SANT VALENTÍ COM A PERSONATGE HISTÓRIC

Fabrizio Visconti de la Pontifícia Comissió d'Arqueologia Sacra diu:

"En realitat, hi ha dos Sant Valentí. Dos sants màrtirs que van morir durant les persecucions del tercer segle, o en la persecució de Dioclecià, l'any 250, o a la de Valerio, en el 256, abans de les grans persecucions del quart segle ".

Visconti és el principal responsable de les catacumbes de Roma. Diu que hi havia dos pisos de catacumbes i una basílica. S'enterrava als màrtirs a la basílica. Se sap qui eren gràcies a fonts històriques. 
Hi ha un famós passatge del segle V o VI que parla d'un màrtir anomenat Valentín, que va ser enterrat aquí, a la Via Flaminia, una via plena de cementiris. L'altre Sant Valentí va ser bisbe de Terni, una ciutat del centre d'Itàlia. Va morir també màrtir al segle III, però la seva fama de patró dels enamorats és molt més recent.

La devoció a Sant Valentí com a patró dels enamorats ha començat en els últims 50 o 60 anys. Els temps han canviat. Ara, els enamorats romans no van a la catacumba sinó a Pont Milvio. Com a símbol del seu amor etern, escriuen els seus noms en un cadenat, el tanquen i tiren la clau al ríoTíber.

El món s'ha fet la seva pròpia idea de Sant Valentí, i l'ha convertit en un dia molt especial. Encara que al final, la festa conserva la filosofia que van viure aquests dos sants: donar la vida per amor.