MALSON ABANS DEL NADAL

The Nightmare Before Christmas (Malson abans de Nadal, també coneguda com El Estrany Món de Jack), és una pel·lícula de 1993 dirigida per Henry Selick i realitzada amb la tècnica stop motion. Catalogada com pel·lícula animada musical, està basada en dibuixos i un poema de Tim Burton, productor, no dierector de la cinta.

The Nightmare Before Christmas es va estrenar als Estats Units el 29 d'octubre de 1993. La pel·lícula va ser distribuïda per Touchstone Pictures, estudi que pertany a The Walt Disney Company, després d'haver tallat part del contingut més fosc. 

La versió remasteritzada en 3D de la pel·lícula va ser rellançada per New Line Cinema el 20 d'octubre de 2006. 

Actualment aquesta és considerada com una pel·lícula de culte. 

1. Quan Danny Elfman va començar a compondre la banda sonora, encara no hi havia res rodat, de manera que per inspirar-es basava en el que li explicaven del guió i els esbossos de personatges que li passava Tim Burton.

2. Darrere de cada minut d'animació hi ha una setmana de treball.

3. Els escenaris del món de Halloween havien de ser ratllats del tot per poder donar-los l'efecte d'estar dibuixats.

4. Els decorats estaven plens de trapes ocultes perquè els animadors poguessin introduir les mans i alterar la posició dels ninots.

5. El ninot de Jack tenia més de 400 caps intercanviables, una per a cada expressió facial mostrada a la pel·lícula.

6. A la pel · lícula hi ha diversos Mickey Mouse amagats, així com un Ànec Donald.

7. En l'edició DVD Tim Burton va incloure el poema original en els caràcters essencials, juntament amb una animació flash que l'acompanyava, narrada per Christopher Lee.

8. Quan Jack lliurament joguines com Santa Claus en el món dels humans dues joguines fan referència a la pel·lícula que Tim Burton va dirigir el 1992, Batman Returns. Un és un ànec malvat amb rodes, que és el vehicle que el pingüí condueix, i l'altre joguina és una nina malvada que té el mateix cap que el símbol de la corporació de Shrek.

9. En una escena eliminada en el transcurs de la cançó «Preparant el Nadal» Jack revisa el que fan els vampirs i altres personatges: la sirena de la font li dóna una nina, però el que l'envolta és el monstre de les escales

10. Jack Skellington pot ser vist com a capità d'un vaixell pirata en una altra pel · lícula de Henry Selick i Tim Burton: James and the Giant Peach (Jim i el préssec gegant).

11. El personatge de Jack apareix en una pel·lícula de Disney anomenada Return to Oz de 1985, (que és la segona part del clàssic El mag d'Oz de 1939), com un personatge creat per una princesa per espantar a una bruixa malvada, però en ser ruixat amb pols de la vida, pren vida. Aquest personatge també es diu Jack i té la mateixa aparença que el de la pel·lícula de Tim Burton d'anys després. En realitat, Tim Burton és un fan declarat de les novel · les de Oz, escrites per L. Frank Baum a partir de l'any 1900, i va voler retre homenatge al mateix basant el seu personatge de Jack Skellington en Jack Pumpkinhead (personatge de la segona novel·la de la saga, Land of Oz) i a l'encantadora Sally en Scraps, la noia feta de retalls ( personatge de la setena novel·la, The Patchwork Girl of Oz)

12. En una escena no usada en la versió final de la pel·lícula dels vampirs juguen a hoquei amb el cap de Tim Burton en lloc d'amb una carabassa.

13. Els nens entremaliats del poble es diuen Lock, Shock i Barrel; curiosament similar al títol de la pel·lícula britànica Lock, Stock and Two Smoking Barrels de Guy Ritchie.

14. És la pel·lícula preferida de la cantant Amy Lee (Evanescence), qui canta la cançó de Sally («Sally s Song») en el disc Nightmare Revisited (un disc tribut a la pel · lícula i la seva banda sonora original).

15. En Beetlejuice apareix una serp amb ratlles que vol devorar als personatges, curiosament, una molt similar apareix en aquesta pel·lícula.

16. Quan Beetlejuice surt del pis amb un curiós barret i va a enviar als convidats a volar, a la punta del mateix es pot veure una petita calavera arrodonida que té una gran semblança amb Jack.

17. En la sèrie de videojocs RPG Kingdom Hearts, per PlayStation 2, Ciutat de Halloween és un dels mons principals per avançar en la història, i també es compta amb Jack i la seva màgia com a aliat principal d'aquest món.

18. Perquè Jack pugui volar amb el seu trineu a través de la boira Zero utilitza el seu brillant nas vermell per il·luminar el camí; una cosa semblant passa en el conte Rudolph, el ren del nas vermell.

19. Quan Sally aquesta al cementiri recollint flors després que Jack cantés "El lament de Jack" es pot veure que en una tomba aquesta escrit el nom "Witch Hazel" o "Bruixa Hazel" en espanyol, que és un personatge de Disney i els Loneey Tunes.

ESWARD SCISSORHANDS

Aquest dies hem estat veient a classe una pel.lícula: Eduardo Manostijeras (Edward Scissorhands).

Es tracta d'una pel·lícula nord-americana de 1990 dirigida per Tim Burton.

Ens trobem davant una obra mestra del cinema modern que s'ha convertit en una de les principals pel·lícules de culte dels 90.

L'art i la capacitat de Tim Burton de crear personatges, ambients i paisatges fan que l'espectador s'endinsi en un món de fantasia mogut per una dolçor i un encant inigualables.

La pel·lícula no decau en cap moment, les interpretacions són sòbries (inigualable Johnny Depp). La crítica social és demolidora, fins al punt en que els propis personatges es ridiculitzen ells mateixos.

També destacable és Danny Elfman en la música. La seva amistat amb Tim Burton s'ha convertit en una de les més proliferes del cinema (de fet, menys en Ed Wood, ha compost la música en la resta de pel·lícules de Burton des de 1985).

En conclusió, una obra mestra, és possible que la millor de Tim Burton en la seva carrera de cineasta, que mai serà oblidada.

La pel·lícula s'inicia amb una conversa col·loquial entre una anciana i la seva néta, la qual contempla des de la finestra com cau la neu i, curiosa, li pregunta a la seva àvia la raó de per que neva.

Així doncs, la dona comença el seu relat ...

La seva història s'inicia quan una venedora de maquillatge anomenada Peg, entra a una mansió per tal de vendre els seus productes de bellesa AVON. En endinsar-se al lloc es troba amb Edward, un jove que va ser creat a partir d'un robot i no va ser acabat després de la mort del seu creador, quedant amb tisores en lloc de mans. Commoguda per la seva bondat i innocència decideix emportar-se'l a casa.

Al final de la pel·lícula, l'anciana resulta ser Kim (la filla de Peg, la venedora de maquillatge) i, després d'un respir, contesta a la seva néta que neva perquè Edward està viu i esculpeix estàtues de gel.

El repartiment és el següent:

Johnny Depp com Edward: El protagonista. Un jove solitari i ingenu amb tisores en lloc de mans. És trobat per la promotora de maquillatge Peg Boggs qui ho treu de la seva aïllada mansió per portar al seu veïnatge de colors pastissos tipus "paradís suburbà". Edward intenta demostrar a cadascun en el seu veïnatge que pot acceptar les coses de la vida i ser feliç. També ofereix una renovació per al veïnatge sencer doncs amb el tall de navalla de les seves mans pot fer coses com realitzar escultures podant les plantes.

Winona Ryder com Kim Boggs: Una fràgil, bella, brillant i afectuosa adolescent, que s'enamora cada vegada més d'Edward.

Dianne Wiest com Peg Boggs: Una típica mare sensible, que vol mostrar-li a Edward la vida que ell mereix al tractar-lo com un fill propi. Peg està tenint problemes amb el seu treball com a promotora de productes de bellesa fins que coneix a Edward.

Vincent Price com L'inventor: Inventor d'Edward, mor abans de poder donar-li fil a Edward.

Alan Arkin com Bill Boggs: Marit de Peg i pare de Kim i Kevin.

Anthony Michael Hall com Jim: L'antagonista i el descurat nuvi de Kim, qui immediatament desaprova l'afecte d'Edward cap a ella.

Robert Oliveri com Kevin Boggs: Germà de Kim, qui també acaba sent amic d'Edward.

Kathy Baker com Joyce: La seductora amiga i veïna de Peg.

O-Lan Jones com Esmeralda: Una dona que creu que Edward ha arribat des de les flames d'infern, i que tracta de convèncer a tot el veïnat d'això. És una fanàtica religiosa.

La pel·lícula es va estrenar a Estats Units el divendres, desembre 7, 1990 i va arribar a Espanya el divendres, abril 12, 1991

Eduardo Manostijeras és conte que reprèn mites clàssics com Frankenstein o Pinotxo (ser vivent creat per l'home, que lluita per fer-se un espai a la societat) o com la Bella i la Bèstia i certa influència del musical El Fantasma de l'Òpera d'Andrew Lloyd Webber (un amor impossible entre un monstre, marginat per la societat, i una bella jove).

L'entorn social és descrit de forma crítica i de vegades ridiculitzant als personatges, els quals senten fascinació i alhora por cap a un ser diferent, que no comparteix les seves actituds ni valors.

Paral·lelament té lloc una bonica història d'amor més fort que qualsevol convenció o lligam i sense cap tipus de condicionant cultural, econòmic, etc.

Independentment de la trama, se li poden donar moltes interpretacions. Una d'aquestes és la que diu que Edward és el reflex dels artistes del moviment romàntic. Les tisores a les seves mans s'interpretarien llavors com les idees romàntiques, sent aquestes les que el converteixen en motiu de curiositat passatgera per la bellesa del que creen, però també les que el converteixen més endavant en motiu de burla i en enemic de la societat per fer-li diferent al que aquesta creu normal.

Uns altres veuen a Edward com un símbol de les persones que pateixen el síndrome d'Asperger. El mateix Tim Burton ha estat diagnosticat amb aquesta síndrome i no és d'estranyar que un dels seus personatges més coneguts hagi tingut els trets d'un subjecte amb síndrome d'Asperger. Molts sentiments van ser desplaçats a Edward com a forma d'entendre que la síndrome no és una malaltia, sinó mes bé un do. Un do on la persona sent que aquest no és el seu món i la seva perspectiva del món és radical.

Curiositats:

Johnny Depp va haver de perdre més de 11 quilos per al paper d'Eduardo.

Durant l'escena en què Eduardo escapa de nou al seu llar, Johnny Depp es va ensorrar d'esgotament a causa de les temperatures extremes i al vestit de cuir.

El primer esborrany de la pel·lícula va ser escrit com un musical.

La idea de la pel·lícula està inspirada en un dibuix que Tim Burton va fer quan era adolescent.

Les cases usades en la pel·lícula són d'una comunitat real a Florida, sense cap canvi excepte pels cridaners colors de les façanes.

Tim Burton li va demanar a Vincent Price que interpretés a l'inventor a la seva pel.lícula. La raó és que Tim Burton estimava el treball que va fer aquest home al cinema i volia que aparegués en la seva pel·lícula com a homenatge. No obstant això, l'actor havia abandonat la sèrie en la qual treballava en aquell moment i el seu paper en la pel·lícula va ser més curt del que es tenia pensat, pel fet que Price estava malalt. Aquesta seria la seva última pel·lícula.

Després del rebuig de Michael Jackson, Tom Cruise es va postular per al paper d'Edward, també es van considerar Robert Downey Jr, i William Hurt.

El capítol dels Simpson, "Homer mans de tisora" és una clara paròdia a aquesta pel·lícula.

Coses que ens ensenya Eduard:

A estimar com ell estima al seu pare amb la puresa amb la que tu ho fas. El va crear inacabat, però Eduard l'estima igual. Li ensenyava totes les tasses de te que era necessari acceptar i les que havia de rebutjar, parava la seva sàvia explicació per llegir-li poesia. Eduard mai li va retreure que no li donés mans, és més l'hi va agrair amb la seva creativitat.

Des del primer moment en què el van treure del seu hàbitat, Eduard va intentar adaptar-se amb tot el cor a la nova vida. Per a tots tenia una paraula o un acte amable tant si posa la seva cara al servei dels productes Avon o obrint una llauna de Coca Cola en una barbacoa.

Eduard no pensa en les coses que no pot fer ni en la seva deformitat sino que crea coses boniques com els dinosaures verds i les estàtues de gel.

Quan Eduard s'enamora no valora el fet de que el seu amor és impossible. Sap que mai la podrà abraçar però la estima igual i fa qualsevol cosa per ella però no per diners o per fer ma, sinó simplement per amor.

Eduard no és un perdedor, perquè encara que perdi a la noia sap que l'ha guanyat per sempre. Ens ho demostra el fet de que ella mai no podrà veure la neu de la mateixa manera i li comptarà als seus néts una i altra vegada la història d'Eduard que és a la vegada la seva.

A CHRISTMAS CAROL DE ROBERT ZEMECKIS

Els darrers dies de classe, amb els alumnes de cinquè, vem veure una pel.lícula amb temàtica nadalenca: Cuento de Navidad.

A Christmas Carol és una adaptació cinematogràfica del clàssic de Charles Dickens.

A Latinoamèrica es va titular Los fantasmas de Scrooge i a Espanya Cuento de Navidad.

La seva estrena mundial es va realitzar el 6 de novembre del 2009.

La va dirigir Robert Zemeckis i el seu protagonista principal va ser Jim Carrey, que a més va fer uns altres papers. (el personatge protagonista de Ebenezer Scrooge tant en la seva joventut com en la seva edat adulta i en la vellesa, així com els tres fantasmes que turmenten a Scrooge.)

La pel·lícula està en format 3D i s'ha rodat utilitzant la tècnica “motion capture” ("captura de moviment"), on capturen els moviments de l'actor per passar-los a la pantalla.

La seva recaptació en taquilla és de 306.432.237$ 

THE NIGHTMARE BEFORE CHRISTMAS

Malson abans de Nadal  és una pel·lícula musical animada de Henry Selick. El moviment dels personatges està fet amb la tècnica stop-motion, que també ha sigut utilitzada en altres films. Està considerada una de les millors creacions utilitzant aquesta tècnica. 

La història, sobre els habitants del poble Halloween, està inspirada en un poema escrit per Tim Burton. El seu protagonista és Jack Skellington és el "rei carbassa" del poble de Halloween, on es prepara cada anya la celebració del Halloween. Jack, cansat d'haver de preparar cada any la mateixa festivitat, desitja trobar alguna cosa més. Fem un tomb pel bosc descobreix el poble del Nadal i queda enamorat de la festa. Així que convenç als habitants del poble de Halloween de que preparin el Nadal. El problema es que no l'entenen i fan la seva versió amb joguines monstruoses que en lloc de divertir, espanta.

Amb el pas dels anys, "Malson abans de Nadal" s'ha convertit en una pel · lícula de culte i una de les més importants i respectades en el gènere de l'animació. Possiblement és perquè no està destinada només per al públic infantil, agrada a gent de diversa edat i aconsegueix emocionar com una de les millors pel · lícules del cinema clàssic.La pel · lícula compta amb una banda sonora de Danny Elfman supèrbia i amb cançons precioses com la de Jack cantant al cementiri o quan descobreix el Nadal.Tot i ser del gènere d'animació, té imatges inesborrables com la de Jack sobre de l'estàtua lamentant pel seu fracàs com Santa Claus o el final amb Jack i Sally cantant al cementiri amb la lluna a l'esquena.Resumint, una grandiosa pel · lícula d'animació amb una preciosa banda sonora i amb moments de cinema propis de les més grans pel · lícules del cinema clàssic.

Dades interessants: Es necessitava a raó d'una setmana de treball per aconseguir un minut de cinta. La pel · lícula dura 73 minuts. Això sense comptar amb la pre i post producció. La durada total de la producció de la pel · lícula va portar al voltant de tres anys.
Dades interessants 2: Tim Burton va dir que la inspiració per al poema original va arribar quan va veure com retiraven el marxandatge de Halloween a una botiga per posar el de Nadal. La juxtaposició de fantamas i follets amb Santa i la seva renovació va encendre la seva imaginació

PEL.LICULA PER IL.LUSTRAR EL DÍA DE LA PAU: "ENEMIC MEU"

TITOL ORIGINAL: Enemy Mini
ANY: 1985.
DURADA: 108 min.
PAÍS: U.S.A
DIRECTOR Wolfgang Petersen (Que ha fet altres pel.lícules com ara Poseidón (2006) Troya (2004) La tormenta perfecta (2000) El hombre bicentenario (1999) Air force one (1997)
Estallido (1995) En la línea de fuego (1993) La noche de los cristales rotos (1991) Enemigo mío (1985) La historia interminable (1984)
GUIÓ : Edward Khmara
MÚSICA: Maurice Jarre
FOTOGRAFIA: Tony Imi
ACTORS: Dennis Quaid, Louis Gossett Jr., Brion James, Richard Marcus, Bumper Robinson, Carolyn McCormick, Llanci Kerwin
PRODUCTORA: 20th Century Fox
GÈNERE: Ciència-Ficció. Amistat

SINOPSI: En un futur incert, hi ha una guerra entre la Terra i el planeta Dracon. En una de les batalles, el soldat humà Willis Davidge (Dennis Quaid), derroca a diverses naus draconienes però al seu torn és abatut, i acaba en un planeta inhòspit i hostil.

Al mateix temps el soldat enemic que li ha fet aterrar forçosament, també ha estat derribat , i les seves naus acaben a escassos metres en aquest planeta desconegut. Enemics per naturalesa, de cop i volta es troben totalment sols en un escenari ple de perills, i comprenen que, a pesar de les seves diferències, han de unir les seves forces per a poder sobreviure.

Així personatges, que començen en l'odi mutu traben una amistat sincera.
Louis Gossett Jr. (el memorable sergent d'Oficial ‘i Caballero’) en fa una magnífica interpretació del draconià.

La Banda sonora, d´en Maurice Jarre, es imponent.

El guió és de Edward Khmara i es basa en una novel·la curta de Barry B. Longyear. Es consistent i reflexiu pels seus diàlegs i a més proporciona una interessant història sobre la integració de cultures, i medita sobre l'absurd de dos individus que estan destinats a matar-se sense conèixer-se.
‘Enemic Meu’ és una obra mestra del cinema de ciència-ficció, una petita joia que mereix la pena recuperar, amb una història inoblidable i que de cap manera perd amb el temps. Una història per a tots els públics, bé realitzada i bé desenvolupada, i amb una de les actuacions més inspirades de Dennis Quaid, que després va ser una estrella.
Com curiositat, part dels paisatges són de la illa de Lanzarote.