ALESHORES, ON ESTÀ LA TOMBA DE LLÀTZER?

Un home que va morir dos cops, en té al menys dues tombes:

La primera, on el seu cos no hi és, està a Betània i continua essent un lloc de pelegrinatge avui dia. És el lloc que va acollira Llàtzer quan va ser ressuscitat per Jesús, i l'única de totes que podria ésser-ne autèntica.

La segona tomba és la de Xipre (Segons la LLegenda Àuria). Sobre ella va aixecar-se una església bizantina, la de Agios Lazaros, que era l'edifici més important de l'antiga Kittim (actual Larnaca). Segons la tradició era la seu d'un bisbe i es va edificar després de la segona mort del sant. En 890 va ser-hi trobada una tomba amb la inscripció "Llàtzer, l'amic de Crist". El sarcòfag de marbre pot veure's al Sancta Sanctorum de l'església. 

Les relíquies van ser traslladades de Xipre a Constantinoble en 898, però en 1972 van trobar-se restes d'un sarcòfag amb restes òssies sota l'altar, que podrien correspondre a la tomba original i a una part de relíquies que hi van restar.

Les relíquies van ser robades de Constantinoble pels croats en 1204 i portades a França com a botí de guerra. Es van dipositar a la Sainte-Chapelle de París, d'on van desaparèixer durant la Revolució Francesa.

L'EMBOLIC AMB "SANTS LLÀZERS"

Hi ha un altre sant que es diu Llàtzer: Sant Llàtzer d'Ais (Provença, segona meitat del segle IV - Marsella, 31 d'agost de 411). Aquest fou el primer bisbe d'Ais de Provença d'existència comprovada. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. El seu nom i el fet que viatgés a Palestina va donar origen a la llegenda que Llàtzer de Betània havia arribat a la Provença amb les seves germanes i havia estat bisbe de Marsella. 

La tradició afirma que després de la mort de Crist, els tres germans van fugir de Palestina, juntament amb Maximí, Celidoni, Josep d'Arimatea, la serventa Marcel·la i altres deixebles de Crist. Van arribar navegant a les costes de Provença i van desembarcar a Marsella. Llàtzer va esdevenir el primer bisbe de Marsella.

Marta, amb Marcel·la, va anar a Tarascon, on va domar una terrible bèstia que n'assolava les terres.

Maria s'hi va fer eremita.

Maximí i Celidoni també van ser bisbes d'Ais. 

Les suposada tomba de LLàtzer  es troba a la catedral d'Autun, encara que probablement les restes són les de Sant Llàtzer d'Ais. Allà va esdevenir un lloc important de pelegrinatge durant tota l'Edat Mitjana. A més, a l'abadia de la Trinitat de Vendôme, es mostrava una filactèria amb una llàgrima que Crist havia vessat a la tomba de Llàtzer, en comunicar-se-li la seva mort.

Aquesta tradició es va mantenir durant molts segles; el culte que se'n derivà va ser suprimit oficialment al segle XIX, per falta de fonament històric.

I QUÈ VA FER LLÀTZER DESPRÉS DE REVIURE?

I quan Llàtzer va tornar a viure què li va passar?

Doncs això no ho podem saber de cert, però durant l'Edat Mitjana es van desenvolupar dues tradicions totalment diferents (sense cap fonament) per a explicar-ho. Les dues tradicions són recollides i barrejades (tot i ser contradictòries) a la Llegenda Àuria. 

La Llegenda Àuria és un llibre escrit per Iacopo da Varazze que conté una col·lecció de vides de sants. Va ser un llibre molt popular al final de l'edat mitjana. La seva recopilació sembla que fou al voltant de 1260.

El que ens diu sobre Llàtzer, Marta i Maria és que vivien al castell de Magdalo i eren membres d'una noble i poderosa família descendent de reis. Els seus pares es deien Cir i Èucaris. 

La família tenia aquest castell, proper a Natzaret, les terres de Betània i una part de les de Jerusalem, que van repartir-se entre tots tres: Maria, el castell de Magdalo (d'aquí el nom de Maria Magdalena), Marta Betània i Llàtzer, la part de Jerusalem. 

Maria es va lliurar als plaers.

Llàtzer es va fer cavaller i Marta era l'única que tenia cura dels assumptes domèstics i va administrar sàviament la riquesa dels tres, i encara podia dedicar-ne una bona part a la caritat amb els necessitats. 

Quan Crist va ascendir al cel, van vendre totes les seves possessions i es van dedicar a la predicació de la bona nova.

Llàtzer va sentir que els jueus el buscaven per matar-lo, ja que predicava la resurrecció de Crist, i va fugir a Xipre. Allí va arribar a convertir-se en el primer bisbe de Larnaka/Kittim, nomenat directament per Pau de Tars i Sant Bernabé. Hi visqué durant trenta anys. La llegenda diu que el seu pali episcopal li havia estat lliurat per la mateixa Mare de Déu, que li havia teixit. 

SANT LLÀTZER: QUI VA SER

Llàtzer de Betània és un amic de Jesús al que coneixem perque surt varies vegades en el Nou Testament. 

Llàtzer tenie dues germanes, la Maria i la Marta. Tots tres vivien en Betània, un poble als afores de Jerusalem. En la seva casa es va allotjar Jesús almenys en tres ocasions (Si les vols descobrir pots llegir: Mt 21:17; Mc 11:1, 11,12; Lc 10:38;Jn 11:1).

Però si Llàtzer és molt famós, es deu a que va ser reviscut per Jesús. (Aixó ho pots llegir a Joan 11:41–44). A partir d'aquesta història el seu nom és utilitzat freqüentment com sinònim de resurrecció.