III ÓSCAR: EL DESENLLAÇ

Cap al 847 Óscar, infatigable en les seves empreses, havia recomençat la missió entre els danesos. 

Per fi va aconseguir l'amistat del rei Hořice. Amb això va poder construir una església dedicada a la Verge Santíssima en Sleswig. la primera a Dinamarca.

Tampoc aquesta vegada va durar molt la bonança, ja que el successor de Hořice el va obligar a tancar l'església i no permetre als cristians l'exercici de la seva religió.

Óscar no es va donar per vençut.

Amb paciència i habilitat va arribar a convèncer el nou rei de la utilitat del cristianisme per consolidar el seu regne. Amb això va obtenir el permís per obrir de nou l'església de Sleswig i construir una altra, a la qual va dotar de campanes, per cert molt temudes dels supersticiosos pagans.

Tot just una mica afermada la missió danesa, ja s'havia dirigit de nou a Suècia, governada en aquell temps per Olaf.

El rei no va fer oposició al retorn del bisbe missioner. Olaf va obtenir de l'assemblea general del regne el consentiment perquè Óscar prediqués l'Evangeli i construís una església. Aviat va haver de marxar, deixant-hi un sacerdot deixeble seu per continuar la missió.

De tornada a Bremen va continuar com abans la seva incansable activitat pastoral.

Va fundar monestirs, va construir escoles, redimir captius, va ajudar sense treva als pobres, malalts i viatgers per als que va construir un alberg...

Amb tot això no va deixar ni per un sol dia les seves obligacions de monjo auster i devot, arribant normalment als graus més alts de la contemplació. Es dedicava amb les seves mans a confeccionar xarxes de pescar. Mai va voler aprofitar en el seu propi favor les altes amistats que, va tenir amb reis i prínceps. Tot i que el Senyor li va afavorir amb el do de miracles i amb revelacions profétiques va voler sempre ocultar-les, i no va permetre als seus deixebles que divulguessin tals favors fins després de la seva mort.

La seva mort va esdevenir en el dia 3 de febrer de l'any 865.

El papa Nicolau I va reconèixer públicament la seva santedat de vida. El sepulcre de Sant Óscar va ser molt venerat per tots els pobles cristians del nord, però amb les revoltes protestants del segle XVI, les seves relíquies van ser dispersades.

Els resultats obtinguts en vida pel "Apòstol del nord" van poder semblar minvats als ulls dels seus contemporanis. Va xocar generalment amb la manca de col·laboradors, però a la seva mort, els pocs que van continuar la seva tasca van veure que la concluien amb èxit variable: pobles sencers, com la Saxònia superior, Dinamarca i Suècia, van abraçar en massa la fe sembrada en aquelles terres per l'humil monjo.

De la seva activitat com a escriptor queda només alguna carta, i la narració dels miracles del seu antecessor a Bremen, Sant Wilehado. Em perdut una col·lecció d'oracions tretes dels salms i una narració autobiogràfica detallada dels seus viatges apostòlics.

II SANT ÓSCAR: PIRATES, SAQUEJOS I PROBLEMES DIVERSOS

Molt aviat, però, Óscar va poder reprendre les seves activitats missioneres.

Aquesta vegada va ser el rei de Suècia qui en 829 va enviar els seus delegats a la cort de l'emperador demanant-li missioners.

De nou l'abat Wala va proposar a Óscar, que, no cal dir, va acceptar l'encàrrec encara que només va trobar un sol voluntari per acompanyar-lo, el monjo Witmaro.

Durant el viatge els missioners van ser sorpresos pels pirates. que els van robar els presents enviats per l'emperador al rei Björn, i. a més, una rica col·lecció de llibres destinats a l'ensenyament en la missió.

Arribats al final del seu viatge, van dirigir el seu apostolat als captius cristians, i aviat també als pagans del país.

Un governador, conseller del rei, que es va convertir al cristianisme, va construir la primera església en aquells territoris.

Vistos els èxits aconseguits per Óscar enmig de tantes dificultats, el papa Gregori IV, de comú acord amb Lluís el Piadós va pensar en fundar una nova diòcesi a Hamburg, per dirigir i assegurar des d'allí les conquestes que per la fe cristiana es realitzaven als països del nord.

Com a primer titular va ser elegit Óscar en 831. El nou bisbe va emprendre de seguida un viatge a Roma, on el Papa va confirmar l'erecció de la nova diòcesi i li va atorgar el pal·li arquebisbal, nomenant-lo, a més, el seu llegat.

La seva primera tasca com llegat papal va ser consolidar la missió de Suècia. Va enviar allà a Gozberto, a qui va consagrar bisbe. No obstant això, al cap d'alguns anys, aquest bisbe delegat va haver d'abandonar el país a causa de la reacció intolerant dels suecs.

Semblava un altre fracàs dels esforços de Óscar, però no era més que una prova per a aquella missió, i els seus fruits es veurien més tard.

A Hamburg Óscar es va consagrar durant deu anys a la construcció d'esglésies i d'un monestir, sense descuidar la instrucció de joves danesos per al sacerdoci.

Però la seva activitat havia de patir un altre greu contratemps: en 845 els pirates normands van devastar Hamburg i van cremar la catedral i el monestir amb tots els seus llibres.

Óscar va fugir emportant-se només les relíquies.

A sobre el nou rei Carles el Calb, en lluita contra els  germans, va confiscar a Óscar les propietats que per a la subsistència material de la seu hamburguesa havia rebut de l'emperador. Amb la pèrdua dels béns materials. els pocs companys que li quedaven,  es van apartar d'ell.

En aquell temps va morir el bisbe de Bremen.

Donada la situació crítica de Óscar i les seves missions, el rei Lluís va voler concedir-li el bisbat vacant. Però la manera poc legal com es va efectuar el nomenament (sense comptar amb l'aprovació pontifícia) i altres dificultats, van fer que Óscar no acceptés immediatament el projecte real.

En els anys successius, encara que sense la seva participació, es va arreglar l'assumpte, quedant finalment unides les diòcesis de Bremen i Hamburg. Óscar va enviar a Roma un delegat perquè el Papa resolgués definitivament l'assumpte.

Així ho va fer Nicolau I l'any 864.

I. SANT ÓSCAR A DINAMARCA

Óscar va néixer probablement a les rodalies d'Amiens cap a l'any 801.

Als cinc anys va perdre la seva mare i el seu pare, que no es va veure capaç d'atendre'l sol, el va confiar als monjos benedictins de Corbie. Allí va estudiar i va créixer i als tretze anys va voler ser un dels monjos.

Ja des de la seva infantesa Óscar tenia visions que el van portar a saber que Déu li encomanava la missió de donar a conèixer l'Evangeli als pobles que encara no eren cristians. Això el va portar a estudiar molt, de manera que als divuit anys els monjos li van encomanar la tasca d'encarregar-se de la educació d'altres nens que, com ell mateix, eren confiats al monestir.

En l'any 822 el monestir de Corbie, on Óscar vivia, va fundar un altre a Westfàlia. Óscar estava entre els monjos enviats a posar-lo en marxa. La seva funció era ser director d'estudis i predicador. Allà va passar quatre anys tranquils.

Un dia de l'any 826 va arribar a la cort de Lluís el Piadós el pretendent al tron de Dinamarca. Es deia Haroldo. Haroldo volia sol·licitar de l'emperador Lluís ajuda contra els seus enemics, prometent en canvi la seva conversió al cristianisme.

Poc després Haroldo rebia el baptisme.

Però amb la finalitat de consolidar la recent conversió i anunciar l'Evangeli a Dinamarca, va demanar a l'emperador alguns missioners perquè l'acompanyessin.

L'abat Wala de Corbie, conseller imperial, va proposar al seu fidel monjo Óscar, el qual, tot i l'oposició de molts dels seus amics, es va llançar a la seva nova missió, comptant amb un sol company.

Va començar per fundar una escola al palau reial per a l'educació cristiana dels nens que li manava el rei, i dels que ell mateix rescatava dels pirates, molt nombrosos per aquells mars.

Però el seu primer esforç apostòlic va donar poc fruit: amb prou feines va poder reunir una dotzena de nens i només alguns, molt poquets, es van fer cristians.

A sobre, l'any següent, el rei Haroldo va ser expulsat de les seves terres, de manera que Óscar va haver de tornar al seu monestir.