DIBUIXOS DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ PER ACOLORIR

LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA: VÍDEO

LA GRITERÍA: COSTUMS DE NICARAGUA

“La gritería” és una festa de Nicaragua en honor a la Immaculada Concepció de Maria. Aquesta festa se celebra a tots els pobles i ciutats de Nicaragua, tenint especial rellevància a Lleó, d'on és originària.

Es celebra la nit del 7 de desembre, vigília de la festa, i consisteix a recórrer els carrers i visitar diferents altars en honor a la Mare de Déu, alguns d'ells improvisats en cases particulars, realitzant resos, càntics i tirant focs artificials al mateix temps que es crida:

¿Quién causa tanta alegría?

I es respon:

La Concepción de María.

Es reparteixen als devots canya de sucre, llimones, taronges, joguines, gots, ous chimbos (caramels tradicionals), Nacatamal, arròs, etc.

L'origen de la festa està en la devoció a Maria introduïda pels missioners espanyols.

Cap a 1562 Pedro Alonso Sánchez de Cepeda i Ahumada, germà de Santa Teresa de Jesús, va arribar a Nicaragua, al port del Realejo (actual departament de Chinandega) perquè el seu vaixell va ser assotat per una tempesta. Portava amb ell la imatge de la Verge en la seva advocació de nostra Senyora de la Immaculada Concepció.

D'allà la va portar al poble de Tezoatega (avui El Viejo). Els indígenes de la localitat li van demanar que la deixés allà i don Pedro va cedir, els hi regalà la imatge i se'n va anar del país.

És la Patrona Nacional de Nicaragua.

La griteria es remunta a l'any 1742 i va sorgir a l'església de Sant Francesc de la ciutat de León.

Quan el 8 de desembre de 1854 el Papa Pius IX va promulgar el dogma de la Immaculada, el culte marià s'extengué més.

El 7 desembre 1857 monsenyor Gordiano Carranza, des de l'atri de l'Església de Sant Felip (a León), animà el poble a visitar casa per casa i ha alçar els seus propis altars i de resar, cantar i cridar a la Verge.

De León la festa va saltar a Masaya, Managua i a Granada, i d'allà es va estendre per tot el país.

LA IMMACULADA CONCEPCIÓ: ORIGEN E HISTÒRIA DE LA FESTA

L'antiga festa de la Concepció de Maria es deia "Concepció de Santa Ana" i s'originà en els monestirs de Palestina a final del segle VII. El document històric més antic que tenim de la festa és un himne litúrgic de Sant Andreu de Creta, (segona meitat del segle VII).

A l'Església Oriental la solemnitat va sorgir en els monestirs, va entrar en les catedrals, va ser glorificada pels predicadors i poetes, i va ser fixada festa en el calendari de Basilio II, amb l'aprovació de l'Església i de l'Estat.

En l'Església Occidental la festa ressorgeix quan a l'Orient seu desenvolupament s'havia detingut.

Per un Decret de 28 de Febrer de 1476, Sixte IV va adoptar per fi la festa per a tota l'Església Llatina. Per posar fi a tota ulterior cavil·lació, Alejandro VII va promulgar el 8 desembre 1661 la famosa constitució «Sollicitudo omnium Ecclesiarum» en la qual va declarar que la immunitat de Maria del pecat original en el primer moment de la creació de la seva ànima i la seva infusió en el cos eren objecte de fe.

Des del temps d'Alexandre VII fins abans de la definició final, no hi va haver dubtes per part dels teòlegs que el privilegi estava entre les veritats revelades per Déu. Finalment Pius IX, va promulgar el dogma el 8 de Desembre de 1854.

LA IMMACULADA CONCEPCIÓ I ELS ESCRITS DELS PARES DE L'ESGLÈSIA

El dogma de la Immaculada Concepció de Maria no va ser un invent de Pius IX sinó que el Sant Pare recull el que la tradició popular havia sostingut des dels començaments de l'Església.

Ja en Lluc (1, 28) en Argángel saluda Maria dient-li: 

"Déu vos salve, plena de gràcia" 

Paraules que donen pistes d'una gratuïtat, un regal que Déu dóna a aquesta dona. 

Els Pares de l'Església, per la seva banda, relacionen a Jesús amb el nou Adam i Maria amb la nova Eva. 

Si Adam i Eva van pecar per desobediència, Jesús i Maria el repararan obeint.

Així Orígens l'anomena:

"Digna de Déu, immaculada del immaculat, la més completa santedat, perfecta justícia, ni enganyada per la persuasió de la serp, ni infectada amb el seu verinós alè».

Sant Ambròs diu que «és incorrupta, una verge immune per la gràcia de tota taca de pecat".

Sant Agustí declara que tots els justos han conegut veritablement el pecat «excepte la Santa Mare de Déu, de qui, per l'honor del Senyor, jo no posaria en qüestió res pel que fa al pecat».

Sant Efrem descriu l'excel.lència de la gràcia i santedat de Maria: 

«La Santíssima Senyora, Mare de Déu, l'única pura en ànima i cos, l'única que excedeix tota perfecció de puresa, única casa de totes les gràcies del més Sant Esperit, la meva Senyora santíssima, puríssima, sense corrupció, la només immaculada ».

LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA: VOCABULARI

La festa de demà, la Immaculada Concepció de Maria, és relativament recent, es va celebrar per primera vegada el 8 desembre 1854 sota mandat del papa Pius IX.

El que celebrem és un dogma. 

I què és un dogma?

La paraula "dogma" significa alguna cosa que has de creure encara que no sigui verificable. En el dogma de la Immaculada Concepció de Maria el que cal creure és que la Mare de Déu no va tenir pecat original.

I què és el pecat original?

El pecat original és el pecat comès per Adam, que va desobeir a Déu i va voler ser ell mateix com Déu, però també és la conseqüència d'aquest primer pecat, una mena de taca hereditària amb la qual tots naixem.

Resumint: el dogma de la Immaculada Concepció vol dir que Maria, per una especial elecció de Déu,  va néixer sense aquest pecat original.