El mite de l'existència dels dracs se sustenta en una diversa quantitat de llegendes i representacions, disseminades entre les diferents cultures que el representen.
S'ha plantejat, com a explicació d'aquest fenomen, el descobriment de fòssils de dinosaure que portessin a aquestes cultures a imaginar éssers semblants.
També cal assenyalar que els dracs en cada cultura presenten aspectes i característiques diferents.
Així, a l'edat mitjana, es creia que els cadàvers de cocodril, portats a mercats i altres llocs d'exhibició des d'Egipte i Aràbia durant l'època de les Croades, es tractaven de cadàvers de drac.
El simbolisme al voltant del drac és essencialment el de la lluita.
La lluita entre el drac i un heroi o un déu té, però, diferents significats.
En aquests mítics combats el drac assumeix dos papers, el de devorador i el de guardià, que tenen finalment una sola arrel: el d'un ésser còsmic en espera, l'acció implica la mort-o el naixement-d'un ordre universal.
Al principi, els dracs van ser devoradors de déus -alguns mites es refereixen als dracs com la causa dels eclipsis, per exemple-, o els seus enemics -cas d'Apofis i Pithon, enemics del sol.
Posteriorment els dracs van ser forces a la qual se'ls oferien donzelles en sacrifici i no van trigar a concebre com menjadors d'homes.
De tota manera, aquest paper no s'allunya del de guardià, que implica l'espera i el manteniment d'un ordre que preludia una reinvenció de l'univers o el descobriment d'un lloc sagrat.
Justament perquè són guardians d'alguna cosa sagrat, és pel que simbolitzen el pont a un altre món o la prova de tot heroi.
Les actituds preses en les cultures del món davant la figura del drac i la lluita que suposa es distancien en ocasions, particularment si es compara la idea de drac que existeix en el llunyà Orient amb la predominant a Occident.
Els dracs xinesos (o long), els japonesos (o ryū) i els coreans són vistos generalment com a éssers benèvols, mentre que els europeus són majoritàriament malèvols.
No obstant això, els dracs malèvols no estan restringits a Europa: entre d'altres cultures, aquesta interpretació es manté també en la mitologia persa.
El tema és complex i ha variat al llarg de la història. Com a exemple, entre els romans, típics representants de l'Occident antic, el drac era considerat un símbol de poder i saviesa
.png "English"){kind=small}
