SANTA CATERINA D´ALEXANDRIA

La seva festa es celebra el 25 de novembre (demà), el seu nom rové del grec Kataós i significa "pura". Es Santa patrona dels artesans que treballen amb rodes (això inclou als ceramistes, les filadores, esmolets, etc...) noies, educadors, moribunds, juristes,

advocats, llibreters, llibreries, minyones, mecànics, moliners, barreters, infermeres, filòsofs, predicadors, escribes, secretaris, solters, estenògrafs, estudiants, tintorers, mestres, teòlegs, noies sense casar, mercers, carreters...

Santa Caterina d'Alexandria és una santa cristiana i màrtir de dubtosa existència. Se la representa com una destacada estudiosa del segle IV però les seves dades principals provenen sobretot de llegendes que tenen moltes variants locals i poca base històrica. 

La versió més popular és que Caterina era la filla de Costus, el governador romà d'Alexandria. Va anunciar als seus pares que només es casaria amb algú que la superés en tot, algú que "La seva bellesa fos més radiant que la resplendor del sol, la seva saviesa regís tota la creació, i que les seves riqueses fossin disperses arreu."

Es diu que va visitar al seu contemporani, l'emperador romà Maximí el Traci, i tractà de convèncer-lo de l'error de les seves persecucions als cristians. Va aconseguir la conversió de la seva esposa, l'emperadriu, i molts savis pagans que l'emperador va enviar a discutir amb ella. També es diu que tots ells  van ser martiritzats a causa de la seva nova fe. Després del fracàs de l'emperador per convèncer a Caterina, ordenà el seu empresonament. Però Santa Caterina també va predicar a la presó i allà  realitzà nomborses conversions. 

Això motivà a Maximí a condemnar-la a mort. 

Segons la llegenda uns àngels dugueren el seu cos al mont Sinaí, on al segle VI, l'emperador bizantí Justinià I va establir el Monestir de Santa Caterina del Sinaí.

Històricament no s´han pogut verificar totes aquestes llegendes, que apareixen segles desprès de la que seria la data de la seva mort. Alguns historiadors creuen que és una figura oposada a la filòsofa Hipàtia d´Alexandria (que ara coneguem per la pel.lícula "Agora"). 

Amb Hipàtia la nostra Caterina comparteix alguns trets: totes dues coneixien perfectament la filosofia, la ciència i la tecnologia de l´època, eren molt boniques, solteres i totes dues van morir asassinades brutalment per declarar públicament les seves creences. Però és una hipòtesi que dificilment es manté, per que Caterina va viure 100 anys abans que Hipàtia. Si fos un invent las haguessin inventat contemporànias.

Les esglésies orientals veneren a Santa Caterina com a una gran màrtir i celebren avui dia 24 la seva festa (a occident la celebrem demà). 

Com anècdota, una de les primeres esglésies catòliques de Rússia és la de Santa Caterina, construïda precisament per l´emperadriu Caterina la Gran

LES CATERINETES

Fora de Catalunya hi ha moltes celebracions de la festa de Santa Caterina. 

Comunment s´anomenen "Caterinetes". Són bàsicament festes infantils que tenen algunes variants:

A les comarques del nord de Castell se celebra una festa especial a l'interior del col·legi o bé celebren la diada fent una sortida al camp o a l'ermita del poble amb tota la mainada. En aquestes sortides les caterinetes canten cançons tradicionals i, a canvi, reben diners o llaminadures. 

En altres indrets es costum que els nens i nenes portin un regal al mestre, d´aquí que la festa també  s´anomeni Pasqua del Mestre i fins i tot es menji un pastís típic de la diada.

A Sant Mateu, La Jana, Cervera del Maestre, Santa Magdalena, Traiguera i Canet lo Roig, la festa consisteix en una anada a berenar al camp amb els infants, preferentmen a prop d’una ermita. 

A Cervera, aquest dia els infants "van al riu".

En aquelles poblacions on és possible, la mainada surt de les escoles i es passegen pels carrers fent bromes amb els que passen, cantant les cançons pròpies de la diada (els tradicionals recitats) i recollint els regals que els donen els veïns. 

A Vinaròs algunes d’aquestes comitives, anomenades "Les Caterinetes”, duen el “catxerulo”, un pal coronat amb moltes cintes de colors. 

A Xert la vespra de la festa donen voltes pel poble i els veïns regalen a les xiquetes la "prima", una pasta típica de la diada, i una figura que simbolitza un gall als xiquets.

El caràcter de la festa participa, en part, de les llibertats infantils pre-nadalenques en la línia dels sants Innocents, el Bisbetó o la Mare de Déu Fumadora. Així a l'escola del santuari del Monte-Sion de Porreres (Mallorca) la festa es viu amb inversió de papers. Aquell dia els alumnes fan de mestres i els mestres, d'alumnes i els que ho desitgen tenen llicència per a cometre entremaliadures.