Antoni, el fill d'una noble i acabalada família. 

Quan Antoni té uns 18 anys, els seus pares moren i li deixen una gran herència i la tutela d'una germana molt més petita que ell.

Però sis mesos després de quedar-se orfe, Antoni entra a l'església del seu poble i va escoltar del sacerdot aquelles paraules de l'Evangeli:

"Veu, ven el que tens, dóna-ho als pobres i segueix-me".

Aquesta frase commociona Antoni, que desitja amb totes les seves forces complir-les. Deixa part de les seves terres i possessions als més pobres, i l'altra part a una família perquè cuidessin de la seva germana.

Després s'uneix a un grup de persones que estaven a uns quilòmetres de Queman portant una vida austera i solitària per aconseguir la perfecció i renunciant als plaers de la vida exterior.

SANT ANTONI ABAD

A Sant Antoni Abat se'l coneix com a Sant Antoni d'Egipte o Sant Antoni “del porquet”.

Diu la llegenda que Sant Antoni era un anacoreta que vivia al desert, amb fama d'home de pregària, de lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalties (tant en persones com en animals). Es va fer famós per les curacions miraculoses que feia, entre elles, la d'una noia barcelonina de noble llinatge, ja que aquest sant va passejar el seu altruisme més enllà de les fronteres egípcies.

En totes les imatges el veiem acompanyat per una truja, que en agraïment a haver estat guarida per ell, ja no el va abandonar mai més.

La festivitat de Sant Antoni se celebra el 17 de gener.

Tot aplegant celebracions i ritus pre-crsitians de fecundació dels animals que se celebraven per aquestes dates, Sant Antoni acaba sent considerat patró dels animals domèstics i de feina, com avala la seva llegenda. Per això, als Països Catalans, la benedicció del bestiar es fa el dia de la festa de Sant Antoni Abat.

Antigament, quan els oficis de carreter i de traginer estaven en ple rendiment, era festa grossa per a tots aquells que s'hi dedicaven. Tothom s'esmerçava en mostrar els seus animals, en fer brillar els guarniments i en ornamentar els carros de manera especial.

La Cavalcada dels Tres Tombs és molt tradicional en gran part de les poblacions catalanes, que mostren els seus cavalls i carruatges en una desfilada participativa en la que es llencen tones de caramels. Es diu que aquesta denominació prové del fet que a Barcelona, quan s'anava a beneir els animals, la comitiva donava tres voltes a l'entorn de l'església de Sant Antoni.

SANT ANTONI

Toni és el diminutiu de Antoni, nom masculí originat d'un gentilici romà "Antonius". El seu significat és "Aquell que és digne de lloança o estima"

Hi ha molts Sants que portaren el nom Antoni:

San Antoni, abat.

La seva vida és coneguda a través de la Biografia del seu deixeble Sant Atanasi de finals del segle IV. Vivia en Cosme, Egipte Central; a l'edat de vint anys escolta del "cant de Mateo" les paraules de Jesús i se sent veritablement inundat per la fe cristiana, tria una vida ascética i retirada. La seva fama atreu cristians de tot orient i va tenir nombrosos deixebles. Viatjà diverses vegades a Alexandria per a animar als cristians que mantinguessin la seva fe de Nicea. Considerat el monjo més il·lustre de l'Església antiga com exemple d'una vida monàstica en la pràctica cristiana.

És el Patró dels animals domèstics. El seu sant se celebra el 17 de gener.

San Antoni de Pàdua, predicador de l'ordre dels franciscans.

El seu nom era Ferran de Bulloês i Taviera de Azevedo, va néixer a Lisboa en l'any 1195. Va ingresar molt jove en l'ordre dels canonges dels regulars de San Agustín en la seva ciutat natal, després es trasllada als agustinos de Coïmbra on acaba la seva formació; rep el nom d'Antoni . Viatja al Marroc, però una malaltia ho fa regressar, en el trajecte una tempesta ho fa desembarcar a Sicília, on participa en la Porciúncula per Pentecosta de l'any 1221 i es produeix la trobada amb San Francesc d´Asis. Es bolca a una vida eremítica en la província franciscana de la Romaña fins que comença la seva missió de predicador per la Itàlia superior contra heretges i albigesos en el sud de França. Esgotat en les seves forces mor als 36 anys a les portes de Pàdua. La popularitat d'aquest sant és notable, l'hi considera el primer professor de teologia dels Menors nomenat per San Francisco i va ser distingit com Doctor de l'Església per Pío XII en l'any 1946. Patró de Lisboa, Hildesheim, Paderborn i Pàdua; també és el patró dels miners, forners, matrimonis, dones, parelles enamorades i viatgers.

El seu Sant se celebra el 13 de juny.

Sant Antoni María Zacaríes, prevere.

La seva jove mare, Antonieta Pescaroli, vídua; dedica la seva vida a l'educació cristiana del seu fill Antoni. Antoni des de molt primerenca edat renúncia als béns paterns. La seva devoció pel coneixement es reflecteix en els seus estudis de filosofia i el seu doctorat en Medicina; es dedica a guarir als més necessitats. Als vint-i-sis anys és ordenat sacerdot i ingressa en els clergues Regulars de San Pau, anomenats "barnabitas" pel seu emplaçament, el convent de San Bernabé a Milà.

El seu Sant se celebra el 5 de juliol.

Sant Antoni María Claret, bisbe.

Va néixer en Sallet, Barcelona en el 1807. Ingressa en el seminari de Vic i als 28 anys és ordenat sacerdot. La seva veritable vocació de missioner ho duu a recórrer tota Catalunya i les illes Canàries. Crea una llibreria religiosa, d'impresos, estampes, llibres; entre els quals: "Catecisme de la doctrina cristiana"; i diverses comunitats, la mes important a Vic la archicofradía del Cor Immaculat de María (claretians). Va prosseguir a Cuba al ser nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba. Després va ser conseller de la Reina Isabel II a Madrid, ho nomenen president de la comunitat del escorial, organitza el monestir, crea una biblioteca i un col·legi. I nombroses obres mes, era un missioner incansable.

El seu Sant se celebra el 24 d'octubre.

Altres Sants Antoni:

Sant Antoni, prevere i màrtir se celebra el 9 gener;

Sant Antoni, abat el 17 gener;

Sant Antoni, monjo el 1 febrer;

Sant Antoni, màrtir el 5 febrer; 14 febrer, 23 setembre, 7 novembre, 15 desembre;

Sant Antoni, bisbe el 12 febrer; entre uns altres. Variant d'Antonio: Toni, Tonio, Toño, Ton,