PERE NOLASC: THE END

Des 1218 fins a l'any 1249, data de la seva mort, Pere Nolasc va portar el timó i va organitzar l'institut per ell fundat, va fer redempcions, va acompanyar a Jaume I en la conquesta de València i Mallorca, I a Ferran el Sant en la presa de Sevilla ( 1248).

Potser un tretze de maig, festa de l'Ascensió, hagi estat el dia de la seva mort.

La seva santedat va ser decretada per Urbà VIII, el 1628.

Pero no només la Esglèsia el venera com a Sant, tambe la història l'admira com a un heroi, la societat el destaca com a un gran benefactor i l'Ordre de la Mercè com a pare.

L'ORDRE DE LA MERCÈ

Ramon de Penyafort, jurista de fama i confessor de Nolasco, rubrica:

"No pot estar més clara i palesa la voluntat divina".

El rei Jaume I, coneixedor i entusiasta admirador dels plans de redempció de Nolasc, presta la seva decisiva ajuda a la fundació i organització de la ordre religiosa de la Mercè.

A la catedral de Barcelona, davant el bisbe Berenguer de Palou, a l'any 1218, Pere Nolasc i els seus companys emeten els tres vots religiosos, (castedat, pobresa i obediència) afegint el quart, peculiar i distintiu dels mercedaris: quedar-se com ostatges pels captius, si fos necessari.

S'inicia així un bon grup de redemptors, màrtirs i missioners, que arriba fins al segle XXI. Com eminents mercedaris podem esmentar a Sant Ramon Nonat , Sant Serapi, Sant Pere Ermengol, Santa Maria de Cervelló, i un bon munt d'intel·lectuals: teòlegs. filòsofs, dramaturgs, místics. Aquí esmentem a Francisco de Zumel, Saavedra, Tirso de Molina, Serafín Freitas, i fra Juan Falconi, Amb l'escola mística mercedària, exuberant i original com cap altra.

També hi ha branques femenines: monges mercedàries de clausura, mercedàries missioneres, germanes mercedàries de la caritat, mercedàries del Santíssim Sagrament, etc ...

UN SOMNI I UNA VISIÓ

Pero Pere Nolasc no hi era sol: Un somni i una visió l'acomnyaven.

El somni: Pere Nolasc veu una olivera frondosa e indestructible plantada en un atri espaiós. Això li fa comprendre que per portar a terme una missió així no era suficient un grapat de cristians despresos i animosos. Calia consolidar un grup més fort.

La Visió:

Sent molt jove Nolasc havia peregrinat a Montserrat i allà havia anomenat a la Verge Maria com a la Dama de les seves gestes cristianes de misericòrdia. El dia 2 d'agost de 1218, en te una visió clara e imperativa:

Fundeu una religió

amb hàbit blanc i pur

que sigui defensa i mur

de l'espanyola nació;

de captius la redempció,

i de l'Església columna

en aquesta adversa fortuna

del francès i l'espanyol.

CONTEXT HISTÒRIC

Quan Pere Nolasc va iniciar la campanya de misericòrdia, així planejada, va ser en moments difícils.

Si bé havien estat abatuts els almohades a la batalla de les Navas, les divisions i guerres intestines entre els prínceps i reis cristians van esterilitzar el fruit de la victòria.

Jaume I d'Aragó i Ferran el Sant de Castella no estaven encara capacitats per a les grans conquestes.

Els sarraïns dominaven mitja Espanya i eren senyors de la Mediterrània. No admetien ambaixades cristianes en els seus Estats. Veus la dificultat de la tasca que Nolasc, amb el seu grapat de companys, varen emprendre?.

PERE NOLASC? O'NOLASCH, NOLASCO, DE NOLASCO??

Quin és el nom d'aquest cavaller?

Pere Nolasch,

O'Nolasch,

Nolasco,

De Nolasco.

La seva aparença, entre humil i senyorial, no diu ben clarament si és barceloní, o si corre sang irlandesa per les seves venes. Més aviat, amb els seus gestos i els posats finíssims, sembla indicar ser oriünd del baix Llenguadoc. Concretament del poblet Mas Saintes Puelles, entre Carcassona i Tolosa, prop de l'antic Recaudum, en la via de l'Imperi Romà. Per fi, assevera algun historiador, "languedocines i catalans venien a formar llavors un sol poble".

Aquest gentilhome, nascut cap a l'any 1180, privat als 13 anys dels seus pares profundament cristians, es va llançar a la més peremptòria empresa de la època com ho farien un bon cavaller i un hàbil mercader.

La qüestió social més urgent era la captivitat dels sarrïns i, per ella, l'apostasia (negar la pròpia fe).

En el regne de Granada, per exemple, hi havia més de cinc-cents mil individus que, van abraçar forçats l'islamisme. 

I si això passava a la Península, què no passaria fora d'Espanya ... 

A més de la pèrdua de la fe i la moral, la captivitat banyava en llàgrimes i empobria a un percentatge immens de llars. Les penalitats del captiu en masmorres sobrepassaven l'imaginable. Els sarraïns apressaven a gran quantitat de persones i demanaven per ells mots diners de rescat. 

La redempció de captius ja es venia realitzant per ordres i institucions religioses, des de les mateixes ordres de cavalleria fins als trinitaris. Però aquesta redempció no passava de ser cosa accidental. Nolasc va anar més enllà: va començar a fer col·lectes per demanar diners pels rescats i, auqnt no hi havia prou amb els diners, els seus monjos s'oferien a substituir als captius, perdent vida i llibertat, si calia. 

SANT PERE NOLASC: INTRODUCCIÓ

Sant Pere Nolasc

(† 1258):

Finals del segle XII. El brutal egocentrisme dels senyors feudals és una flama incendiària. Uns senyors baten les seves espases amb altres. I els més poderosos s'enfronten amb els propis monarques en interminables i sagnants lluites.

Els gremis estaven constituïts per homes lliures, dedicats a la indústria i al comerç. Amos dels diners, influïen decisivament.

El poble baix, la víctima de sempre, estava entre els dos focs: el monarca i l'organització gremial, d'una banda, el feudalisme, de l'altra, La misèria era sorprenent. L'esclavitud, humiliant. Per això va ser matèria aptísima, en qualsevol moment, per a una revolució. Tingués o no matís religiós. Que ho diguin sino els albigesos, explotadors meravellosos de la fam del poble, injustament subjugat per la sòrdida avarícia i l'espasa capritxosa.

Amb tot - i potser per això mateix -, estem en l'edat de la Cavalleria. Els paladins de la justícia, l'idealisme, del venerable respecte a l'humil i l'oprimit. Els cavallers, en l'Edat Mitjana, són la fruita més genuïna del temps. Els braus lleons, alletats pel cristianisme, furiosos davant l'opressió. Procedien de qualsevol de les categories socials. Sense distinció.

El nostre cavaller és "un piadós mercader". Pertany, doncs, a la classe gremial. Comerciant, no a l'estil dels moderns comerciants d'avui. Eren, alhora, valents soldats. El trobem a Barcelona i València, ja a principis del segle XIII. Genet sobre una ànima gegant. Disposat a desfer el major greuge de llavors: l'esclavitud dels captius. La brillant estrella de la seva Dulcinea divina l'encoratja i il·lumina al errant caminar.