ESWARD SCISSORHANDS

Aquest dies hem estat veient a classe una pel.lícula: Eduardo Manostijeras (Edward Scissorhands).

Es tracta d'una pel·lícula nord-americana de 1990 dirigida per Tim Burton.

Ens trobem davant una obra mestra del cinema modern que s'ha convertit en una de les principals pel·lícules de culte dels 90.

L'art i la capacitat de Tim Burton de crear personatges, ambients i paisatges fan que l'espectador s'endinsi en un món de fantasia mogut per una dolçor i un encant inigualables.

La pel·lícula no decau en cap moment, les interpretacions són sòbries (inigualable Johnny Depp). La crítica social és demolidora, fins al punt en que els propis personatges es ridiculitzen ells mateixos.

També destacable és Danny Elfman en la música. La seva amistat amb Tim Burton s'ha convertit en una de les més proliferes del cinema (de fet, menys en Ed Wood, ha compost la música en la resta de pel·lícules de Burton des de 1985).

En conclusió, una obra mestra, és possible que la millor de Tim Burton en la seva carrera de cineasta, que mai serà oblidada.

La pel·lícula s'inicia amb una conversa col·loquial entre una anciana i la seva néta, la qual contempla des de la finestra com cau la neu i, curiosa, li pregunta a la seva àvia la raó de per que neva.

Així doncs, la dona comença el seu relat ...

La seva història s'inicia quan una venedora de maquillatge anomenada Peg, entra a una mansió per tal de vendre els seus productes de bellesa AVON. En endinsar-se al lloc es troba amb Edward, un jove que va ser creat a partir d'un robot i no va ser acabat després de la mort del seu creador, quedant amb tisores en lloc de mans. Commoguda per la seva bondat i innocència decideix emportar-se'l a casa.

Al final de la pel·lícula, l'anciana resulta ser Kim (la filla de Peg, la venedora de maquillatge) i, després d'un respir, contesta a la seva néta que neva perquè Edward està viu i esculpeix estàtues de gel.

El repartiment és el següent:

Johnny Depp com Edward: El protagonista. Un jove solitari i ingenu amb tisores en lloc de mans. És trobat per la promotora de maquillatge Peg Boggs qui ho treu de la seva aïllada mansió per portar al seu veïnatge de colors pastissos tipus "paradís suburbà". Edward intenta demostrar a cadascun en el seu veïnatge que pot acceptar les coses de la vida i ser feliç. També ofereix una renovació per al veïnatge sencer doncs amb el tall de navalla de les seves mans pot fer coses com realitzar escultures podant les plantes.

Winona Ryder com Kim Boggs: Una fràgil, bella, brillant i afectuosa adolescent, que s'enamora cada vegada més d'Edward.

Dianne Wiest com Peg Boggs: Una típica mare sensible, que vol mostrar-li a Edward la vida que ell mereix al tractar-lo com un fill propi. Peg està tenint problemes amb el seu treball com a promotora de productes de bellesa fins que coneix a Edward.

Vincent Price com L'inventor: Inventor d'Edward, mor abans de poder donar-li fil a Edward.

Alan Arkin com Bill Boggs: Marit de Peg i pare de Kim i Kevin.

Anthony Michael Hall com Jim: L'antagonista i el descurat nuvi de Kim, qui immediatament desaprova l'afecte d'Edward cap a ella.

Robert Oliveri com Kevin Boggs: Germà de Kim, qui també acaba sent amic d'Edward.

Kathy Baker com Joyce: La seductora amiga i veïna de Peg.

O-Lan Jones com Esmeralda: Una dona que creu que Edward ha arribat des de les flames d'infern, i que tracta de convèncer a tot el veïnat d'això. És una fanàtica religiosa.

La pel·lícula es va estrenar a Estats Units el divendres, desembre 7, 1990 i va arribar a Espanya el divendres, abril 12, 1991

Eduardo Manostijeras és conte que reprèn mites clàssics com Frankenstein o Pinotxo (ser vivent creat per l'home, que lluita per fer-se un espai a la societat) o com la Bella i la Bèstia i certa influència del musical El Fantasma de l'Òpera d'Andrew Lloyd Webber (un amor impossible entre un monstre, marginat per la societat, i una bella jove).

L'entorn social és descrit de forma crítica i de vegades ridiculitzant als personatges, els quals senten fascinació i alhora por cap a un ser diferent, que no comparteix les seves actituds ni valors.

Paral·lelament té lloc una bonica història d'amor més fort que qualsevol convenció o lligam i sense cap tipus de condicionant cultural, econòmic, etc.

Independentment de la trama, se li poden donar moltes interpretacions. Una d'aquestes és la que diu que Edward és el reflex dels artistes del moviment romàntic. Les tisores a les seves mans s'interpretarien llavors com les idees romàntiques, sent aquestes les que el converteixen en motiu de curiositat passatgera per la bellesa del que creen, però també les que el converteixen més endavant en motiu de burla i en enemic de la societat per fer-li diferent al que aquesta creu normal.

Uns altres veuen a Edward com un símbol de les persones que pateixen el síndrome d'Asperger. El mateix Tim Burton ha estat diagnosticat amb aquesta síndrome i no és d'estranyar que un dels seus personatges més coneguts hagi tingut els trets d'un subjecte amb síndrome d'Asperger. Molts sentiments van ser desplaçats a Edward com a forma d'entendre que la síndrome no és una malaltia, sinó mes bé un do. Un do on la persona sent que aquest no és el seu món i la seva perspectiva del món és radical.

Curiositats:

Johnny Depp va haver de perdre més de 11 quilos per al paper d'Eduardo.

Durant l'escena en què Eduardo escapa de nou al seu llar, Johnny Depp es va ensorrar d'esgotament a causa de les temperatures extremes i al vestit de cuir.

El primer esborrany de la pel·lícula va ser escrit com un musical.

La idea de la pel·lícula està inspirada en un dibuix que Tim Burton va fer quan era adolescent.

Les cases usades en la pel·lícula són d'una comunitat real a Florida, sense cap canvi excepte pels cridaners colors de les façanes.

Tim Burton li va demanar a Vincent Price que interpretés a l'inventor a la seva pel.lícula. La raó és que Tim Burton estimava el treball que va fer aquest home al cinema i volia que aparegués en la seva pel·lícula com a homenatge. No obstant això, l'actor havia abandonat la sèrie en la qual treballava en aquell moment i el seu paper en la pel·lícula va ser més curt del que es tenia pensat, pel fet que Price estava malalt. Aquesta seria la seva última pel·lícula.

Després del rebuig de Michael Jackson, Tom Cruise es va postular per al paper d'Edward, també es van considerar Robert Downey Jr, i William Hurt.

El capítol dels Simpson, "Homer mans de tisora" és una clara paròdia a aquesta pel·lícula.

Coses que ens ensenya Eduard:

A estimar com ell estima al seu pare amb la puresa amb la que tu ho fas. El va crear inacabat, però Eduard l'estima igual. Li ensenyava totes les tasses de te que era necessari acceptar i les que havia de rebutjar, parava la seva sàvia explicació per llegir-li poesia. Eduard mai li va retreure que no li donés mans, és més l'hi va agrair amb la seva creativitat.

Des del primer moment en què el van treure del seu hàbitat, Eduard va intentar adaptar-se amb tot el cor a la nova vida. Per a tots tenia una paraula o un acte amable tant si posa la seva cara al servei dels productes Avon o obrint una llauna de Coca Cola en una barbacoa.

Eduard no pensa en les coses que no pot fer ni en la seva deformitat sino que crea coses boniques com els dinosaures verds i les estàtues de gel.

Quan Eduard s'enamora no valora el fet de que el seu amor és impossible. Sap que mai la podrà abraçar però la estima igual i fa qualsevol cosa per ella però no per diners o per fer ma, sinó simplement per amor.

Eduard no és un perdedor, perquè encara que perdi a la noia sap que l'ha guanyat per sempre. Ens ho demostra el fet de que ella mai no podrà veure la neu de la mateixa manera i li comptarà als seus néts una i altra vegada la història d'Eduard que és a la vegada la seva.