El Iom Kippur és una festa molt importat a Israel. Jesús sempre la celebrava. Vols saber que feia?

La tarde abans de la festa s'atipava, per que el dia del Iom Kippur no es pot menjar. Abans de que es fes de nit, Maria encenia unes espelmes movia la ma per sobre de les flametes tres vegades i deia aquesta oració:

 1) Beneït siguis Tú, Senyor Déu nostre, Rei de l'Univers, que ens vas santificar amb els teus manaments i ens has ordenat encendre les espelmes del Shabbat i el Iom Kippur.

En la seva llengua sonava així:

Ba-ruch A-tah Ado-nai E-lo-hei-nu Me-lech Ha-Olam Asher Kideshanu Bemitzvotav Vetzivanu Lehadlik Ner Shel Iom Shabat V'shel Hakippurim.

2) Beneit siguis Tu, Senyor, Déu nostre, Rei de l'Univers, que ens has donat la vida, ens has mantingut i ens has permetre arribar a aquesta ocasió. 

Ba-ruch A-tah Ado-nai E-lo-hei-nu Me-lech Ha-olam She-Heche-ya-nu Ve-ki-yi-ma-nu Ve-Higi-a-nu Liz-man Ha- zeh.

Al dia següent tenia molta compte a l'hora de posar-se les sabates, per que no es por fer servir el cuir, només bambes de tela o sabatilles de plàstic.

Mentes era molt petit el dia de Iom Kippur menjava pero no podia prendre postres ni carmelos. Quan va complir els 13 anys, ja feia dejuny, es a dir, no menjava en tot el dia.

I pregava: El Iom Kippur és el dia de pensar en totes les coses que fem malament, els nostres pecats. S'ha d'anar a un lloc tranquil, pensar en lo malament que ens sentim desprès de fer qualsevol cosa mal feta i desitjar no tornar-la a fer mai mes. Desprès demanem a Déu que ens perdoni.

Quan ja es feia de nit, hi anava amb Sant Josep a la sinagoga i resaven ina oració que es diu Shema, aleshores sonava el  shofar i amb això es tancava la festa

SANTA IXIA

Nom d´aquesta flor.

Celebra el Sant al Novembre
Per altra banda hi ha noies que es diuen Flor i aquesta es la seva santa: Santa Flor de Beaulie. Al voltant de l'any 1324, la santa va ingressar al convent de les monges "hospitalàries" de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem. Des del seu ingrés Flor va haver de fer front a tota mena de proves espirituals. En una època li va assaltar el desig  de deixar el convent. A conseqüència d'això va patir una depressió nerviosa, i la tisteza que es revelava en el seu rostre s'enfadava a les seves companyes, les quals insistien en tractar-la com dement. No obstant això, sota l'ajuda d'un confessor que sí va creure en ella, la santa va fer grans progressos en la vida espiritual, i Déu li va concedir per fi les més extraordinàries gràcies místiques.  Va morir el 1347, als 38 anys d'edat. En la seva tomba es van donar nombrosos miracles