Mostrando entradas con la etiqueta NADAL. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta NADAL. Mostrar todas las entradas

sábado, 13 de diciembre de 2014

SANTA LLÚCIA

El dia de Santa Llúcia és un dels pocs dies dedicats a sants que s'observen en els països escandinaus, on se celebra a escoles, instituts i fins i tot en els espais laborals. 

Les raons son variades:

A l'antic calendari, la nit de Santa Llúcia era la més llarga de l'any; era el moment de tenir el rebost ple de cara al Nadal. No obstant això de vegades no era així; el mal temps, les males collites ... 

Diuen que un any a la regió de Värmland es passava molta gana i que  una nena amb espelmes enceses en els cabells va visitar un poble famolenc, carregant cistelles amb pa. Aquesta llegenda és l' origen d' una tradició que s'estén per Suècia amb els segles, i avui dia abasta a la resta dels països escandinaus.  El Festival de Santa Llúcia es celebra avui en escoles, hospitals, empreses i pobles.

En les celebracions tradicionals, Santa Llúcia es presenta com una dona jove amb llums i dolços. 


En tota Suècia, s'organitzen processons de nens cantors, vestits de blanc, amb llargues camises adornades amb cintes vermelles voltant, que formen una estampa gairebé de conte. Les processons estan dirigides per una dona vestida amb una corona d'espelmes o llums enceses al cap, que simbolitza a Santa Llúcia,la segueixen més noies amb espelmes i nois disfressats d' estels. Al final de tot van els nens més petits vestits de follets.
A més perviu el costum tradicional de que la filla gran de cada família, vestida amb una túnica blanca, faixa vermella i una corona amb nou espelmes, desperti a la resta de la família, servint cafè i pastes de Santa Llúcia, marcant així el començament de la temporada de Nadal a Suècia.


viernes, 12 de diciembre de 2014

CAGANER

El caganer és una figureta indispensable en els naixements de Catalunya i que en els últims temps s'ha generalitzat a altres parts d'Espanya, Europa i Llatinoamèrica.

L'origen d'aquesta figura es remunta a finals del segle XVIII,  i està inspirat en un relleu de marbre del segle XVII anomenat La Verge i la muntanya de Montserrat en el qual es representa a la Mare de Déu amb el Nen i el massís de Montserrat amb els seus camins transitat per personatges, entre els quals es troba -amagat - el caganer en plena feina.

Lluny de ser ofensiu o groller, el caganer està tornant a la terra el que en procedeix, abonant la terra del pessebre i fent fecunda per a l'any següent. Per això és considerat símbol de salut i prosperitat i, en definitiva, de felicitat per Nadal.


miércoles, 10 de diciembre de 2014

L' ARBRE DE NADAL

Quan els primers cristians varen arribar al nord d' Europa, van descobrir que els bàrbars celebraven l'aniversari d'un dels seus déus, guarnint un arbre perenne, a una data propera al Nadal cristià. 
Aquest arbre simbolitzava l'Univers, anomenat Diví Isdrasil, en la copa del qual es trobava el cel i a les arrels més fondes estaven els inferns. Posteriorment amb l'evangelització d'aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l'arbre canviant-li totalment el significat.
Bonifaci de Fulda, evangelitzador alemany, va agafar una destral i tallà l'arbre. En el seu lloc va plantar un pi, símbol de l'amor de Déu, i l'adornà amb pomes i espelmes; les pomes simbolitzaven el pecat original i les temptacions, mentre que les espelmes representaven la llum de Jesús, com la llum del món. Conforme va passar el temps, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes i altres adorns.
La forma triangular de l'arbre (per ser generalment una conífera), representa la Trinitat. Els guarniments simbolitzen els dons de Déu als homes, mentre que l'estrella representa la de Betlem. Com que el pi és un arbre perenne, representa la vida eterna.
 

domingo, 1 de enero de 2012

ACOLORIM ALS REIS MAGS





viernes, 30 de diciembre de 2011

ENDEVINALLA AMB ELS REIS MAGS

JOSEP, EL PARE DE JESÚS

Josep, al costat de Maria i sobretot amb Jesús, comença una manera nova de relacionar-se amb Déu, d'acollir en la seva vida, d'entrar en el seu projecte de salvació, complint la seva voluntat. Encara que l'Evangeli no hagi conservat cap paraula de José, la seva presència silenciosa és fidel, constant, activa. José va complir plenament el seu paper de pare: va educar a Jesús a la pregària portant amb si a la sinagoga els dissabtes i dirigint l'oració domèstica als matins i al capvespre. Al ritme de les jornades transcorregudes a Natzaret, entre la casa i el taller de Josep, Jesús va aprendre a alternar pregària i treball ia oferir a Déu la fatiga per guanyar el pa que necessitava la família.


MARIA, MARE DE JESÚS




Maria ens ensenya a contemplar Crist perquè com a mare viu amb els ulls posats en Crist i atresora cada paraula seva. La capacitat de Maria per a viure de la mirada de Déu és "contagiosa". I el primer que l'experimenta és

SAGRADA FAMÍLIA II

El Papa ens diu de la Sagrada Família que la seva casa de Natzaret és una escola de pregària en què s'aprèn a escoltar, a meditar, a penetrar en el significat profund de la manifestació del Fill de Déu, a través de l'exemple de Maria, Josep i Jesús.


jueves, 29 de diciembre de 2011

GENT EQUIVOCADA: EL FUMERA


En Fumera és un personatge que ronda per algunes comarques catalanes.
Té quatre ulls al davant i tres al darrere, amb els que mira per tot arreu, al passat amb els del clatell i al futur amb els frontals.
En Fumera baixa per la xemeneia i vigila a la mainada per a comunicar el seu comportament als Reis. 
Fumera, no ens agrades!!!

miércoles, 28 de diciembre de 2011

EL REI DOLENT DEL PESSEBRE


Quan fem el Pessebre, a una muntanya llunyana, hi posem un castell tenebrós, el castell d'Herodes. Potser no ens adonem que aquest dolentot va ser una persona real, un rei de debò.
La Història ens diu que va néixer a Ascaló el 73 aC. El seu pare no era d'Israel sino d'Idumea i es deia Antípater. Encara que el pare no era hebreu, els idumeus havien estat sotmesos pel macabeu Joan Hircà el 125 aC i els havia estat imposada la religió jueva, i eren considerats assimilats, i formalment jueus.
La seva mare Cipros era una princesa àrab de Petra.
El 47 aC el seu pare fou nomenat per Roma procurador de Judea. Herodes tenia 15 anys, i va rebre del pare el govern de Galilea on ja va donar mostres d'energia, acabant amb una banda de lladres que assolava la regió. Els seus enemics el van denunciar al Sanedrí per haver matat a ciutadans jueus sense judici, i encara que primer es va mostrar desafiant, finalment va fugir amb Sext Cèsar, el governador romà de Síria. Emparat per aquest home Herodes va reunir un exercit i va marxar a Jerusalem per expulsar a Hircà II, cap del partit oposat, però el seu pare Antípater l'idumeu i el seu germà Fasael el van dissuadir (46 aC) Aqui comença una llarga serie d'intrugues polítiques i d'assasinats per tal de ser rei, governador, tetrarca o qualsevol càrrec d'importància. Herodes va haver de lluitar molt dur, sense cap descans ni cap escrópol, per a ser rei.
Tampoc la vida de familia va ser fàcil per Herodes. Es va casar amb moltes dones i va tenir molts fills, però en tots ells hi veia un enemic.
Va arribar a ser rei després d'interminables lluites i molts diners gastats en soborns i regals. Mai va aconseguir que el seu poble l'estimés, malgrat que va fer tot de millores:
Va reconstruir Samària, destruïda per Joan Hircà i li va donar el nom de Sebaste;
Va edificar Cesarea sobre una petita ciutat a la costa, la Torre d'Estrató. Per això va fer un port artificial, va edificar teatres, gimnàs, i altres edificis d'estil grec.
Va fer construir un teatre a Jerusalem on es van fer combats de gladiadors segons el costum romà. També va construir diverses fortaleses a l'entorn de Jerusalem per prevenir disturbis, entre els la fortalesa Antònia al costat del temple, i la fortalesa Hircània, que va esdevenir presó on foren tancat tots els sospitosos.
En ocasió d'una fam que va afectar a Judea i altres països (any 25), va vendre riqueses i va obrir el seu tresor per comprar gra a Egipte i va alimentar a la massa del poble a la seva costa i fins i tot va proveir a les províncies veïnes.
Va baixar els impostos.
Finalment va decidir reconstruir el temple de Jerusalem (any 22). Les obres dels patis i interior van durar més de nou anys i el conjunt no fou acabat fins després de la seva mort. Va adornar també amb grans edificis les ciutats de Trípoli, Damasc, Beirut i d'altres tot i que no formaven part del seu regne.
En el seu viatge a Grècia per unir-se a Agripa va donar quantitats de diners a Mitilene i Quios per reparacions d'edificis públics.
El 18 aC va passar per Grècia en camí cap a Roma i va presidir els jocs olímpics als que va dotar amb na quantitat de diners i fou honorat com a president perpetu.
Durant els seus anys de govern després de ser confirmat per August no va tenir cap conflicte seriós. Els bandits de la Traconítida van haver de ser combatuts i algun cap àrab que els donava suport, i alguns saquejos per part de tribus àrabs.
Finalment Herodes es va posar malalt de l'estomac. En aquesta situació una àguila daurada fou posada a la porta del temple i els jueus es van revoltar contra aquest emblema idolatra. El tumult fou reprimit i els caps executats. Al seu llit de mort hauria ordenat encara, segons la tradició cristiana, la matança dels nens nascuts a Belem, perquè una profecia deia que allí naixeria el messies. Finalment va arribar el permís per l'execució d'Antípater i Herodes la va ordenar cinc dies abans de morir, amb uns 70 anys a Jerusalem el 12 o 13 de març de l'any 4.
El seu fill Arquelau, designat successor, li va fer un esplèndid funeral i fou enterrat a l'Herodium, un palau fortificat construït pel mateix Herodes prop de Jericó on ha estat descobert recentment.

ELS SANTS INOCENTS

Avui potser gastis una broma innocent i senzilla. O te la gastin a tu. I potser sense saber-ho, ho faràs en record d'aquells nens petits que, per una mort prematura, no van poder fer malifetes infantils o fer bromes.
Avui recordem als sants innocents.
A la Bíblia llegim (Mateu) que els mags d'orient en arribar a Jerusalem van consultar sobre el rei que acabava de néixer. Herodes va consultar als savis i li van confirmar que el Messies havia de néixer a Betlem hauria de néixer, i per allí va ser la guàrdia d'Herodes per liquidar a tots els nens menors de dos anys, així s'assegurava d'acabar amb el possible rei.
El faraó, abans de Moisès, havia fet el mateix amb els nens dels israelites, als quals matava quant naixien.

Avui recordem també a tots els nens i nenes morts en edat de la innocència, en especial als nonats, la xifra de morts s'ha incrementat amb especial virulència en les últimes dècades per una relativització de la vida i del valor de cada ésser humà.

A més de la broma innocent, preguem avui també per aquests petits i, sobretot, per les persones que menyspreen la vida dels que no es valen per si mateixos.

martes, 27 de diciembre de 2011

HISTORIA DEL NADAL FETA PELS NENS AMB SUBTÍTOLS EN CASTELLÀ

TERCER DIA DE L'OCTAVA DE NADAL

lunes, 26 de diciembre de 2011

PASATEMPS: ACOLORIM GALETES





domingo, 25 de diciembre de 2011

EVANGELI DEL DIA DE NADAL


Lluc 2,1-14:

Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria.
Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David.
Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa.
Maria esperava un fill.
Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'Àngel els digué:
«No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora».
I de sobte s'uní a l'Àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
«Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que Ell estima».

BON NADAL

JESÚS ÉS NAT!!!

DÉU S'HA FET HOME, 
HA ENTRAT A LA NOSTRA HISTÒRIA,
A FET SEVA LA NOSTRA FEBLESA, 
ENS HA VINGUT A BUSCAR!!!

sábado, 24 de diciembre de 2011

EL TEMPS DE NADAL


El Temps de Nadal, abasta des del 25 de desembre, festa del Naixement del Salvador, fins al 2 de febrer, festa de la Purificació, comprenent, per tant quaranta dies. El seu objecte és celebrar amb transports de goig el Naixement del Senyor, a Betlem, la seva infància i vida oculta, a Natzaret, i les primeres i solemnes manifestacions del mateix als homes.

La Litúrgia nadalenca es divideix, en dos períodes:

a) Període de Nadal, pròpiament dit, que abasta els quinze dies compresos entre aquesta festa i la de l'Epifania. Aquest període és una festa al voltant del bressol de Betlem, on l'Església contempla a Déu fet home i també la figura de Maria.




b) Període d'Epifania, que va fins el Diumenge de Setantena. Comença amb el misteri de l'Adoració dels Reis, en el del Baptisme de Jesús, i en el seu primer miracle, a les noces de Canà.


viernes, 23 de diciembre de 2011

ELS PASTORETS


Els Pastorets són les representacions nadalenques per excel·lència, dramatitzacions que combinen els continguts més argumentals del misteri cristià del naixement de Jesús amb la lluita del bé contra el mal.

S’estructuren en diferents parts i s’anomenen Pastorets perquè l’acció o trama es desenvolupa a través dels diàlegs que tenen els pastors en anar a fer l’ofrena al nounat.

L’origen dels Pastorets el trobem en el teatre religiós medieval català que en dates nadalenques que s’estructurava en quatre nuclis argumentals:
els Officium pastorum (l’adoració dels pastors o “pastorades”,
l’Ordo prophetarum (desfilada de profetes bíblics i aparició de la Sibil·la),
l’Ordo stellae (basat en el tema de l’estel dels Mags) i l’Ordo Rachaelis (dramatització del lament de Raquel després de la matança dels Innocents).
Tot i que els primers textos en català d’aquest tipus de teatre són del segle XV, no és fins a finals del XIX, amb l’aparició primer del text de Miquel Saurina “Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist” (publicat l’any 1887) i el de Federic Soler “Pitarra” “El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga” (publicat l’any 1901) que la representació torna a agafar embranzida. Des d’aleshores han estat molts els autors que han escrit la seva pròpia versió d’aquesta dels Pastorets, com “La flor de Nadal” de Francesc d’Assís Picas, “L’estel de Natzaret” de Ramon Pàmies o els famosos “Els Pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús” de Folch i Torres.

Moltes de les representacions d’Els Pastorets són a càrrec dels grups de teatre local i es fan en centres socials, centres parroquials, casinos o teatres.

Hi ha “pastorets” arreu de Catalunya

FELICITACIÓ DEL NADAL


¡Feliz Navidad!

No te preocupes: posiblemente Dios sí existe.
No importa que tú creas o no en Él.
Lo que importa es que Él si cree en ti.
Lo importante es que, te quiere tanto, que por ti se hizo un hombre.
Y no un tirano lleno de poder para imponerse a tu razón o a tu libertad, sino un pobre artesano judío en un tiempo en el que su país vivía oprimido por la todopoderosa Roma.
Lo importante es que por ti obedeció hasta la muerte.
Lo importante es que, si antes no le has conocido, el día que resucites te vas a encontrar de golpe con un amor tan tierno e incondicional que se te saltarán las lágrimas.
Y todo esto,
GRATIS.


jueves, 22 de diciembre de 2011

EL GALL DINDI


El gall dindi va arribar a Europa procedent de Mèxic, en el primer terç del segle XVI. Va ser un record que va portar Hernán Cortés del Nou Món després que els asteques l'hi donessin a provar. Allà era conegut amb el nom de guajalote. 

El gall dindi vivia també en estat salvatge en els boscos de Canadà. Els francesos que es van aficionar molt aviat a les seves carns el van cridar Dindo (d'Índies). 

El gall dindi alimentar als famolencs colons anglesos del Mayflower, que van desembarcar a Massachusetts l'últim dijous de novembre de 1620. Des de llavors els americans celebren aquesta data el dia d'Acció de Gràcies amb un dinar clàssica a base de gall dindi farcit. 
A Europa van ser els jesuïtes els que el van introduir al portar-lo a les seves col · legis. No va faltar per això gent d'intenció perversa que va denominar irrespectuosament als galls dindis amb el nom d'aquella orde religiós.

"Magical Template" designed by Blogger Buster