Mostrando entradas con la etiqueta SANT JORDI. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta SANT JORDI. Mostrar todas las entradas

lunes, 23 de abril de 2012

LA LLEGENDA DE SANT JORDI A MONTBLANC

Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, es va negar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquesta raó va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.

La gesta de Sant Jordi i el drac es va fer popular a tot Europa cap al segle IX sota el nom de "Llegenda àuria 'i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, en 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.
A partir d´ella es van fer versions a tots els païssos amb petites variants.

La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible amb llargues ungles i alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s'empassava les persones vives. Els ciutadans, sense cap solució, van decidir donar-li dos ovelles cada dia per apaivagar la seva fam. Quan s'acabaren els bens, li donaren vaques, bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense.
El rei va convocar una reunió, on van decidir que farien un sorteig li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges.
Un desafortunat dia, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir:
-Perdoneu a la meva filla i, a canvi, us donaré tot el meu or, el meu argent i la meitat del meu regne, però us ho demano per favor , deixeu la meva filla.

El poble li va negar, i el rei va demanar vuit dies per plorar la seva filla.
Arribat el dia, el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova, a prop del drac.
Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d'una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes de aquell enorme drac.
Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d'un cop, el drac va caure desplomat a terra, amb la llança clavada al vell mig del cor. 

Tot d'una, de la sang del drac que li regalimava cos avall va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el cavaller Sant Jordi va agafar una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d'amor.
El rei li va demanar que es casés amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del seu regnat. Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res. Des d'aquell dia la gent del poble va viure tranquil·la.

És per això que en el dia de Sant Jordi els homes regalen una flor a la persona que més volen, i les dones un llibre.

domingo, 22 de abril de 2012

ESPECIAL DRACS: EL DRAC I EL CRISTIANISME

Els cristians van heretar la idea hebrea del drac, que apareix en l'Apocalipsi, l'apòstol Joan, i en altres tradicions posteriors.

En l'art cristià simbolitza el pecat i en aparèixer sota els peus dels sants i màrtirs representa el triomf de la fe i els regnes cristians sobre el diable.

La llegenda de Sant Jordi i el drac mostra clarament aquest significat.
En el simbolisme medieval la idea de lluita contra dracs va servir per enfortir la motivació dels regnes cristians Es presentaven sovint també com representacions de l'apostasia, l'heretgia i la traïció, però també de còlera i enveja, i presagiaven grans calamitats.
Diverses vegades significaven la decadència i l'opressió, encara que van servir també com símbols per a la independència, el lideratge i la força. 

ESPECIAL DRACS: ELS DRACS D´EUROPA DEL NORD

Les tribus nòrdiques d'Europa associaven el seu folklore amb diversos aspectes terrorífics del drac.
La mitologia germànica inclou al drac (Nidhug o Níðhöggr) entre les forces de l'infra-món. S'alimenta de les arrels de Yggdrasil, el freixe sagrat que estén les seves arrels a través de tots els mons.

Els antics escandinaus (els víkings), adornaven les proes de les seves naus fent-les en forma de drac. Usaven aquesta decoració en la creença que així espantarien els esperits (Landvaettir) que vigilaven les costes a les que arribaven.

També els dracs apareixen en poemes germans. El més antic poema èpic anglosaxó, tracta d´un home anomenat Beowulf, que havia lliurat al seu poble d'un monstre meitat home i meitat diable, després, ja convertit en el rei, lluita contra un drac, disputa en què tots dos moren.
En el Cantar dels Nibelungs, un poema èpic medieval anònim, Sigfrid mata un drac, anomenat Fafnir, i a l'ungirse amb la seva sang es fa immune a tot mal.


Per als celtes, el drac era una divinitat dels boscos, la força podia ser controlada i utilitzada pels mags. Entre els conqueridors celtes de Britània fou símbol de sobirania, i durant l'ocupació romana de l'illa va adornar els estendards de guerra, convertint-se en un símbol heràldic i després militar. 

ESPECIAL DRACS: MITE DEL DRAC

El mite de l'existència dels dracs se sustenta en una diversa quantitat de llegendes i representacions, disseminades entre les diferents cultures que el representen.
S'ha plantejat, com a explicació d'aquest fenomen, el descobriment de fòssils de dinosaure que portessin a aquestes cultures a imaginar éssers semblants.

També cal assenyalar que els dracs en cada cultura presenten aspectes i característiques diferents.
Així, a l'edat mitjana, es creia que els cadàvers de cocodril, portats a mercats i altres llocs d'exhibició des d'Egipte i Aràbia durant l'època de les Croades, es tractaven de cadàvers de drac.

El simbolisme al voltant del drac és essencialment el de la lluita.
La lluita entre el drac i un heroi o un déu té, però, diferents significats.
En aquests mítics combats el drac assumeix dos papers, el de devorador i el de guardià, que tenen finalment una sola arrel: el d'un ésser còsmic en espera, l'acció implica la mort-o el naixement-d'un ordre universal.
Al principi, els dracs van ser devoradors de déus -alguns mites es refereixen als dracs com la causa dels eclipsis, per exemple-, o els seus enemics -cas d'Apofis i Pithon, enemics del sol.
Posteriorment els dracs van ser forces a la qual se'ls oferien donzelles en sacrifici i no van trigar a concebre com menjadors d'homes.

De tota manera, aquest paper no s'allunya del de guardià, que implica l'espera i el manteniment d'un ordre que preludia una reinvenció de l'univers o el descobriment d'un lloc sagrat.

Justament perquè són guardians d'alguna cosa sagrat, és pel que simbolitzen el pont a un altre món o la prova de tot heroi.

Les actituds preses en les cultures del món davant la figura del drac i la lluita que suposa es distancien en ocasions, particularment si es compara la idea de drac que existeix en el llunyà Orient amb la predominant a Occident.
Els dracs xinesos (o long), els japonesos (o ryū) i els coreans són vistos generalment com a éssers benèvols, mentre que els europeus són majoritàriament malèvols.


No obstant això, els dracs malèvols no estan restringits a Europa: entre d'altres cultures, aquesta interpretació es manté també en la mitologia persa.
El tema és complex i ha variat al llarg de la història. Com a exemple, entre els romans, típics representants de l'Occident antic, el drac era considerat un símbol de poder i saviesa

ESPECIAL DRACS: ORIGENS

Sabies que el drac és un animal mitològic que apareix en diverses formes en diverses cultures d'arreu del món, amb diferents simbolismes associats?

Sabies que els dracs europeus, deriven de la tradició popular i de la mitologia de Grècia, Escandinàvia i Orient Pròxim?



La paraula drac ve del grec δράκων (drákōn), "drac, serp de grans dimensions, o serp d'aigua", que probablement ve del verb δρακεῖν "veure clarament" .

La figura del drac juga un paper important com déu o guardià, o com monstre i poderós enemic. Se li atribueixen qualitats i habilitats com ara ser posseïdor d'una gran saviesa i coneixement o pecar de gran avarícia i cobdícia que el condueixi a devastar poblacions senceres per apilar gegantins tresors.


Les cultures occidentals i orientals han imaginat rèptils gegants i alats; pot ser degut al contacte amb cocodrils, caimans o a la troballa de fòssils de rèptils voladors. 

sábado, 21 de abril de 2012

POSA UN DRAC A LA TEVA VIDA

viernes, 20 de abril de 2012

LA NOSTRA IMAGINACIÓ

miércoles, 18 de abril de 2012

CONTE DE SANT JORDI









martes, 17 de abril de 2012

CAVALLERS PER ACOLORIR


SANT JORDI: PAÏSOS DELS QUALS ÉS PATRÓ

Sant Jordi, Sant Jorge en castellà, és el patró de Catalunya des 1456, i el d'Aragó, però també d'Anglaterra, Portugal, Bulgària, Etiòpia i Geòrgia.
Es va fer famós a tota l'Europa Medieval gràcies als miracles que en comptava la Llegenda Aurea, un compendi de vides de sants i màrtirs recollides pel monjo Jaume de Varazze al segle XIII, però se sap que ja era venerat quatre segles abans .

lunes, 20 de abril de 2009

LA LLEGENDA DE SANT JORDI



La llegenda de Sant Jordi es una al.legoria cristiana en la qual esl protagonistes posen a l´abast de la gent senzilla el misteri pasqual:
La princesa, oferida al drac en sacrifici, representa a la humaninat que esta comdemnada a morir.
El drac representa el mal que hi ha al món i que es menja a les persones.
Sant Jordi,finalment, representa a Jesús, que s´enfronta a la mort i surt victoriòs alliberant a la Humanitat/Princesa.
En aquesta versió de la llegenda fins i tot ressusciten els nens que havien precedir a la princesa en ser víctimes del sacrifici, sortint il.lesos de la panza del temible drac.

"Magical Template" designed by Blogger Buster