AL SHAVOTH, MENJEM FORMATGE

La cultura jueva està molt vinculada als productes lactis.

En la nostra rica i variada tradició gastronòmica, els lactis ocupen un lloc destacat. Fins i tot en algunes festivitats com Shavuot o Janucá (Shavuot o Pentecosta, és la festa de la Setmanes i Janucá és la Festa de les Lluminàries i coincideix en dates amb el Nadal), es serveixen menús totalment lactis en els sopars familiars i comunitàries.

El formatge blanc és un lacti emblemàtic de la gastronomia jueva. A tots els països on han viscut jueus, s'ha desenvolupat una variant d'aquest formatge.

De color blanc, consistència pastosa i sabor delicat, aquest formatge s'obté a partir de la llet d'ovella o de mescles (amb vaca o cabra). S'elabora mitjançant un procés de coagulació controlat, en el qual s'afegeix a la llet qualls naturals o bacteris del tipus lactobacilus.

Els principals formatges blancs elaborats a Espanya són:

Formatge de Burgos: és el més popular de tots els frescos. Suau i digerible. Antigament s'elaborava amb llet d'ovella però ara s'utilitza llet de vaca o barreges de vaca i ovella. Es menja acompanyat de mel, codony o nous (tradicional postres d'avis), o bé en amanides. Es produeix a Burgos (Comunitat de Castella i Lleó).

Formatge de Villalón: formatge fresc tradicional i sense fermentar. De pasta tova i compactada, en algunes regions l'anomenen "Pota de Mul". El seu sabor és fresc i molt agradable i combina bé amb amanides de verdures crues o temperades. S'elabora en dues variants: formatge fresc i formatge madur de pasta premsada. Es produeix de manera tradicional amb llet d'ovella pura o barrejada amb llet de vaca, a les comarques de Valladollid, Lleó i Zamora.

Formatge tipus Cabra: és un formatge blanc, madur i de pasta premsada. Pràcticament no té escorça, el seu aroma és làctic i el seu sabor salat. Es produeix a les comarques de Castella-Lleó.

(Els formatges blancs casher a Espanya són produïts per Albe Làctics del Jarama, segons informació del Rabinat de Madrid).

També s'elaboren a Espanya:

Mozzarella: d'origen italià, sabor suau i forma compacta i rodona i sense crosta exterior.

Quark: d'origen centreeuropeu i molt lleuger. Es produeix amb llet desnatada.

L'elaboració de formatges i altres productes lactis casher d'Espanya es concentra en les Comunitats de Castella-Lleó, Galícia, Astúries i Barcelona. Els calls més properes a la producció de lactis a Espanya són Toledo, Lleó, Segòvia, Ribadavia, Oviedo, Girona, Barcelona i Tortosa.

SHAVUOT

El Deuteronomi (15, 9-10) ordena celebrar una festa:

"Set setmanes has de contar, ha partir del temps del començament de la collita del blat i observaràs la festivitat de les setmanes davant l'Etern el teu D's"(Dt 15, 9-10)

La festa es diu Shavuot, que es la paraula hebrea que significa “setmanes”.

Aquest nom prové doncs de les set setmanes que transcorren des de la segona nit de Pesaj. Es per tant una festa que tanca un cicle (El Pasqual) i obre un altre.

Pesaj porta l’alliberament d’Israel.

Shavuoth segella l’elecció de Déu amb el lliurament de la Torah.

Com Shavouth tanca un ciclees coneix també com Atzeret, (que vol dir “Conclusió”).

Shavouth obre un altre cicle: Israel té com a precepte portar les primícies de les set espècies - blat, ordi, vinya, figa, magrana, oliva i dàtils - de la terra donada per Déu, expressant l'agraïment al Sant, Beneït Sigui.

La Festivitat de Shavuot, és la segona de les tres Festivitats de Peregrinació, (Pesaj-Shavuot-Sukkot). D'acord a la Torah, cada jueu havia de presentar-se en el Bet Hamikdash (ElTemple de Jerusalem)

Se sol recitar durant Shavuot, el llibre de Rut que va ser l'avantpassada del Rei David, nascut i mort justament el dia de Shavuot.

Shavuot com totes les festes, són celebrades no solament com record dels temps passats, sinó mes bé com una esperança de reviure en nosaltres cada any, aquells fets .

Shavuot porta el desig de que el cor s’ompli Torah.

Hi ha passatges del NT que mencionen el Shavuoth:

Fets 2:1-4,

Fets 20, 16;

1 Corintis 16, 8;

Jag Pesaj Sameaj !!!!!!!

LA RECERCA DEL JAMETZ

Una llei important per a la Pasqua és que aquella nit no es pot menjar res que tingui llevat i que , a més, a la casa no hi pot quedar cap resta d'aliment que contingui llevat (“Jametz en hebreu)

A més de la neteja que la mare haurà fet de totes les coses que tinguin llevat, en la nit anterior al començament de Pesaj es realitza un ritual que té per objecte trobar tots els restes de llevat que puguin haber quedat a casa (Molles de pa o de galetes, per exemple)

Es diu la "Cerca de Jametz".

La casa, per descomptat, ja està neta i preparada per Pesaj, només resta dur a terme la "recerca del Jametz" per assegurar-nos que no hagi quedat ni una molla de Jametz en cap racó.

La sol dirigir el pare amb una gran llanterna amb la que va il·luminant els racons, sota les catifes i tots els llocs a on es pot amagar alguna resta d'aliment amb jametz.

Abans de la cerca recita la següent benedicció:

Barú Ata A-do-nái, E-ho-héinu Melej Haolám, asher Kideshánu Bemitzvotav, Vetzivanu al Biúr Jametz.

Es a dir:

Beneït ets Tu, Senyor nostre Di-s, Rei de l'Univers, que ens va santificar amb Els seus preceptes, i ens va ordenar l'eliminació del Jametz.

Com es fa aquesta cerca?

El cap de família pren una llanterna o una espelma, una bossa de paper, una cullera de fusta i una ploma d'au. Amb la vela es busca en tots els racons de la llar, i les molles trobades es posen a la borsa ajudant-se amb la ploma i la cullera.

És costum distribuir en secret deu petits trossos de pa, per tota la casa abans de la "recerca del Jametz" per "trobar-los" durant la recerca.

Després de realitzada la "recerca del Jametz" es procedeix a anul·lar tot Jametz no trobat, recitant el següent:

"Tot llevat que es trobi en la meva possessió, que no l'hagi vist i no l'hagi eliminat, i del qual desconec la seva existència, sigui nul i sense propietari algun, igual que la pols de la terra ".

Nosaltres també hi tenim jametz a dintre nostre. El llevat amagat que hi ha en el nostre cor són les murmuracions, les envejes, la gelosia... Disposem-nos a cercar-lo i destruirlo.

LA PASQUA JUEVA

Mentre que a Rosh Hashaná i Iom Kipur, és l'individu qui ocupa un lloc rellevant, Pésaj marca el protagonisme de tot el poble.

La festivitat de Pésaj s'origina en el gran esdeveniment de l'Èxode d'Egipte. Els Fills d'Israel surten de la servitud a la llibertat, i la profusió de lleis que regeixen la celebració, té per objecte rememorar aquest fet.

Els Deu Manaments s'inicien amb la frase:

"Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir de la Terra d'Egipte, de la casa de la servitud" (Èxode XX, 2).

"Recorda't que vas ser servent a la Terra d'Egipte, i que el Senyor, el teu Déu, te'n va fer sortir amb mà forta i amb braç estès, per tant el Senyor , el teu Déu, t'ha manat que guardis el dia del Dissabte ".(Deuteronomi V, 15)

La sortida d'Egipte s'esmenta, a més, cada dia, en les oracions rituals.

Però és en la nit del "Séder" quan es recorda l'Èxode de manera especial amb la "Hagadá" (Narració de Pésaj). La narració de l'Èxode comprèn dos temes principals: un, les penúries de l'esclavitud ("avdut"), i l'altre, els avatars de l'alliberament, rica en fets prodigiosos com les cèlebres 10 plagues, o la cruïlla del Mar Roig.

El motiu central de la festivitat de Pésaj és la llibertat ("jerut"). Però la llibertat no és un fi en si mateix. No en va, el Poble d'Israel ha hagut de romandre per molt temps en un país on un enorme poder es concentrava en mans d'uns pocs, el monarca s'adjudicava rang diví i la gent comuna vivia oprimida. Per haver experimentat la injustícia en carn pròpia, aspirava aquest poble a construir una societat més justa. Per tant, ja des del dia següent al de la sortida d'Egipte, comença el recompte de les 7 setmanes (Shavuot) al cap de les quals haurà de rebre la "Torà" al peu de la Muntanya Sinaí.

No obstant això, no es va mostrar disposat a abandonar Egipte el poble en la seva totalitat. Molts israelites s'havien habituat al jou dels seus amos. Va haver de sorgir una generació nova, d'ànim més resolt, disposada a córrer el risc.

De diferents episodis i al·lusions del text bíblic, es desprèn que existien en les masses populars diversos corrents enfrontades. Així, es compta de la Tribu d'Efraïm, que alguns dels seus fills, impacients, van prendre l'espasa i van pretendre llançar-se a la conquesta de Canaan, però en no estar degudament preparats, van caure en el camí.

Hi va haver també rebels que s'oposaven a Moisès i Aaron i parlaven malament dels seus germans. Alguns temien que els seus caps els malquistaran amb el Faraó d'Egipte, quan li exigien que deixés sortir al seu poble. Però encara els que es mantenien fidels, més d'una vegada van vacil·lar davant la magnitud de l'empresa, renegant dels que aspiraven a alliberar-los. I van haver després acceptar els mandats de la "Torà" (la Llei), per merèixer la llibertat promesa.

En els llindars de l'èxode, i trobant-se encara sota el domini egipci, Moshé es preocupa perquè els pares responguin a les preguntes dels seus fills sobre els esdeveniments.

La "Hagadá" subratlla que a cada nova generació li correspon renovar el compromís de la llibertat, superant les barreres del temps:

"Cada generació s'ha de veure a si mateixa com si hagués estat ella la que va sortir d'Egipte".

I l'estructura mateixa del seu text simbolitza els estrets llaços entre el passat, el present i el futur del Poble d'Israel.

A la primera part, repassa la història dels patriarques, i en la segona estén el benefici de l'alliberament a les generacions actuals. En l'última part, amb vista al futur, apareix Eliahu Hanaví (el profeta Elies), tan car al sentiment popular i, a qui va dedicada la 5 ª copa de vi. Segons velles tradicions, ell és qui ha d'anunciar el final dels temps, l'arribada del Messies. Que millor símbol, llavors, de la redempció ("gueulá"), en un futur que tota la humanitat anhela!

CONTE JUEU SOBRE LES QUATRE NITS DE DÉU

Hi ha quatre nits inscrites en el llibre de les Memòries.

La primera nit va ser quan Adonai es va manifestar en el món per a crear-lo.

El món estava informe i buit i les tenebres s'estenien sobre la superfície de l'abisme, i la paraula de Adonai era llum i brillava.

I la va anomenar primera nit.

La segona nit, quan Adonai se li va aparèixer a Abraham ancià de 100 anys i a la seva esposa Sara, de noranta anys, a fi de complir el que diu l'Escriptura:

És que Abraham, als cent anys d'edat, va a engendrar i la seva esposa Sara, de noranta anys, va a donar a llum un fill.

Doncs bé, Isaac tenia 37 anys quan va ser ofert en l'altar.

Els cels es van inclinar i van baixar i Isaac va veure les seves perfeccions.

I la va anomenar la segona nit.

La tercera nit va ser quan Adonai es va aparèixer als egipcis enmig de la nit. La seva mà matava als primogènits d'Egipte, perquè es complís el que diu l'Escriptura:

Israel és el meu primogènit.

I la va anomenar la tercera nit.

La quarta nit serà quan el món arribi a la seva fi per a ser dissolt.

Els jous de ferro es trencaran i les generacions perverses seran aniquilades.

Moisès pujarà del mig del desert i el rei Messies vindrà des de l'alt. Un avançarà al capdavant del ramat i la seva paraula caminarà entre els dos i ells marxaran junts.

És la nit de la pasqua per al nom de Adonai, nit reservada i fixada per a l'alliberament de tot Israel al llarg de les seves generacions.

EL LLIBRE D´ESTHER

Tot va començar a l'antiga Pèrsia, al segle 4 aec. 

El Sant Temple que s'aixecava a Jerusalem havia estat destruït feia 50 anys, i els jueus eren súbdits del poderós imperi persa, que s'estenia per 127 països.

Tres anys després que el Rei Xerxes va ascendir al tron ​​persa, quan es va sentir segur en el seu nou càrrec, va celebrar amb una gran festa que va durar 180 dies per tots els seus súbdits. 

Seguint aquesta extravagant gala, Xerxes va realitzar una festa més petita d'una setmana de durada per als residents de Shushan, la ciutat cabdal. A l'àrea de les dones del palau, l'esposa de Xerxes, la Reina Vashti, va realitzar la seva pròpia festa per a les dones del poble de Shushan.

En el setè dia d'aquesta festa, el cor de Xerxes "estava alegre pel vi", i va ordenar que la seva dona Vashti es presentés davant tots els homes presents a la festa ja que volia mostrar-lis a tots la seva exquisida bellesa. Vashti es va mostrar reticent a la comanda, i davant el suggeriment del seu conseller Memujan, Assuer va ordenar l'execució de Vashti.

Quan la còlera de Xerxes es va dissipar, es va sentir sol sense una dona. Els seus servents li van suggerir que organitzés una desfilada de bellesa. Serien designats funcionaris en totes les terres del rei, i totes les nenes boniques serien portades al rei. I la noia que trobés favor als ulls del rei seria la nova reina.

El líder dels jueus en aquesta època era un resident de Shushan anomenat Mordejai. 

Mordejai tenia una prima, Ester que havia quedat òrfena de nena. Mordejai la va criar i la va tractar com una filla. Malgrat que ella no desitjava ser reina, Ester va ser portada a la força al harem del rei, per participar en el concurs. Mentre les altres concursants es embellien amb perfums i locions, Ester no feia res. Però Di-s tenia els seus propis plans. Quan Ester es va presentar davant el rei, immediatament el es va enamorar d'ella, i Ester va esdevenir la nova Reina de Pèrsia. Però per ordre de Mordejai, Ester es va refusar a divulgar la seva nacionalitat, fins i tot al rei.

Poc després que l'Ester es convertís en reina, Mordejai va sentir a dos dels camarlencs del rei discutint un pla per assassinar el rei. Mordejai els va denunciar, i els traïdors van ser penjats.

Mentrestant, Haman, un dels ministres de Xerxes va ser ascendit al càrrec de Primer Ministre. Haman era un virulent enemic dels jueus, de fet era descendent de la notòriament antisemita nació de Amalek.

Immediatament després del seu ascens, el rei va emetre un decret ordenant que tots s'inclinessin cada vegada que Haman apareixia. Haman es passejava amb un gran ídol penjat d'una cadena al voltant del seu coll.  Però Mordejai, el jueu, es va refusar a inclinar-se i Haman es va enfurismar. Va resoldre prendre venjança contra tots els jueus, i va llançar sorts per determinar el dia "afortunat" per implementar el seu pla. La sort va caure en el tretzè dia del mes hebreu d'adar.

Haman es va aproximar a Xerxes i li va oferir 10.000 talents de plata a canvi del permís per exterminar els jueus. Xerxes, que tampoc era amic dels jueus, li va dir a Haman: 

"Els diners són teus, guarda'l, i la nació és teva per fer el que vulguis".

Immediatament Haman va enviar proclames a totes les terres del rei. Aquests bàndols, segellats amb el segell real, ordenaven que la gent s'alcés contra els jueus i els matessin a tots-homes, dones i nens-el següent 13 de Adar.

Mordejai es va assabentar del decret. Va esquinçar els seus vestits i es va vestir amb arpillera. Va enviar un missatge a Ester, demanant-li que es presentés davant el rei i li pregués que salvés al seu poble. 

Ester li va respondre que d'acord amb les lleis, qualsevol que es presentés davant la presència del rei sense ser convocat seria condemnat a mort-a menys que el rei li s'estengués a aquesta persona el seu ceptre d'or. 

"I jo" va dir Ester "No he estat convocada pel rei des de fa trenta dies!"

Mordejai va enviar un altre missatge: 

"No pensis que t'escaparàs a la sort dels jueus per estar al palau del rei. Perquè si romans en silenci en aquest moment, l'alleujament i la salvació vindran per als jueus d'una altra font, i tu i la casa del teu pare es perdran. I qui sap si no va ser per a aquest moment que tu vas arribar a aquesta posició real ".

Ester va acceptar presentar-se davant el rei. Però li va demanar a Mordejai que reunís a tots els jueus de Shushan i que dejunessin tres dies i tres nits. I després d'aquest dejuni. Ester arriscaria la seva vida i es presentaria davant el rei.

Mordejai va complir amb la comanda d'Ester. Va reunir els jueus de Shushan -especialment els nens, 22.000 d'ells-i  dejunar, es van penedir i van pregar a Di-s.

Després de tres dies de dejuni, Ester va vestir les seves vestimentes reals i va entrar a la cambra de Xerxes. Immediatament el rei va estendre el seu ceptre. 

"Què passa?" Va preguntar el rei. 

"Quina és la teva comanda?"

"Voldria convidar al rei i Haman a un petit banquet que he preparat" va respondre Ester.

I el rei i Haman es van unir a Ester en el brindis. 

Durant el banquet, el rei novament va preguntar a Ester si no tenia res a demanar. 

"Si" va respondre Ester. "Apreciaria que demà, novament, el rei i Hamas s'unissin a mi per un banquet. I llavors li diré al rei la meva comanda ".

Haman abandonar la festa alegre i orgullós. Quin honor li havia estat concedit! Però parat a la porta del rei estava Mordejai -qui encara es refusava a inclinar-se davant Haman- i Haman estava furiós. Quan va arribar a la seva llar, la seva dona i els seus savis consellers li van suggerir que aixequés una forca, i després fora al rei i demanés permís per penjar a Mordejai. Excitat Haman preparar la forca.

El somni va abandonar al rei aquella nit, pel que ha demanat als seus servents que li llegissin les Cròniques Reials. Ells van complir les ordres del rei. Van llegir en les Cròniques com Mordejai va salvar la vida del rei, quan els seus dos camarlencs es complotaron per matar-lo.

"Va ser recompensat per aquest bon acte?" 

Va preguntar Xerxes. 

"No, no ho va ser" respondre els servents.

En aquest moment Haman va entrar al pati del rei. 

El seu propòsit? Demanar permís al rei per penjar a Mordejai! 

Però abans de que Haman pogués pronunciar paraula, Xerxes es va dirigir a ell: 

"Haman, en la teva opinió, què s'ha de fer a una persona a qui el rei vol honorar?"

Haman, que estava segur que el rei volia honrar, va respondre: 

"Porta les vestimentes reals i un cavall real. I que un dels nobles del rei vesteixin a l'home i el portin en el cavall a través dels carrers de la ciutat, proclamant davant seu: Així es fa l'home que el rei vol honorar! '"

"Gran idea" va respondre Xerxes. 

"Porta les vestimentes i el cavall i fes això amb Mordejai, el jueu!"

Haman no va tenir altra opció que complir. L'endemà va ser  honrat el Mordejai com el rei havia ordenat, i immediatament es va apurar a unir-se al rei i Ester per el segon banquet

"Quina és la teva comanda?" 

Va preguntar a Ester un curiós rei Xerxes en el banquet.

"Si he trobat favor als teus ulls, oh Rei" va suplicar Ester "i si plau al rei, que la meva vida em sigui concedida per la meva súplica, i la vida del meu poble per la meva comanda. Doncs el meu poble i jo hem estat venuts per a ser aniquilats, morts i destruïts! "

Llavors Ester va identificar Haman com la malvada persona que desitjava perpetrar aquesta atrocitat.

El rei de enfadar molt. Quan se li va informar que Haman havia construït una forca per Mordejai, va ordenar que Haman fora penjat en aquesta mateixa forca.

En aquest dia les propietats de Haman li van ser lliurades a Ester i Mordejai va ser designat primer ministre en lloc de Haman.

Però Ester estava lluny de sentir satisfeta. Haman era mort, però el seu malvat decret encara estava en vigència. D'acord amb la llei persa, un cop que el rei emetia un decret, no podia ser rescindit. Però el rei va donar a Mordejai i Ester permís, i ells, ràpidament van escriure un decret que revocava l'edicte de Haman. El decret atorgava als jueus permís per defensar-se contra els seus enemics. I en aquest moment, considerant que tothom sabia que la reina i el Primer Ministre eren jueus, ningú va evitar que els jueus fessin això!

I els jueus de Shushan van ser tan feliços. ¡Les celebracions abundar!

El 13 d'Adar d'aquest any, els jueus de tot l'Imperi Persa es van mobilitzar i van matar als enemics que volien matar-los. En Shushan, entre els morts hi havia els deu fills d'Haman.

Ester va demanar al rei permís perquè  els jueus de Shushan tinguessin un dia més per destruir als seus enemics-i el rei va accedir al seu desig. En aquest dia, el 14 d'adar, els jueus de tot el món van celebrar, i els jueus de Shushan van matar a més dels seus enemics, i també van penjar als fills de Haman. Per tant els jueus de Shushan van descansar i van celebrar el 15 d'adar.

Mordejai i Ester van establir una festivitat per commemorar aquests meravellosos esdeveniments. Els jueus de tot el món celebren el 14 d'adar, mentre que els residents de ciutats emmurallades-com Shushan-celebren el 15 d'adar. Aquesta festivitat és anomenada "Purim" i és la més alegre del calendari jueu.

PURIM 2012

Purim és la festivitat jueva més entretinguda i amb més drama. Quin altre moment pots vestir-te com conillet i menjar triangles de massa farcits de prunes i llavors de rosella?

Purim ocorre el 14 d'adar (Aquest any el nostre 8 de març).

L'esdeveniment principal és llegir el Llibre d'Ester. Escrit a Pèrsia fa 2300 anys, la "Meguilá" (com és anomenada comunament) explica com una sèrie d'esdeveniments aparentment no relacionats es van filar per salvar el poble jueu de l'aniquilació.

La versió curta és la següent:

Quan el rei Ajashverosh fa una enorme festa de sis mesos i la reina es refusa a seguir les seves ordres, ella és reemplaçada per una nova reina, Ester, la jueva. L'oncle d'Ester, Mordejai, el líder dels jueus, revela un complot que alguns individus planejaven per assassinar al rei -posant-lo a ell també en una posició favorable. Tot això resulta útil quan Haman, el màxim conseller del rei, obté l'aprovació d'un decret per destruir tots els jueus.

Al final, a través d'un complex gir d'esdeveniments, Ester aconsegueix que el decret sigui revertit, Haman és penjat a la forca, i Mordejai es converteix en primer ministre.

El nom Meguilat Ester (Rotlle d'Ester) significa "revelant l'ocult". A diferència de tots els altres llibres de la Bíblia, en la Meguilát Ester no s'esmenta el nom de Déu, ni tan sols una sola vegada. La mà amagada de Déu és revelada a través del laberint d'esdeveniments.

La Meguilát Ester ens ensenya que els desafiaments de la vida són sempre per a millor, perquè els obstacles són realment oportunitats per créixer. Tot prové de la mà invisible de Déu que guia el nostre destí, en cada pas del camí.

Celebrant Purim Avui Dia

Hi ha quatre normes (mitzvot) específiques en la festivitat de Purim:

Llegir la Meguilá (Rotlle d'Ester)

Celebració i Alegria (el menjar festiu de Purim)

Enviar menjar a amics (Mishloaj Manot)

Donar regals als pobres (Matanot La Evionim)

El Llibre d'Ester és llegit en la nit de Purim, i de nou l'endemà. Cada paraula ha de ser escoltada clarament. El llegim a la sinagoga, perquè mentre més públic, més publicitat se li està fent al miracle de la nostra salvació.

En el matí de Purim, anem per tot arreu visitant amics i lliurant delicioses llaminadures (Mishloaj Manot). Purim és el dia en que ens acostem a abraçar als nostres companys jueus, independent de qualsevol diferència religiosa o social. Després de tot, Haman no discriminar entre nosaltres ... per això és particularment bo donar regals a aquells amb els que pots haver tingut una discussió, o a algú nou a la comunitat que necessita un nou amic.

En Purim, és també una mitzvá especial donar regals o diners als pobres. El poble jueu és una sola unitat i no podem de cap manera gaudir la festivitat si les persones pobres no tenen prou.

Llavors ve el gran final : el menjar festiu!

Mengem fins a estar satisfets i mimem als nostres cossos, perquè és als cossos jueus que Haman buscava destruir. A més, estem obligats a consumir alcohol (responsablement és clar) fins que un no reconegui la diferència entre "maleït és Haman" i "beneït és Mordejai".

Ens disfressem, per baixar les nostres defenses i obrir-nos a la realitat més profunda de nosaltres mateixos i del nostre món. Tots els nostres actuals problemes i imperfeccions de la vida es barregen amb el bé, fins que es converteixen en una unificada expressió de la infinita perfecció del Totpoderós.

Realment no hi ha altra festivitat com Purim!

TU BISHVAT

Si sabés que el món s'acaba demà, avui encara plantaria un arbre.

MARTIN LUTHER KING

PER QUÈ ES DIU "TU BISHVAT"

El nom El Tu Bishvat ve a partir de la data del dia de festa. Shevat és el nom del mes del calendari hebreu i les lletres ט i ו, llegit com “Tu" és el número 15 representat amb la numeració hebrea. 

El 15 de Shevat (mes equivalent a febrer), a Israel comencen a treure el cap els primers brots de vegetació. En conseqüència, se sortia a plantar arbres. Per això, aquesta és una festa de la natura. Es mengen fruits i en l'Estat d'Israel surten grups d'alumnes a celebrar a l'aire lliure i plantar arbres. 

És un dels quatre Rosh Hashanahs (Anys Nous) esmentats en el Mishnah, la base del Talmud. La Torà ensenya que la naturalesa ha de ser respectada, encara en temps de guerra. No han de ser destruïts els arbres ni els boscos. 

En diferents cercles tradicionals, es reuneixen el 15 de Shevat i es realitza un acte en què es llegeixen passatges bíblics relacionats amb els arbres i la natura. Es reciten benediccions especials i es mengen fruits de diversos arbres. 

DIBUIXOS DEL TU BISHVAT PER ACOLORIR

QUÈ ÉS EL TU BISHVAT?

Tu BiShvat és per al judaisme l'any nou dels arbres. 

Se celebra el dia 15 de Shvat, que aquest any és el nostre dia 8 de febrer.

Coneguem alguns costums d'aquest dia i l'estreta relació entre els arbres i l'home ...

El Tu BiShvat no és un dia festiu, sinó que es treballa. 

No és obligatori fer un dinar festiu ni hi ha pregàries especials.

S'acostuma a menjar els fruits que creixen a la Terra d'Israel i també aquells dels quals no s'ha menjat en aquesta estació.

Hi ha un significat simbòlic en aquesta festivitat ja que la Torah diu:

'Perquè l'home és com l'arbre del del camp',

I el tema de renovació i creixement és especialment inspirador ...

La Torà compara l'home just amb un arbre que viu per a l'eternitat. Educar un nen és com sembrar una llavor. Hem de nodrir "potencials arbres fruiters", que donaran origen a generacions de la seva mateixa espècie. És per aquest motiu que hem de dedicar molt de temps i esforç, per assegurar que "la llavor rebi la nutrició necessària", és a dir "que els nostres fills rebin un ensenyament pura, correcta i completa de Torà".

LA VACA GANDULA

-Aixeca't i treballa, tu, vaca grossa i vella- cridava un camperol gentil mentre li donava a l'animal un cop lleuger.

Pero la vaca no feia cas.

Joan, el camperol, li havia comprat la vaca del seu veí jueu, Shmelke. 

Els negocis de Shmelke anaven molt malament i necessitava diners urgentment; va ser per això que li va vendre la seva vaca al seu veí Joan. 

La vaca va treballar dur durant la setmana i Joan estava satisfet. Però ara era dissabte, i de cop i volta la vaca es va asseure i es va oposar a treballar. 

Joan va decidir tractar amb un nou mètode. Es va posar a cuatre grapes i va tractar de convecer l´animal, axí, agenollat:

- Per favor -li va pregar- vaqueta meva estimada, tota la setmana has treballat meravellosament. Per que arruïnar-lo avui? Mira, fem un tracte: Et deixaré menjar una porció més de pastura si ets bona.

El camperol va agafar a la vaca per la cua perquè s'aixequés. Però l'animal no es va moure.

- Bé, si no hi manera de fer-te treballar -va dir Joan mentre s'allunyava enutjat- et retornaré al teu vell amo, Shmelke, i que em torni els meus diners.

- Què necessita?- va dir Shmelke mentre obria la porta. Shmelke estava enmig del seu menjar de Shabbath. Vestia les seves millor robes de seda i la seva kipá especial de Shabbath- Ja sabeu que no puc fer negocis amb vós en Shabbath.

- El meu estimat veí Shmelke, lamento haver de molestar a un home piadós com vostè en el seu moment Shabbath, però no hauria vingut si no ho necessités. És sobre la vaca que li vaig comprar. Tota la setmana va treballar bé, però...

Shmelke ho va interrompre.

- No em digui res més. Ja sé quin és el seu problema! Si em porteu on es la vaca, en uns minuts treballarà, però primer m´heu de perpetre que acabi el meu menjar i reciti el Bircat Hamazón.

I així va ser, Shmelke va tornar a la taula, va cantar les cançons de Shabbath, va acabar el seu menjar, va dir Bircat Hamazón i després, Joan i Shmelke van anar junts al camp de blat on estava asseguda la vaca rebel.

- Shabbath Shalom! -va saludar Shmelke mentre s'acostava a la vaca- Com està la meva benvolguda vaca? Ara escoltam ...

Shmelke va murmurar algo a l'orella de la vaca. 

Gairebé instantàniament la vaca es va aixecar, els seus ulls es van obrir i va començar a estirar de l'arada per les fileres del camp.

- Vós sou realment un mag - va dir Joan- Si us plau, dieu-me la frase màgica que li ha dit a la vaca. M'agradaria saber-la per si es posa gandula una altra vegada…

- No he dit paraules màgiques -va respondre Shmelke- Quan la vaca era meva, no treballava en Shabbath, perquè nosaltres, els jueus, no permetem que els nostres animals treballin en Shabbath. El dia és dedicat totalment a D_u, tambè per a ells. Per això la meva vaca no volia treballar, perquè sabia que era Shabbath. Jo només li he murmurat a cau d'orella que ara ella no pertanyia a un jueu, i per tant li tocava treballar malgrat fos Shabbath.

ROSTIRÀ BETEVET

Rostirà Betevet (10 de Tevet) és un dels dejunis establerts en el calendari jueu, que s'observa des de la sortida del sol fins al crepuscle. Aquest any coincideix amb el dijous 5 de gener, comença a les 02/04 hs. i culmina a les 20.52.

En el Tana "J (Bíblia hebrea) l'hi denomina" el dejuni del desè mes "(Zejariá-Zacaries-Cap. 8, vers. 19), si es compta des de la Sortida d'Egipte.

Va ser establert pel fet que el 10 de Tevet de 588 a. E. C. (abans de l'Era Comuna) va començar el lloc babilònic a Jerusalem, que va acabar amb la caiguda de la ciutat i la destrucció del primer Beit Hamikdash (Temple), a mans de Nabucodonosor, un any i mig després: el 9 de av de 586 a. E. C., la qual cosa va donar començament al posterior exili a Babilònia.

"L'any novè del seu regnat, el mes desè, el deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, amb tot el seu exèrcit contra Jerusalem; acampar contra ella i la van voltar amb una palissada" (Melajim Bet-Reis II-, Cap. 25, vers. 1; i també Iejezkel-Ezequiel-, cap. 24, vers. 1 i 2).

El 10 de Tevet és un dels quatre dies jueus de dejuni del calendari jueu, a més de Iom Kippur. Els altres tres són el 17 de Tamuz, que commemora la penetració dels murs de Jerusalem, el 9 de av, per la destrucció del Beit Hamikdash, i el 3 de tishrei, per l'assassinat de Guedaliá.

Quan es va conèixer l'impacte de la Shoá (Holocaust), el Gran Rabinat d'Israel va establir que el 10 de Tevet fos el corresponent dia de recordació, la qual cosa va ser modificat per la Knesset (Parlament de l'Estat d'Israel) 1951.

La llei va disposar que el 27 de Nissan sigui considerat el dia de recordación dels màrtirs i herois de la Shoá.

Davant aquesta situació, les màximes autoritats rabíniques israelians van establir que el 10 de Tevet sigui el dia en què es reciti l'oració Kadisha de Dol per aquells familiars, víctimes de la Shoá, l'exacta data de defunció es desconeix.