miércoles, 27 de octubre de 2010

TOTS SANTS O HALLOWEEN???


Les botigues ens inunden de carbasses, teranyines, rats penats i esquelets, encara que no sapiguem anglès ens sona allò de "Trick or truck" i ens em empassat quatre o cinc vegades els "Especials de Halloween" dels Simpson...

El Halloween no deixa de ser una moda més, importada de la cultura dels USA que ens està fent substituir les nostres tradicions cultural per adoptar unes alienes.

Si mirem la Història ens adonem de un fet: moltes de les festes de la tradició catòlica han estat un intent de catequitzar una festa pagana prèvia. Tots Sants és l’exemple perfecte.

Per què els cristians havíem de celebrar una festa en la que es commemoren els morts si la nostra creença bàsica es la resurrecció?

En la Festa de Tots Sants aglutinem tres corrents:

La cristiana:

Era costum que les comunitats commemoressin la memòria dels seus màrtirs en l’aniversari de la seva execució, però les nombroses persecucions van fer que es multipliquessin aquesta mena de celebracions i les van arribar a fer inviables, de manera que es va establir un dia fix al any per agrupar la memòria dels màrtirs: el dia de Tots Sants.

La romana: Els romans retien culte domèstic als avantpassats i a més, un cop a l’any visitaven els cementiris per oferir-li simbòlicament les seves collites. A més, quan el mon sencer va abandonar el culte dels déus pel cristianisme, van deixar vacant un temple romà, el Panteó, dedicat a tots els déus. El Papa Bonifaci IV va aprofitar-ho per a dedicar-lo a "Omnia Sanctorum", (Tots els sants.)

La celta: Aquest dos elements van ser aprofitats per a cristianitzar la festa celta del Samhain. Samhain era el déu dels morts en la mitologia celta irlandesa. El 31 d’octubre, dia en que començava el seu calendari, s’hi celebrava una festa religiosa que ens preparava pel pas a la obscuritat del hivern, el fred i les carències que aquesta estació porta implícites. És per tant, una festa de transició – el pas d'una any a l'altre – però també d'obertura de l'Altre món. La festa en si mateixa dura una setmana sencera, començant tres dies abans i acabant tres dies després. El centre de la festivitat era la nit del 30 d’octubre al 1 de novembre, en la qual s’obrien les portes que impedien als morts tornen al món dels vius i aquests podien retornar buscant venjar les seves morts (estem parlant de societats mols aguerrides) i apropiar-se dels cossos dels vius per no haver de retornar al ínfer. La diada està plena de ritus druídics, assemblees, i sacrificis humans rituals (tendents a evitar que els morts desencadenessin la seva ràbia). Els dies previs a aquesta nit els sacerdots visitaven les cases de la gent per a demanar ofrenes que apaigavessin als morts (Trick or truck) amb l’amenaça de deixar desprotegida la cas que no contribuís amb alguna propina o el que hagués donat fos considerat insuficient. El cristianisme va desfer aquelles creences terrorífiques: els que ja han mort estan amb Déu, un pare amorós que els hi té preparat un paradís del que no voldrien sortir mai més. La mort ha deixat de ser un problema ple d’espants per a convertir-se en un motiu d’esperança que omple de sentit les nostres vides.

La cristianització no trenca d’arrel amb els costums dels irlandesos, que lliures de la por, rememoren la seva festa incorporen els nous trets descoberts. La festa del Samhain es transforma en Halloween, (paraula que prové de l’expressió "All hallow’s Eve"). A partir del segle XIX la fort emigració irlandesa als USA implanta al Nou Continent els costums festius de la comunitat de nou

Avui dia som els catalans qui ens sentim enlluernats per tota la pressió cultural i comercial que implica la festa i oblidem la nostra tradició: menjar castanyes, panellets i vi dolç reunits a casa nostra, si pot ser al voltat del foc. Tot seguit, el dia 1 de novembre, anàven en processó al cementiri, a orar pels nostres difunts.

Ben conscients de tot això nomès queda fer-nos una pregunta: Trick or castanya?


sábado, 2 de octubre de 2010

CATIFES DE SITGES

viernes, 1 de octubre de 2010

BENET XVI


Properament el Sant Pare, Benet XVI visitarà la nostra ciutat i entre altres coses auqesta visita ens servirà per a aprofundir en la figura del Papa.

La primera pregunta que ens podem fer es per què li diem “Papa” al cap de l´esglèsia.

S´han donat moltes explicacions:

1) PAPA son les inicials de cuatre paraules llatines: P etrí - A postoli - P otestatem - A ccipiens

Que signifiquen: “El que reb la potestad de Pere”.

Aquesta explicació resalta que Sant Pere va ser el primer cap de la primitiva esglèsia i que a la seva mort es va començar una concatenació de Papes.

2) La paraula Papa es deu a la unió de altres dues paraules llatines: PA ter PA stor, que signifiquen, “Pare i Pastor” les dues funcions més importants que el Papa ha de dur a terme. Es el primer responsable de que l'Esglèsia cumplexi la seva funció y qui ha de ferl anar pels camins adients (com u bon pare que aconsella i un pastor que conduieix)

3) La paraula ve del grec “PAPPAS” i significa, com al català, “papa”, un nom carinyòs amb el que els nens s´adrecen al seu pare. Explicació que remarca el sentit de confiança i afecte

El Papa actual es diu Benet XVI.

Aixó vol dir que abans d´ell hi han hagut 15 Papes que es digueren "Benet" (que vol dir "beneit").

Els numeros que segueixen als reis i als papes sempre s´escriuen en números romans. (X vol dir 10,

V vol dir 5, I a la dreta de la V indica una suma i com el valor de I es 1 tenim: X (10) + V (5) + I (1) = XVI (16))

Els papes han de canviar el seu nom quan son anomenats papes.

Benet XVI es deia abans Joseph Ratzinger. Va ser elegit papa als 78 anys. És el novè Papa de nacionalitat alemanya.

Joseph Ratzinger va nèixer a l'any 1927 a Marktl (Baviera) el dia 16 d'agost del 1927 I COM QUE ERA Pasqua, va se batejat el mateix dia. Era el més petit dels tres germans i li van possar rl nom del seu pare, Joseph Ratzinger, Sr., que agent de policia. La seva mare es deia Maria. El germà del Papa Benet XVI, Georg Ratzinger, també és un sacerdot. Poc desprès de nèixer en Joseph el seu pare es va traslladar a la ciutat de Traunstein i allà va passar la seva infantessa.

Quan Ratzinger va complir 16 anys (l'any 1943) va ser cridat a files per a formar part de les lleves obligatòries de les Joventuts Hitlerianesper què el seu país estava en guerra. Això el va disgustar molt peque la seva familia no estava d'acord amb les idees dels nazis. El mateix any 1943, mentre estava al seminari, va ser destinat, juntament amb tota la seva classe a la defensa antiaèria d'una fàbrica de la BMW prop de Munic. Després va ser destinat a un batalló d'infanteria a Hongria on va servir establint defenses antitancs fins que va desertar l'abril de 1944. El 1945 va ser empresonat per poc temps durant l'estiu pels aliats en un camp de presoners de guerra. El novembre del 1945 va tornar a entrar al seminari, juntament amb el seu germà Georg. Tots dos van ser ordenats a Freising el 29 de juny de 1951 pel cardenal Michael von Faulhaber, a la ciutat de Munic.

Ratzinger va ser professor a la Universitat de Bonn entre els anys 1959 i 1963, quan va ser enviat a la Universitat de Munster. L'any 1966 li va ser concedida una càtedra de Teologia a la Universitat de Turíngia. L'any 1969 va ensenyar a la Universitat de Ratisbona, a Baviera. Durant el Concili del Vaticà II va servir com assessor teològic del cardenal de Colònia Joseph Frings.

El març de 1977, Ratzinger va ser nomenat arquebisbe de Munic i Freising. El juny d'aquell mateix any, el Papa Pau VI el va anomenar cardenal. El 1981, Joan Pau II el va anomenar prefecte de la Congregació de la doctrina de la Fe.

Va dimitir de l'arxidiòcesi de Munic a principis de l'any 1982, per convertir-se en bisbe de Velleti-Sengri el 1993. També va ser nomenat vice-degà del Col·legi cardenalici i més tard va passar a ser-ne el degà l'any 2002. Ha estat més pròxim al Papa Joan Pau II que qualsevol altre cardenal; és per això que Ratzinger i Wojtyla han estat definits com ànimes bessones en el pla intel·lectual. Ratzinger va ser la mà dreta de Joan Pau II i un dels seus amics més propers. Durant el últims dies del pontificat de Joan Pau II Ratzinger va assumir la majoria de funcions en la direcció del Vaticà. Un cop mort Joan Pau II va dimitir del seu càrrec de prefecte de la Congregació de la doctrina de la Fe. El 19 d'abril de 2005 va ser escollit com a Papa i va adoptar el nom de Benet XVI.

Benet XVI visitarà la ciutat de Barcelona els dies 6 i 7 de novembre de 2010 per a consagrar el Temple Expiatori de la Sagrada Família.

"Magical Template" designed by Blogger Buster