ET DIUS MARTÍ O MARTINA?

Avui es el teu Sant!!!
I si no coneixes cap Martí o ninguna Martina proba de felicitar a un Martínez...

DITES SOBRE SANT MARTÍ

Hi ha molte dites populas que fan referencia a Sant Martí. com hem dit dies enrera moltes tradicions de la gent del camp prenen aquesta festa com a referencia.

Algunes parlen del calendari de festes.

De Sant Martí a Sant Andreu, vint dies hi comptareu.

Per Sant Martí l’hivern va de camí; si el voleu deturar, per Sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per Sant Andreu el tindreu.

Altres al temps:

Arc de Sant Martí a la matinada, ton capot prepara

Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l'arad

Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina

Arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja és passada

Arc de Sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada

Arc de Sant Martí a migdia, pluja tot lo dia

Arc de Sant Martí a ponent assenyala bon temps

Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n

Arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir

Arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda

Arc de Sant Martí al matí, la pluja és aquí, arc de Sant Martí a la tarda, la pluja és passada

Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí

Arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi

Arc de Sant Martí al tardí, bon dia l'endemà al matí

Arc de Sant Martí al vespre, la pluja ja està llesta

Arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa; arc de Sant Martí al matí, para-li el bací

Arc de Sant Martí atura el diluvi

Per Sant Martí, el dia és coquí.

Per Sant Martí, el fred és pel camí.

L'estiuet de Sant Martí dura fins a la fi.

Aigua de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia.

I moltes moltes a les collites, la sembra i la vida al camp;

All, per què no ets fi? Perquè no em van sembrar per Sant Martí.

L'olivera plantada per Sant Martí, és la que fa l'oli més fi.

Per Sant Martí, l’oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí.

Per Sant Martí, l’oca al topí.

De Tots Sants a Sant Martí, sembra, si vols collir.

Per Sant Martí la pinya cau del pi.

Unes altres parlem del raïm, la verema i el ví.

De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi.

Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n’ha.

Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l’estiuet, fam i fred.

Per Sant Martí destapa el vi, i per Nadal comença a tasta’l.

Després de Sant Martí, deixa l’aigua i beu el vi.

Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l’aigua pel molí.

Per Sant Martí, castanyes i novell vi.

Per Sant Martí, destapa, tasta i tapa el vi.

Per Sant Martí, enceta la bóta del vi.

A la fi, moltes dites fan referencia als porcs

Per Sant Martí, el porc para de grunyir

Per Sant Martí mata el garrí, i per Nadal tant si està magre com si està gras.

Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí.

VIDEO SOBRE L'ARC DE SANT MARTÍ

Aquest enllaç ens explica el perquè el fenómen meteorológic que en castellà es diu "Arco Iris" s'anomena en català "Arc de Sant Martí"

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/222659888

MARTÍ, POBRE I HUMIL (DE LES CARTES DE SULPICI SEVER)

Martí va conèixer amb molta antelació la seva mort i va anunciar als seus germans la proximitat de la dissolució del seu cos. Mentrestant, per una determinada circumstància, va haver de visitar la diòcesi de Candes. Existia en aquella Església una desavinença entre els clergues, i, desitjant ell posar pau entre ells, encara que sabia que s'acostava la seva fi, no va dubtar a posar-se en camí, mogut per aquest desig, pensant que si aconseguia pacificar l'Església seria aquest un bon colofó ​​a la seva vida.

Va romandre per un temps en aquella població o comunitat, on hi havia establert el seu domicili. Un cop restablerta la pau entre els clergues, quan ja pensava tornar al seu monestir, de sobte van començar a faltar-li les forces; va cridar llavors als germans i els va indicar que s'acostava el moment de la seva mort. Ells, tots a una, van començar a sentir tristor i dir-li entre llàgrimes:

«¿Per què ens deixes, pare? A qui ens comandes en la nostra desolació? Envairan el teu ramat llops rapinyaires; qui ens defensarà dels seus mossegades, si ens falta el pastor? Sabem que vols estar amb Crist, però una dilació no farà que es perdi ni disminueixi teu premi; compadeix més bé de nosaltres, a qui deixes ».

Llavors ell, commogut per aquest plor, ple com estava sempre d'entranyes de misericòrdia al Senyor, s'explica que va plorar també, i, tornat al Senyor, va dir tan sols aquestes paraules en resposta al plor de les seves mans:

«Senyor, si encara sóc necessari al teu poble, no defuig el treball; es faci la teva voluntat».

Oh home digne de tota lloança, mai derrotat per les fatigues ni vençut per la tomba, igualment disposat a una cosa i l'altra, que no va tremolar davant la mort ni rebutjar la vida! Amb els ulls i les mans contínuament aixecats al cel, no desistia en la pregària, i com els preveres, que en aquells dies havien acudit a ell, li rogasen que alleugés una mica el seu cos canviant de posició, els va dir:

«Deixeu, germans, deixeu que miri al cel i no a la terra, i que el meu esperit, a punt ja de fer camí, es dirigeixi al Senyor».

Dit això, va veure el dimoni a prop seu, i li va dir:

«Per què ets aquí, bèstia ferotge? Res trobaràs en mi, malvat, al si d'Abraham està a punt d'acollir-me ».

Amb aquestes paraules va lliurar el seu esperit al cel. Martí, ple d'alegria, va ser rebut en el si d'Abraham; Martí, pobre i humil, va entrar al cel, carregat de riqueses.

LLEGENDES CATALANES SOBRE SANT MARTÍ DE TOURS

A Catalunya Sant Martí de Tours té varies llegendes: 

Un dia molt fred, sant Martí passava a cavall per un bosc espès, situat en el terme de l’avui barri barceloní de Sant Martí, i trobà a un recó del camí un pobre home al límite de les seves forces que tremolava de fred. El sant s’arrencà l’espasa, va partir pel mig la seva capa i va donar-ne la meitat al pobre perquè pogués abrigar-se i combatre el fred. (Episodi molt reflectit en la iconografia del Sant). 

La llegensa ens il.lustra: Aquell pobre home que tremolava era el diable, que volia endur-se al sant al infern. El dimoni va pensar que Martí veient al pobre,  partiria la seva capa i així, mancat de la meitat d’abric, es moriria de fred.

Però en aquell moment va aparèixer un arc de colors al cel, (L'Arc de Sant Martí) i en aquell instant es va aturar la intensa nevada que estava caient i va pujar de cop  la temperatura: Vet aquí el primer Estiuet de Sant Martí i també el naixement de l'arc de Sant Martí.

SANT MARTÍ DE TORUS: LA SEVA VIDA

No ho sabem de cert, pero sembla que Sant Martí de Tours havia nascut a la regió de Pannònia, a l'actual Hongria.

El seu pare era un oficial de l'exèrcit romà, que li donà el nom de Martinus en honor del déu de la guerra Mart.

La família va marxar a Pavia i, en fer els quinze anys, Martí va ingressar a l'exèrcit. Va servir-hi fins l'any 356, primer a Itàlia i després a la Gàl·lia, essent soldat sota Constantí I el Gran i després sota Constantí II. Abans de la meitat del segle IV es va convertir al cristianisme.

Martí decideix llavors deixar l'exèrcit romà , però no ho podia fer fins passat un temps, donat que l'emperador li va negar la seva llicència. Quan per fia va poder deixar de ser militar, es va unir a Hilari de Poitiers, amb qui van fundar en 360 el que es pot considerar primer monestir d'Occident, el de Ligugé.

Va fer nombrosos viatges de predicació per la Gàl·lia central i occidental, sobretot en zones rurals, que el van fer molt popular.

L'any 371 va ser elegit bisbe de Tours pels habitants de la ciutat.

La seva vida pastoral es va caracteritzar per l'evangelització i la lluita contra els costums pagans.

Es va fer cèlebre per la seva santedat i els seus miracles. Va ser un bisbe actiu i enèrgic i aconseguí un gran prestigi fora de la seva diòcesi.

Continuà la seva activitat pastoral entre els pagesos, al contrari que altres bisbes del moment que es limitaven a la seva tasca a la ciutat.

Va fundar, prop de Tours, un nou monestir: el Maius Monasterium (Monestir Major) que es convertirà en l'abadia de Marmoutier, activa fins al final del segle XVIII.

Martí morí a Candes l'any 397. Estava a la ciutat per què havia anat per a conciliar-ne uns clergues que tenien un conflicte.

A TOT PORQUET LI ARRIBA EL SEU SANT MARTÍ

És una dita que es relaciona amb el costum d'iniciar la matança del porc el dia de Sant Martí (el 11 de novembre).
La matança (o mataporc o matacerdo) era un dia de festa. 
No només es celebrava  l’èxit a l’engreixament dels animals (durant molts anys, un dels principals recursos per a omplir el rebost) sinò que també era una festa perquè aplegava a moltes persones per tal d’executar un treball complex i intensiu. 
El porc era una gran solució, però també un gran problema. Proporcionava molts quilos de producte, però un producte que s'havia de tractar adeqüadament per a que no es fes malbé.  Calia doncs transformar la carn i la sang en embotits i altres conserves en unes poques hores, feina que requeria la presència de familiars, veins i amics en un intercanvi de treball. 
La conservació es basava principalment a dos mètodes: 
la dessecació -gairebé una momificació de la carn- mitjançant el salat i adobat de les peces 
La preservació de la carn amb greix, be siga del propi de l’animal o d’altre com l’oli d’oliva. 
A ambdós mètodes s’empraven ingredients (pebre, espècies, mel...) que servien per donar gust i que alhora recolzaven el procés de conservació. 
Era una tasca d’hivern, quan l’aire fred i sec ajudava al procés d’adobat. 
A molts indrets es considerava que la temporada de mataporcs començava al voltant del dia de Sant Martí tal i com diu la vella dita:

 “Per Sant Martí: Mata el porc i trau el vi”.

Ara la frase, com a dita, vol dir que totes les coses tenen un final, i que qui ha fet dolenteries, per molt que s'hagi sortit de franc, tidrà un dia de Sant Martí per a pagar-les. 

SANT MARTÍ DE TOURS, EL SEGON MARTÍ DE NOVEMBRE

La seva festa es celebra l’11 de novembre

Etimologia: Del llatí Martinus (diminutiu de Mars, Mart, el deu de la guerra)

Patronatge:

• Pobres
• Cavallers (abans que Sant Jordi o Sant Jaume);
• És també protector dels que tractaven amb cavalls, les mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó;
• Forjadors .

Iconografia: S'el representa de quatre maneres:

a) A cavall, partint la seva capa amb un pobre;

b) Tallant la capa amb una espasa;

c) Com a bisbe, amb una oca;

d) Amb un pobre als peus