Mostrando entradas con la etiqueta C. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta C. Mostrar todas las entradas

jueves, 24 de noviembre de 2011

LES CATERINETES

Fora de Catalunya hi ha moltes celebracions de la festa de Santa Caterina. 
Comunment s´anomenen "Caterinetes". Són bàsicament festes infantils que tenen algunes variants:

A les comarques del nord de Castell se celebra una festa especial a l'interior del col·legi o bé celebren la diada fent una sortida al camp o a l'ermita del poble amb tota la mainada. En aquestes sortides les caterinetes canten cançons tradicionals i, a canvi, reben diners o llaminadures. 

En altres indrets es costum que els nens i nenes portin un regal al mestre, d´aquí que la festa també  s´anomeni Pasqua del Mestre i fins i tot es menji un pastís típic de la diada.

A Sant Mateu, La Jana, Cervera del Maestre, Santa Magdalena, Traiguera i Canet lo Roig, la festa consisteix en una anada a berenar al camp amb els infants, preferentmen a prop d’una ermita. 

A Cervera, aquest dia els infants "van al riu".

En aquelles poblacions on és possible, la mainada surt de les escoles i es passegen pels carrers fent bromes amb els que passen, cantant les cançons pròpies de la diada (els tradicionals recitats) i recollint els regals que els donen els veïns. 


A Vinaròs algunes d’aquestes comitives, anomenades "Les Caterinetes”, duen el “catxerulo”, un pal coronat amb moltes cintes de colors. 

A Xert la vespra de la festa donen voltes pel poble i els veïns regalen a les xiquetes la "prima", una pasta típica de la diada, i una figura que simbolitza un gall als xiquets.

El caràcter de la festa participa, en part, de les llibertats infantils pre-nadalenques en la línia dels sants Innocents, el Bisbetó o la Mare de Déu Fumadora. Així a l'escola del santuari del Monte-Sion de Porreres (Mallorca) la festa es viu amb inversió de papers. Aquell dia els alumnes fan de mestres i els mestres, d'alumnes i els que ho desitgen tenen llicència per a cometre entremaliadures.

martes, 22 de noviembre de 2011

SANTA CECÍLIA, PATRONA DE LA MÚSICA

Avui 22 de novembre, celebrem la festivitat de Santa Cecília una noble romana, conversa al cristianisme, que va ser martiritzada per la seva fe a finals del segle II i que és patrona de la música eclesiàstica.


Però ...

Quina relació va tenir Santa Cecília amb la música? Per què la hi representa tocant l'òrgan?

Se li han buscat moltes explicacions, però la més probable és que es relacioni a Santa Cecília amb la música per unes dubtoses traduccions del llatí.

La veritat és que aquesta relació amb la música neix en èpoques molt primerenques, al segle IX, quan el papa Pasqual I va establir que cada dia es celebressin oficis cantats per una congregació de monjos en l'Església de Santa Cecília in Trastevere. El culte a la santa data del segle V dC, i per a ell es va construir l'església que parlem.

En aquest ofici, entre els salms, es canta una l'antífona que diu:

Cantantibus organismes Caecilia virgo xai suo sol Domino decantabat

Al so dels instruments la verge Cecilia cantava en el seu cor només al Senyor.

A què es refereix el vers?
Aquí hi ha dues hipòtesis:
Santa Cecília és una d'aquestes santes que a més de la història real, tenen una llegenda. La llegenda de Santa Cecília diu que era cristiana i no volia casar-se però els seus pares la van forçar a això. La narració assegura que el dia del matrimoni de la santa, mentre la música de la festa sonava, ella cantava en el seu cor demanant-li al senyor que conservés la seva puresa. En llatí ho expressaven així:
"Venite dies in quo thalamus collocatus est, et cantantibus organismes, illa in corde suo sol Domino decantabat dicens: Fiat cor meum et corpus meum immaculatum, ut non confundar"

Així va sorgir la mala interpretació que va portar a assegurar que Cecília cantava acompanyada d'un òrgan que tocava ella mateixa.

Hi ha altres versions que apunten que els textos més antics deien:
"Candentibus organis" (Al calor de l´òrgan) , el que és més sorprenent ja que estaria fent referència, no al moment del matrimoni, sinó al del martiri, ja que la paraula organum, significava instruments en general i aquí es tractaria dels instruments de tortura.

Per això i per la ràpida difusió del seu culte, el 1584 l'Acadèmia de la Música de Roma la va considerar i va proclamar patrona de la música al món cristià. La hi va començar a representar tocant un òrgan.

Cecilia, com a patrona de la música ha inspirat grans obres musicals, literàries i pictòriques com:  L'èxtasi de Santa Cecília de Rafael, o Santa Cecília de Rubens o Santa Cecília de Poussin.

"Magical Template" designed by Blogger Buster