A TOT PORQUET LI ARRIBA EL SEU SANT MARTÍ

És una dita que es relaciona amb el costum d'iniciar la matança del porc el dia de Sant Martí (el 11 de novembre).
La matança (o mataporc o matacerdo) era un dia de festa. 
No només es celebrava  l’èxit a l’engreixament dels animals (durant molts anys, un dels principals recursos per a omplir el rebost) sinò que també era una festa perquè aplegava a moltes persones per tal d’executar un treball complex i intensiu. 
El porc era una gran solució, però també un gran problema. Proporcionava molts quilos de producte, però un producte que s'havia de tractar adeqüadament per a que no es fes malbé.  Calia doncs transformar la carn i la sang en embotits i altres conserves en unes poques hores, feina que requeria la presència de familiars, veins i amics en un intercanvi de treball. 
La conservació es basava principalment a dos mètodes: 
la dessecació -gairebé una momificació de la carn- mitjançant el salat i adobat de les peces 
La preservació de la carn amb greix, be siga del propi de l’animal o d’altre com l’oli d’oliva. 
A ambdós mètodes s’empraven ingredients (pebre, espècies, mel...) que servien per donar gust i que alhora recolzaven el procés de conservació. 
Era una tasca d’hivern, quan l’aire fred i sec ajudava al procés d’adobat. 
A molts indrets es considerava que la temporada de mataporcs començava al voltant del dia de Sant Martí tal i com diu la vella dita:

 “Per Sant Martí: Mata el porc i trau el vi”.

Ara la frase, com a dita, vol dir que totes les coses tenen un final, i que qui ha fet dolenteries, per molt que s'hagi sortit de franc, tidrà un dia de Sant Martí per a pagar-les.