viernes, 6 de abril de 2012
martes, 20 de diciembre de 2011
RELAT DE LA JANUCÀ PER A LA PRIMERA NIT
Publicado por Conxi en 15:45
Etiquetas: CULTURA JUEVA, HANUKKÀ, JANUCÀ 2011 ♦comentarios (0)
martes, 1 de noviembre de 2011
JESÚS DEIA "JESHVÁN" AL MES DE NOVEMBRE
Jeshvan (o Mar Jeshvan) és el vuitè mes del calendari jueu.
A la Bíblia, és cridat el jodesh bul, de la paraula Mabul, "diluvi", que va començar el 17 de Jeshvan i va culminar el 27 del mateix mes de l'any següent. El dia 28 Noaj ofrenà el seu sacrifici a Di-s i Aquest li va prometre no tornar a portar un diluvi sobre la terra per destruir la humanitat, revelant-li després la senyal del pacte amb el món, l'arc de Sant Martí.
És l'únic mes que no té dies festius o mitzvot especials. Ens van ensenyar que està "reservat" per al temps del Mashíaj, qui va a inaugurar el tercer Temple en jeshvan.
Color: Violeta
Lletra: mai
És considerada com la lletra del Mashíaj, de qui està dit: "davant del sol, està el seu nom Ie-non (de la mai)" (salms 72:17). L'arrel verbal mai significa "regnar". Com substantiu significa "l'hereu del tron" (de cap).
El mes vuitena és el de l'Mashíaj, ja que 8 vol dir la revelació eterna del sobrenatural (l'estat consumat de la natura rectificada és el secret del número set). Mentre que el "arpa" d'aquest món té set cordes, la del Mashíaj té vuit. Així com 8 transcendeix a 7, 50 (el valor numèric de la lletra mai) transcendeix a 49, que és 7 al quadrat. En aquest món, la mai està doblegada, confinada als límits de la naturalesa. Amb l'arribada del Mashíaj, la mai "s'estira" (la figura de la mai de final de paraula), obrint-se pas a través dels límits de la naturalesa, i baixa "per sota de la línia" cap a les esferes subterrànies de la realitat per revallí la tot abraçadora llum Infinita de Di-s.
Mazal: akrav (escorpí)
Ensenyen els nostres savis que l'escorpí és el membre més mortífer de la categoria general de criatures verinoses, la figura arquetípica és la serp primordial de l'Edèn. La paraula akrav deriva de akev, "taló, com està dit:" i la teva [la serp] el mossegarà [l'home] al taló "(Gènesi 3:15). Per això el akrav simbolitza la "mossegada" perfecta de la serp en el taló de l'home.En general, el verí de la serp és "calent", en canvi el del escorpí és "fred". El Mashíaj és l'única ànima que pot vèncer, matar i al final reviure a la serp primordial (per trasnformarla en bé).
(L'ànima del Mashíaj i el seu estat permanentment conscient, manifesta la rectificació definitiva del "calor", "cremant" només en el seu amor per Di-s i Israel, i també del "fred", el fred absolut a les falses vanitats d'aquest món).
Aquest és el secrerto de l'equació numèrica: Mashíaj (358) = Najash (358, la serp).
Akrav (372) = Mashíaj (358, najash) més David (14, la mai és la lletra número 14 del alefbet).L'arrel de la paraula jeshvan (jet, shin, mai) es permuten per formar la paraula najash (en jeshvan, la mai està "estirada" i en najash està "doblegada").
Tribu: Menashe
És el fill primogènit de Iosef. Derivant de la paraula "oblidar" (literalment "saltar, alt i fora"), Menashe implica el poder de l'Tzadik (Iosef) de fer-nos oblidar les adversitats, les proves i les tribulacions d'aquest món amb l'arribada del Mashíaj. Amb el poder i el sentit de Menashe, tots els dolors d'aquest món es transformen i converteixen en el plaer de l'era messiànica. Les lletres d'aquest nom es permuten per formar la paraula neshamá, "ànima".Menashe representa el sentit de revelar l'ànima Divina d'Israel. A la Bíblia, Moisès (Moshé) és anomenat Menashe, en agregar-li la mai corresponent a Jeshvan. Està dit de Moisès: "ell és el primer redemptor i ell és l'últim redemptor" (veure Shemot Rabà 4:2; Zohar 1:253 a; Shaar HaPesukim, Vaiejí; Torà Or, al principi de Mishpatim). En la seva primera vida (com "primer redemptor") no va aconseguir el "portal 50 del enteniment" (l'entesa de Di-s Mateix, com si fos, i La seva intenció més profunda de la creació de l'univers). Quan torni com Mashíaj, se li donarà per sempre el "portal 50", la mai de Mashíaj, el secret de Menashe (Moshé-mai). Se'ns ensenya en el Zohar que quan Moisès es va anar d'aquest món per primera vegada va rebre aquest portal 50 i va ser "sepultat" en la Mishná, una altra permutació de Menashe, Moshé-mai. A través de l'estudi de la Mishná (en els temps de l'exili) revelem la neshamá d'Israel i així mereixem la redempció de Moshé-Mashíaj i la revelació per a tots en la terra del "portal 50".
Sentit: olfacte
És el sentit més espiritual, i en hebreu "olorar", reiaj, està emparentat amb ruaj, "esperit".Ensenyen els nostres savis que l'olfacte és l'únic sentit que "gaudeix l'ànima i no el cos" (neshamá - Menashe). És l'únic dels cinc sentits que no va participar del pecat original de l'home al Jardí de l'Eden, i per tant no va ser tacat o impurificat. És el sentit que va salvar al poble jueu en els temps de Mordejai i Ester, que són anomenats Mor veHadas ("mirra i murta", les dues fonts primàries de fragància). Està manifestat explícitament que aquest és el sentit del Mashíaj: "i ell farà olor en el temor de Di-s" - "jutjarà amb l'olfacte" (més que amb la vista o l'oïda, Isaïes 11:3; Sanhedrin 93b).
Amb el seu sentit de l'olfacte (el seu ruaj hakodesh, "l'esperit sagrat") el Mashíaj sabrà com connectar cada ànima jueva amb el seu origen Diví, i així identificar la seva tribu a Israel.
Controlador: els intestins
La paraula Dakin (intestins) deriva de DAKA ("minut") o dak ("partícula"). Això implica el poder de desintegrar en parts petites i refinades. En el procés de preparar l'encens en el Temple (l'expressió consumada del sentit de l'olfacte en el servei del temple), un dels ajudants havia de dir una i altra vegada: "mol bé, mol bé" (hadek eitev, eitev hadek) . Tots els sacrificis al temple tenen la intenció de produir un "aroma agradable" (reiaj nijoaj) i gratificar el sentit Diví de l'olfacte, que implica la "satisfacció" Divina amb el servei de Ses fills d'Israel en particular i amb La seva creació en general. Els nostres savis interpreten la frase reiaj nijoaj com "Jo estic satisfet (Najat ruaj), perquè he parlat i s'ha complert meva voluntat".Aquesta satisfacció Divina amb l'home i la creació va ser expressada per primera vegada el 28 de Jeshván, quan Noaj va oferir el seu sacrifici a Di-s, i per La seva satisfacció, Di-s prometre a Noaj mai més destruir el món amb un diluvi. Com està explícitament expressat en les lleis de la Torà, l'aroma "agradable" a Di-s és produït pels greixos dels intestins oferts a l'altar i per això se'ls aconsidera controladors del sentit de l'olfacte.
Publicado por Conxi en 19:41
Etiquetas: CULTURA JUEVA ♦comentarios (1)
miércoles, 28 de abril de 2010
domingo, 13 de diciembre de 2009
EL DREIDEL
Un Dreidel és una mena de baldufa amb quatre cares amb una lletra hebrea a cada costat. L'utilitzen els nens i nenes especialment durant Khanukàh, el joc consisteix en fer girar el Dreidel i fer apostes. Nens i nenes solen jugar amb un pot de gelten, que són monedes de xocolata cobertes de paper d'alumini de color or, o també es pot jugar amb dolços, fruits secs, panses de raïm....
Després que l'Estat d'Israel va ser fundat l 1948, les lletres hebrees s'han canviat pels dreidels utilitzats a Israel. Es van convertir en: נ (Nun), ג (Gimmel), ה (Hei) i פ (Pei), que representen la frase hebrea "Nes Gadol Haià Po". Això significa "un gran miracle va passar aquí".
El miracle fa referència en les dues versions de la frase en hebreu al miracle de l'oli de Khanukàh, que va durar vuit dies, en lloc d'un.
Publicado por Conxi en 22:43
Etiquetas: CULTURA JUEVA, FESTES JUEVES ♦comentarios (0)
sábado, 21 de noviembre de 2009
JAI
Aquest video es titula Jai,vida en hebreu. És un curtmetratge presentat a un Festival de cinema jueu. És molt interessant per que ens permet veure como dos avis (en yidish bobe significa iaia i zaide avi) expliquen als seus néts un tema escabrós. Educar és un art i aquesta parella uns artistes.
Publicado por Conxi en 17:32
Etiquetas: CULTURA JUEVA, VIDEO ♦comentarios (0)
domingo, 15 de marzo de 2009
SANT JOAQUIM (QUIM)
Publicado por Conxi en 19:27
Etiquetas: CULTURA JUEVA, Q, SANT jOAQUIM, SANTORAL ♦comentarios (0)
lunes, 23 de febrero de 2009
ELS CARNESTOLTES QUE CELEBRAVA JESÚS
No?
Doncs sí!
Al dia 14 del mes D´Adar jueu se celebra la festa del Purim. Pel nostre calendari es voltant dels messos de febrer i març. Al Purim es recorda el miracle que relata el llibre d´Ester pel cual els jueus es van lliurar de ser aniquilats sota el mandat del rei Asuer (que els historiadors identifiquen amb Xerxes I) als voltants de l´any 450 a. C.
Malgrat ser Purim un dels dies més alegres del calendari hebreu, els jueus acostumen a pregar i fer fer dejuni el dia d´abans, com varen fer els jueus en temps d´Asuer per recolzar l´Esther i suplicar a Déu que els salvés de la seva destrucció.
Pel Purim es llegeix el llibre d´Ester (en hebreu מְגִילַת אֶסְתֵּר, Meguilat Ester). es fa la lectrura molt de presa i els oients han de fer soroll mab carraques o xiulets cada vegada que es pronuncia el nom "Haman" (que era el ministre del rei que desitjava la mort del poble jueu). D´aquesta manera s´aconsegueix que els nens estiguin atents.
Despre´s del dejuni, hi ha un àpat abundat i festiu i s´envien regals als coneguts i veins i fer almoina als pobres. Tambè es costum disfressar-se.
T´atreveixes a cuinarlos?
Jo et deixo la recepta, i, si tens dubtes, consulta amb el Rabbí.


Publicado por Conxi en 20:51
Etiquetas: CULTURA JUEVA, CURIOSITATS ♦comentarios (0)
domingo, 8 de febrero de 2009
HAVA NAGILA
Aquesta és una cançó jueva molt coneguda que es diu "Hava Nagila".
Hava Nagila (en hebreu הבה נגילה ונשמחה) significa "Alegrém-nos".
Lletra
Hava nagila Hava
Alegrem-nos
Alegrem-nos
Alegrem-nos i siguem feliços
(repteix)
Hava neranena
Hava neranená
Hava neranená venismejá
(repeteix)
Cantem
Cantem
Cantem i siguem feliços
Uru, uru ajim!
Uru ajim belev sameaj
(repeteix tres vegades)
Uru ajim, uru ajim!
Belev sameaj
Publicado por Conxi en 1:15
Etiquetas: CULTURA JUEVA ♦comentarios (0)
L´ABECEDARI (ALEFAT) QUE VA APRENDRE JESUS
Publicado por Conxi en 0:44
Etiquetas: CULTURA JUEVA ♦comentarios (0)