III ÓSCAR: EL DESENLLAÇ

Cap al 847 Óscar, infatigable en les seves empreses, havia recomençat la missió entre els danesos. 

Per fi va aconseguir l'amistat del rei Hořice. Amb això va poder construir una església dedicada a la Verge Santíssima en Sleswig. la primera a Dinamarca.

Tampoc aquesta vegada va durar molt la bonança, ja que el successor de Hořice el va obligar a tancar l'església i no permetre als cristians l'exercici de la seva religió.

Óscar no es va donar per vençut.

Amb paciència i habilitat va arribar a convèncer el nou rei de la utilitat del cristianisme per consolidar el seu regne. Amb això va obtenir el permís per obrir de nou l'església de Sleswig i construir una altra, a la qual va dotar de campanes, per cert molt temudes dels supersticiosos pagans.

Tot just una mica afermada la missió danesa, ja s'havia dirigit de nou a Suècia, governada en aquell temps per Olaf.

El rei no va fer oposició al retorn del bisbe missioner. Olaf va obtenir de l'assemblea general del regne el consentiment perquè Óscar prediqués l'Evangeli i construís una església. Aviat va haver de marxar, deixant-hi un sacerdot deixeble seu per continuar la missió.

De tornada a Bremen va continuar com abans la seva incansable activitat pastoral.

Va fundar monestirs, va construir escoles, redimir captius, va ajudar sense treva als pobres, malalts i viatgers per als que va construir un alberg...

Amb tot això no va deixar ni per un sol dia les seves obligacions de monjo auster i devot, arribant normalment als graus més alts de la contemplació. Es dedicava amb les seves mans a confeccionar xarxes de pescar. Mai va voler aprofitar en el seu propi favor les altes amistats que, va tenir amb reis i prínceps. Tot i que el Senyor li va afavorir amb el do de miracles i amb revelacions profétiques va voler sempre ocultar-les, i no va permetre als seus deixebles que divulguessin tals favors fins després de la seva mort.

La seva mort va esdevenir en el dia 3 de febrer de l'any 865.

El papa Nicolau I va reconèixer públicament la seva santedat de vida. El sepulcre de Sant Óscar va ser molt venerat per tots els pobles cristians del nord, però amb les revoltes protestants del segle XVI, les seves relíquies van ser dispersades.

Els resultats obtinguts en vida pel "Apòstol del nord" van poder semblar minvats als ulls dels seus contemporanis. Va xocar generalment amb la manca de col·laboradors, però a la seva mort, els pocs que van continuar la seva tasca van veure que la concluien amb èxit variable: pobles sencers, com la Saxònia superior, Dinamarca i Suècia, van abraçar en massa la fe sembrada en aquelles terres per l'humil monjo.

De la seva activitat com a escriptor queda només alguna carta, i la narració dels miracles del seu antecessor a Bremen, Sant Wilehado. Em perdut una col·lecció d'oracions tretes dels salms i una narració autobiogràfica detallada dels seus viatges apostòlics.