ACOLORIM L'ENTERRAMENT DE LA SARDINA

LA VIDA ES UN CARNAVAL (CELIA CRUZ)

Todo aquel que piense que la vida es desigual,

tiene que saber que no es asi,

que la vida es una hermosura, 

hay que vivirla.

Todo aquel que piense que esta solo 

y que esta mal,

tiene que saber que no es asi,

que en la vida no hay nadie solo, 

siempre hay alguien.

Ay, no ha que llorar, 

que la vida es un carnaval,

es mas bello vivir cantando.

Oh, oh, oh, 

Ay, no hay que llorar,

que la vida es un carnaval

y las penas se van cantando.

Todo aquel que piense 

que la vida siempre es cruel,

tiene que saber que no es asi,

que tan solo hay momentos malos, 

y todo pasa.

Todo aquel que piense 

que esto nunca va a cambiar,

tiene que saber que no es asi,

que al mal tiempo buena cara, 

y todo pasa.

Ay, no ha que llorar, 

que la vida es un carnaval,

es mas bello vivir cantando.

Oh, oh, oh, 

Ay, no hay que llorar,

que la vida es un carnaval

y las penas se van cantando.

Para aquellos que se quejan tanto.

BUHH!!!

Para aquellos que solo critican.

BUHH!!!

Para aquellos que usan las armas.

BUHH!!!

Para aquellos que nos contaminan.

BUHH!!!

Para aquellos que hacen la guerra.

BUHH!!!

Para aquellos que viven pecando.

BUHH!!!

Para aquellos nos maltratan.

BUHH!!!

Para aquellos que nos contagian.

BUHH!!!

CELIA CRUZ

DIMARTS DE CARNAVAL

Avui és Dimarts de Carnaval, l'últim dia de Carnestoltes que antecedeix al Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma. 

En temps en què la Quaresma rebia un major seguiment els dies anteriors al Dimecres de Cendra, es coneixien com Carnaval o carnestoltes. Aquests dies previs es realitzaven diverses activitats com banquets, balls, jocs i d'aquesta manera s'enfrontaven al començament dels dies de penitència.

L'origen d'aquestes celebracions es remunta a festes paganes de temps precristians, que corresponien al ritme de les estacions i dels treballs agrícoles. La tradició de celebrar el Carnestoltes segueix molt viva en molts països d'Europa i Amèrica. A Europa, el Dimarts de Carnaval, es consumeixen tradicionalment certs plats molt calòrics com les rosquilles, els bunyols, les creps o els gofres.

El Dimarts de Carnaval rep diferents noms segons el país:

- A Alemanya se li crida Fastnacht, 'vigília de dejuni',

- En alguns països del sud d'Europa en diuen carnaval provinent de "de carnem llevar" que significa 'treure la carn'.

- Als Estats Units d'Amèrica s'ha adoptat la denominació francesa Mardi Gras, que significa 'dimarts gras', igual que Tossuda-feira grossa, als països de parla portuguesa.

CARNESTOLTES FAMOSOS: CADIS

Sabies que el Carnaval de Cadis és un dels carnavals més famosos d'Espanya i del món?

Sabies que ha estat reconegut (conjuntament amb el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife), com d'Interès Turístic Internacional (únics a Espanya amb aquesta distinció)?

Sabies que al juliol de 2009, va entrar a formar part de la llista dels deu Tresors del Patrimoni Cultural Immaterial d'Espanya?

Sabies que l'any 2010 el Carnaval de Cadis i el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife es van agermanar?

Sabies que cada any i durant els mesos de gener i febrer es celebra al Gran Teatre Falla el Concurs d'Agrupacions del Carnaval?

UNA MICA D'HUMOR

ACOLORIM EL CARNESTOLTES

CARNESTOLTES FAMOSOS: BARRANQUILLA

El Carnaval de Barranquilla té el seu origen remot en el Carnaval que va venir a Amèrica des d'Espanya. D'aquí ve el seu esperit de renovació i canvi semblant al que va animar aquestes festes a Europa.

El primer carnestoltes celebrat a la ciutat es perd en la història, fa més d'un segle, quan Barranquilla era una petita població. No obstant això, de boca en boca, han circulat diverses històries referents a la manera com el poble barranquillero celebrava el carnaval, la seva forma sempre ingènua, graciosa, festiva i sobretot, sana, han permès que es conservi una tradició que es remunta a fa tres segles.

Les festes de carnaval, d'origen europeu, van ser introduïdes a Amèrica pels espanyols i portuguesos. Les de Barranquilla tenen antecedents pròxims en la celebració que s'efectuava a Cartagena d'Índies, en època de la Colònia, com a festa d'esclaus, per aquestes dates apareixien pels carrers els negres amb instruments típics i vestits especials, dansant i cantant.

La tradicional novena de la Candelaria, a Cartagena d'Índies, va servir per acollir sumptuosos balls que al Segle XVIII concedien un dia de festa als negres portats d'Àfrica. Aquestes festes constitueixen font de les principals danses del carnaval de Barranquilla.

A la segona meitat del Segle XIX, Barranquilla va augmentar tots els sectors de la seva economia i explotar les condicions geogràfiques que la començaven a situar com a ciutat principal a la regió Carib.

Històricament no es tenen dades precises sobre la data inicial del primer Carnestoltes celebrat a Barranquilla, la seva tradició és tan remota com els primers assentaments humans a la costa nord de Colòmbia. 

UN PICTOGRAMA

ACOLORIM ANTIFAÇOS

EL REI CARNESTOLTES

El rei carnestoltes, el rei de la festa o el rei del carnaval és un personatge fictici, el centre de les festes.

Cada any apareix (depenent del municipi, el dijous, divendres o el dissabte) sota l'aparença d'un animal o d'una persona, i llegeix el pregó amb el qual s'inaugura la celebració.

En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s'ho bé sense limitacions: és el moment de ballar i desfilar disfressat. Però el caos i la bogeria només duren fins el dimarts. Aquest dia la gent s'adona que tant desordre no és bo.

En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i se'l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se'l crema en públic. 

COM FER UNA COCA DE LLARDONS...

Ingredients:

1 làmina de pasta de full
100 g de llardons picats ben petits
sucre
pinyons
1 ou
licor d'anís sec

Preparació:

Es preescalfa el forn a 200ºC.

Al damunt d'una superfície enfarinada, s'estira la pasta de full amb l'ajuda d'un corró.

A continuació, es pinta amb un xic de d'anís.

Mentalment es divideix la pasta de full en 3 parts iguals. A la banda central, s'hi reparteixen la meitat dels llardons i s'empolsima amb sucre.

Es doblega un dels extrems al damunt de la banda central i s'hi passa lleugerament el corró.

Al damunt del plec, es pinta amb anís, s'hi reparteixen la resta de llardons i s'empolsima amb sucre.

Es doblega l'altre extrem al damunt dels llardons i s'hi torna a passar el corró.

Es pinta la coca amb un ou batut; s'empolsima amb sucre i pinyons.

S'hi preferiu fer-les de mida individual, es tallen a la mida que desitgeu.

S'enfornen durant 20-25 minuts fins que siguin rosses.

Bon profit!

CANÇÓ POPULAR CATALANA PEL DIJUOS GRAS

EL DIJOUS GRAS

La celebració del carnaval comença avui, el dijous anterior al Dimecres de Cendra. És el Dijous Gras, o Dijous Llarder.
La tradició marca menjar truites, coca de llardons i butifarres d´ous.

Són moltes les poblacions catalanes que celebren concursos de truites i jornades gastronòmiques amb la carn de porc i els ous com a protagonistes. El Dijous Gras és també el dia en què, en molts poblacions s’escenifica l’arribada del Rei Carnestoltes, el dia assenyalat en què pronuncia el seu discurs incitant a la gresca i la gatzara. El període festiu trenca totalment amb les rutines de la vida quotidiana, subvertint l’ordre establert fins el moment, tant en l’àmbit gastronòmic com el social.

ORIGENS DEL CARNESTOLTES

La celebració del Carnaval té el seu origen probable en festes paganes, com les que es realitzaven en honor a Bacus, el Déu del vi, les saturnals i les lupercals romans, o les que es realitzaven en honor del bou Apis a Egipte. 

Hi ha historiadors que fins i tot situen els orígens de les festes de Carnaval a Sumèria, fa més de 5,000 anys, a on farien celebracions similars en l'època del Imperi Romà.

QUÈ ÉS EL CARNAVAL?

El Carnaval se celebra en els països que tenen tradició cristiana, precedint a la quaresma. 

En molts llocs se celebra durant els tres dies anteriors al Dimecres de Cendra, i se'ls designa amb el nom de carnestoltes.

El Dimecres de Cendra és el dia en què comença la quaresma en el Calendari Cristià.