Fa milers d'anys, els jueus vivien a la terra de Canaan, però una gran carestia els hi va obligar a mudar-se a viure a Egipte, on el faraó els va regalar unes terres fèrtils on poguessin viure, gràcies a la influència d'un jueu anomenat Josep, conegut com El somiador.
Després de molts anys, els israelites es van multiplicar moltíssim a Egipte i el faraó va tenir por que es rebel·lessin contra el seu regne. Va ordenar matar tots els nens israelites, ofegant-los al riu Nil.
Moisès va aconseguir sobreviure a aquesta matança, ja que la seva mare el va posar en una cistella al riu i va ser recollit per la filla del faraó.
El faraó va convertir en esclaus als israelites, encomanant les feines més pesades.
Déu va triar a Moisès perquè alliberés al seu poble de l'esclavitud.
Com el faraó no accedia a alliberar-los, Déu va manar caure deu plagues sobre Egipte.
L'última d'aquestes plagues va ser la mort de tots els primogènits del regne.
Perquè la plaga no caigués sobre els israelites, Déu va ordenar a Moisès que cada un d'ells marqués la porta de casa seva amb la sang d'un xai i li va donar instruccions específiques per a això:
En el sopar, cada família havia de menjar-se sencer a un xai rostit sense trencar-li els ossos.
No havien de deixar res perquè l'endemà ja no estarien aquí.
Per acompanyar el xai havien de menjar-lo amb pa àzim i herbes amargues.
La herbes amargues ajudarien a que tingueren menys set, ja que haurien de caminar molt en el desert.
El pa en no tenir llevat no es faria dur i el podien portar per menjar en el camí.
Els va manar menjar de peu i vestits de viatge, amb totes les seves coses llistes, ja que havien d'estar preparats per sortir quan els avisessin.
L'endemà, el primogènit del faraó i de cada un dels egipcis va clarejar mort. Això va fer que el faraó accedís a deixar els israelites en llibertat i aquests van sortir a corre-cuita d'Egipte.
El faraó aviat es va penedir d'haver-los deixat anar i va enviar a tot el seu exèrcit per portar-los de nou. Déu va ajudar al seu poble obrint les aigües del mar Roig perquè passessin i les va tancar en el moment en que l'exèrcit del faraó va intentar passar.
Des d'aquell dia els jueus van començar a celebrar la pasqua a la primera lluna plena de primavera, que va ser quan Déu els va ajudar a alliberar-se de l'esclavitud a Egipte.
Pasqua vol dir "pas", és a dir, el pas de l'esclavitud a la llibertat.
El pas de Déu per les seves vides.
Els jueus celebren la Pasqua amb un sopar molt semblant a la que van tenir els seus avantpassats en l'última nit que van passar a Egipte.
Les festa de la pasqua es deia "Pesaj" i se celebrava en record de l'alliberament del poble jueu de l'esclavitud d'Egipte. Això ho feien en arribar la primavera, del 15 al 21 del mes hebreu de Nisán, en la lluna plena.
Els elements que s'utilitzaven en el sopar eren els següents:
L'Anyell: En sortir d'Egipte, els jueus van sacrificar un be i amb la seva sang van marcar les llindes de les portes.
Karpas: És una herba que es banya en aigua salada i que recorda les misèries dels jueus a Egipte.
Maror: És una herba amarga que simbolitza els sofriments dels hebreus durant l'esclavitud a Egipte. Menjaven maror per recordar que els egipcis van amargar la vida els seus avantpassats convertint-los en esclaus.
Jaroset: És una barreja de poma, nou, mel, vi i canyella que simbolitza la barreja d'argila que van usar els hebreus a Egipte per a les construccions del faraó.
Matzá: És un pa sense llevat que simbolitza el pa que van treure els hebreus d'Egipte que no va aconseguir a fermentar per falta de temps.
Aigua salada: Simbolitza el camí pel Mar Roig.
Quatre copes de vi: Simbolitzen quatre expressions Bíbliques de l'alliberament d'Israel.
Set espelmes: il · luminen donen llum. Aquesta simbolitzen la vinguda del Messies, llum del món.
El sopar constava de vuit parts:
1. Encesa dels llums de la festa: El que presidia la celebració encenia les espelmes, tots eren al seu costat i feien una oració.
2. La benedicció de la festa (Kiddush): Seien tots a la taula. Davant del que presidia el sopar, hi havia una gran copa o vas de vi.
Enfront dels altres membres de la família hi havia un plat petit d'aigua salada i un plat amb matzás, rave o alguna altra herba amarga, jaroses i alguna herba verda.
Es servia la primera copa de vi, la copa d'acció de gràcies, i els donaven a tots els membres de la família. Tots bevien la primera copa de vi. Després el servent presentava un atuell, gerra i tovalló al que presidia la celebració, perquè es rentés les mans mentre deia l'oració. Es menjaven l'herba verda, el servent portava un plat amb tres matzás grans, cadascuna embolicada en un tovalló. El que presidia la cerimònia desenvolupava la peça superior i la aixecava al plat.
3. La història de la sortida d'Egipte (Hagadah) Es servien la segona copa de vi, la copa de Hagadah. Algú de la família llegia la sortida d'Egipte del llibre de l'Èxode, capítol 12. El servent portava el be pasqual que havia de ser mascle i sense taca i es rostia en un restaurant en forma de creu i no se li podia trencar cap os. Es col·locava davant del que presidia la celebració els preguntava pel significat de la festa de Pesaj. Ells responien que era l'anyell pasqual que els nostres pares van sacrificar el Senyor en memòria de la nit en què Jahvè va passar de llarg per les cases dels nostres pares a Egipte. Després prenia la peça superior del pa àzim i el sostenia en alt. Després aixecava l'herba amarga.
4.Oración d'acció de gràcies per la sortida d'Egipte: el que presidia la cerimònia aixecava la seva copa i feia una oració de gràcies. Col·locava la copa de vi al seu lloc. Tots es posaven drets i recitaven el salm 113.
5. La solemne benedicció del menjar: Tots s'asseien i es beneïa el pa àzim i les herbes amargues. Prenia primer el pa i el beneïa. Després trencava la Matzá superior en petites porcions i distribuïa un tros a cada un dels presents. Ells ho sostenien a les mans i deien una oració. Cada persona posava una porció d'herba amarga i una mica de jaroses entre dos trossos de Matzá i deien junts una petita oració.
6. El sopar pasqual: Es duia a terme el sopar.
7. Beguda de la tercera copa de vi: la copa de la benedicció. Quan s'acabaven el sopar, el que presidia prenia la meitat gran de la Matzá enmig del plat, la partia i la distribuïa a tots els aquí reunits. Tots sostenien la porció de Matzá a les seves mans mentre el que presidia deia una oració i després l'hi menjaven. Se'ls servia la tercera copa de vi, "la copa de la benedicció". Tots es posaven drets i prenien la copa de la benedicció.
8. Benedicció final: Es omplien les copes per quarta vegada. Aquesta quarta copa era la "Copa de Melquisedec". Tots aixecaven les copes i deien una oració de lloança a Déu. Les hi prenien i el que presidia la cerimònia concloïa la celebració amb l'antiga benedicció del Llibre dels Nombres (6, 24-26).
.png "English"){kind=small}
