LA PRIMERA ERMITA DEL TIBIDABO

Abans que passessin dos mesos del lliurament dels terrenys a Don Bosco, quedava al cim un senyal ben clara del seu destí a glòria del Cor de Jesús: una primera ermita, que es va començar a construir el 30 de maig de 1886. Es va fer sobre el punt més alt de la muntanya . un mes més tard, el 3 de juliol, dissabte, es va beneir i al dia següent, diumenge, es van celebrar-hi dues misses.

L'ermita avui dia está adosada al temple. És una construcció de planta quadrada de poc més de dos metres de costat, amb una imatge del Sagrat Cor sobre un altar de metre i mig de llarg.

Els materials van ser pujats sobre albardes, ja que en aquelles dates cap carretera arribava al cim. Conserva el nom i la fotografia del traginer, Joaquín Piquet, que va morir als 83 anys el 1951. Tenia 18 quan es va aixecar l'ermita. Sembla que els paletes van passar diverses nits d'aquell mes de juny al ras per allargar la seva jornada de treball intens al llarg d'un mes.

Durant molts anys una làpida feia constar. "Va ser costejada per la caritativa dama barcelonina, la serventa de Déu senyora Dorotea de Chopitea”

Aquesta humil construcció, feta amb tota urgència va ser una mena de prese de possesió a la cimera, oferta al Sagrat Cor de Jesús .

Aquella ermita va ser punt de parada i descans per als excursionistes que arribaven fins al cim.

Verdaguer es fa ressò d'aquesta presència en uns versos dedicats a la Verge de Vallvidrera:

...Del Tibidabo en l’altura us somriu el Sagrat Cor com al veure-la tan pura somriu l’estrella la flor.

...Sota una ombrívola branca del Tibidabo soliu com una coloma blanca Vos, Maria, heu fet el niu.

Aviat es va afegir un moviment popular: un dia determinat, precisament el dilluns de Pentecosta, va començar una romeria, que pel fet de recollir al llarg del camí diverses flors silvestres es va anomenar immediatament la Romeria del Ram.

El seu encert va quedar patent perquè el gest ha tingut continuïtat fins avui, sense que patís interrupció en els anys de la persecució religiosa que van ser 1937 i 1938, si no un grup compacte, sí almenys com excursionistes, van passar diverses parelles a deixar també la seva tradicional obsequi d'un mall de flors silvestres. La Romeria del Ram seguia viva malgrat tot.

LA INTERVENCIÓ DE DON BOSCO

Ve d'aquí: http://religiolluismillet.blogspot.com/2011/11/el-tibidabo.html 


El 30 gener de 1876 dotze cavallers van comprar en comú e indivisible dues finques al senyor Cristóbal Obiols i Ampreciós. Les finques estan situades "a la cúspide del Tibidabo" i tenen una extensió global de 26.930 metres quadrats "juntament amb una caseta, avui dia derruïda, dins d'aquesta peça de terra, vinya i bosc.

Deu anys després visitava Barcelona Dom Joan Bosco amb una estada de quatre setmanes des del 8 d'abril al 6 de maig de 1886. Venia a consolidar les Escoles Professionals de Sarrià, fundades dos anys abans, i a aconseguir ajudes per al Temple del Sagrat Cor de Jesús que, per encàrrec del Papa, estava construint a Roma al costat de l'actual estació Termini.

Aquesta notícia va suggerir als dotze cavallers que havia arribat el moment de complir el seu compromís de reservar el cim del Tibidabo per al culte cristià (no a la pura diversió, ni cap secta, com sembla que s'havia intentat). 

Aquell sacerdot amb fama de sant, que afrontava la responsabilitat d'una construcció a Roma, bé podria, ajudat pels seus fills, els salesians, dur a terme alguna cosa semblant a Barcelona.

Per aquest motiu, el 5 de maig de 1886, a la tarda, quan Don Bosco anava agrair a la Mare de Déu de la Mercè-representada en pedra sobre la porta de la Cripta- els béns reportats amb la seva visita, va rebre dels propietaris un pergamí que deia:

 "Per perpetuar el record de la vostra visita a aquesta ciutat, s'han reunit aquests senyors, i de comú acord han determinat cedir la propietat del Tibidabo, per tal que al cim del mateix, que amenaça esdevenir un planter de irreligió, s'aixequi un santuari al Sagrat Cor de Jesús per mantenir ferm i indestructible la religió que amb tant zel i exemple ens heu predicat i que és noble herència dels nostres pares ".

Don Bosco va respondre commogut:

"Em trobo tot confús per la inesperada i nova prova que em doneu del vostre sentiment religiós i de la vostra pietat. Us ho agraeixo, i sapigueu que en aquests moments sou instruments de la Divina Providència perquè compliu els seus inescrutables designis. 

Quan vaig sortir de Torí, pensava per als meu interior: "Ara està gairebé acabada l'església del Sagrat Cor de Jesús a Roma; cal que estudiï una altra empresa per honorar i propagar aquesta salutífera devoció. I una veu interior em tranquil.litzava pensant que aquí podria satisfer el meu desig, era una veu que em repetia: Tibi dabo! ¡Tibi dabo! (Et donaré, et donaré). 

Sí, senyors, sou els instruments de la divina Providència, amb la vostra ajuda ben aviat s'aixecarà en aquesta muntanya un majestuós santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús, en el qual tots podran apropar-se als Sants Sagraments i serà un perpetu record de la vostra caritat i del vostre afecte a la religió catòlica de la que tantes i tan belles proves heu donat ".

Vols saber més? 

EL TIBIDABO

                                      Barcelona s'estén en un pla limitat per les desembocadures dels rius Besòs i Llobregat. 

La ciutat, pel costat oposat de la mar, s'enfila a suaus ondulacions per la Serra de Collserola. 

Al seu punt més alt, el Tibidabo (518 m) hi ha una ermita edificada el 1886 (que encara avui es conserva) al costat de la Basílica del Sagrat Cor de Jesús, conclosa el 1961. 

Tibidabo és la unió de dues paraules llatines tibi-dabo (et donaré) preses de l'evangeli de Sant Mateu. Al capítol 4 el dimoni planteja a Jesús tres temptacions. Per a la tercera temptació Satanàs porta a Jesús a una muntanya i li ensenya la amplada de les coses que es veuen des del cim mentre li fa una oferta:

"Et donaré (tibi dabo) tot això, si postrándote m'adores". 

Els monjos jerònims imaginant que el diable podia haver temptat a Jesús des d'aquest cim oferint tota la riquesa de la ciutat de Barcelona li van posar "Tibi dabo".

El nom donat pels jerònims a aquest cim preanunciava ja el seu destí religiós que va quallar en la iniciativa de dotze cavallers barcelonins acceptada i potenciada per un sant el 1886.

Vols saber més? http://religiolluismillet.blogspot.com/2011/11/la-intervencio-de-don-bosco.html