VÍDEO DE LA VIDA DE SANT ANDREU

LLEGENDA APÒCRIFA DE SANT ANDREU

Els Evangelis apòcrifs son textos als que la Iglesia no ha donat cononicitat per que moltes vegades reflecteixen relats de tipus fantàstic i força allunyats del esperit cristià. Un cas clar és el text apòcrif “Fets d'Andreu”, a on s'explica que l'Apòstol Sant Maties fou enviat a predicar entre uns caníbals, que l'apresaren per menjar-se'l, i que Sant Andreu va anar a alliberar-lo.

Sant Andreu i alguns deixebles seus s'embarquen en una petita nau conduïda per tres persones (que resulten ser Jesús de Natzaret i dos àngels disfressats de pescadors) i arriben miraculosament a les portes de la ciutat on Sant Maties està recluït. Quan són a dins, ningú els captura i arriben a la presó, allí Andreu resa a Déu i els guàrdies de les cel·les cauen fulminats. Aleshores alliberen Maties i els altres presoners.

Mentrestant, els soldats de la ciutat van a la presó a agafar presoners per repartir-los al poble com a menjar però es troben la presó buida. Llavors agafen els cossos dels guàrdies morts i els duen a la plaça principal del poble. Quan ja tenen els ganivets a les mans per trossejar els cadàvers, Sant Andreu els torna les mans de pedra. Aleshores tot el poble enfurismat linxa Sant Andreu durant dos dies pels carrers de la població i a la nit el deixen tancat a la masmorra.

Durant la nit, de la boca d'una estàtua de marbre de la cel·la d'Andreu comença a brollar aigua en grans quantitats fins que tota la població queda inundada així com s'apareix l'arcàngel Sant Miquel i crea una muralla de foc al voltant de la ciutat per a que ningú es pogués escapar. D'aquesta manera van morint tots els ancians, dones i nens de la ciutat.

Quan els supervivents demanen perdó a Andreu aquest atura la plaga de l'aigua i del foc i ressuscita tots els que havien mort. Aleshores tota la població es converteix al cristianisme i construeix una església.

SANT ANDREU

El darrer dia de novembre celebrem la festa de santa Andreu.
Sant Andreu (Betsaida, Galilea, s. I aC - Patres, Peloponès, c. 38) fou primer un deixeble de Joan el Baptista i posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. Es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est i é venerat com a sant a tota la cristiandat.

Originari de Betsaida, era fill d'un pescador anomenat Jonàs, però vivia a Cafarnaüm on treballava amb el seu germà Simó, conegut posteriorment com Pere.

Va ser deixeble de sant Joan Baptista. Quanaquest va batejar a Jesús, Andreu va exclamar

- Heus aquí l'anyell de Déu!

I va decidir seguir a Jesucrist, sent el primer apòstol a ser cridat.

Segons Orígenes, Andreu va predicar a Grècia, al Mar Negre, a la regió d'Escítia i al Caucas. Va ser el primer bisbe de Bizanci, un càrrec que finalment es convertiria en el patriarcat de Constantinoble. Per això, és considerat el cap de l'Església Ortodoxa, com Pere ho és de l'Església Catòlica Romana.

La tradició conta que Sant Andreu va ser crucificat en una creu en forma de "X" (crux decussata), sense claus, sinó amarrat, on va estar predicant dos dies. Les seves restes es trobaven a Patres, des d'on van ser traslladades a Constantinoble.

Els croats van prendre Constantinoble al segle XIII; poc després, les relíquies van ser robades i traslladades a diversos llocs, entre ells la catedral d'Amalfi, Itàlia, o a la població de Saint Andrew a Escòcia. El seu cap va ser traslladat a Roma el 1462 i va ser col·locat a la Basílica de Sant Pere. El papa Pau VI, com a gest ecumènic, el va retornar a l'Església Ortodoxa el 1964.

Sant Andreu és patró de Rússia, Romania, Escòcia i de la ciutat de Pica a Xile. Patró també de Sant Andreu del Palomar, la seva festa (30 de novembre) se celebra amb xocolatades i cercaviles de gegants.

A partir de finals de l'Edat Mitjana, a Andreu se'l reconeix per la creu en forma d'aspa que prendrà el seu nom: Creu de Sant Andreu. Aquesta crucifixió és “parella” a la del seu germà, Sant Pere. Caravaggio, malgrat això, el representa en una creu llatina, al contrari que Rubens, que sí ho fa en la pròpia d'aspa.

Altres episodis de la seva passió (arrest, flagel·lació, crucifixió, descens de la creu...) també han estat representats, així com de la seva vocació en la qual se li representa amb xarxa de pescador, gairebé sempre amb el seu germà Pere.

LLEGENDA DE SANT ANDREU DE TEIXIDO

En Cedeira (A Coruña) hi ha el santuari de Sant Andreu de Teixido.

Sant Andreu, que veia com a la tomba de Sant Yago anaven grans peregrinacions mentre que a ell ningú venia a visitar, passejava malenconiós les seves solituds.

Un dia es va trobar amb Nostre Senyor Jesucrist que venia a visitar-lo i aquest li va preguntar:

-Com és que estàs tan trist?

Sant Andreu li va respondre:

- Ai senyor meu! Tot i que jo també faig miracles com Santiago ningú s'apropa per aquests paratges i és el meu santuari buit.

El Senyor va mirar i somrient li va dir:

- No has de ser menys que Santiago. Et prometo que tothom passarà almenys una vegada a la vida pel teu santuari.

- Moltes gràcies, Senyor però com serà això possible?

- Perquè tot aquell que en vida no vingui, haurà de passar per aquí després de mort.

Per això ningú molesta als animalets que caminen pels senders del santuari, perquè diu la llegenda que ells porten les ànimes dels que no van peregrinar en vida.