Mostrando entradas con la etiqueta TOTS SANTS. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta TOTS SANTS. Mostrar todas las entradas

jueves, 1 de noviembre de 2012

BONA DIADA DE TOTS SANTS



Els sants no són persones diferents de nosaltres. En tots els temps ha hagut sants, de diferent edat, uns nens, altres joves, adults, vellets, hi ha sants i hi santes, uns flaquitos, altres grassonets, uns molt intel · ligents altres molt senzills, alguns han nascut molt rics altres van ser molt pobres , uns són blancs altres negres, uns han estat sants des de petits, altres van portar una vida en què no coneixien a Déu, i es van portar molt malament, però quan es van trobar amb Jesús, van canviar, i van decidir ser feliços seguint.

Tots, però tots, estem cridats a ser sants. Don Joan Bosco deia que per ser sant només cal fer el que ens toca tan bé com puguem i amb alegria.

sábado, 29 de octubre de 2011

JACK O'LANTERN

En una llunyana nit de Bruixes, un busca-raons irlandès amb fama de borratxoanomenat Jack, va tenir la mala fortuna de trobar-se amb el diable en una taverna. 
 Malgrat l'alcohol ingeritJack va poder enganyar al diable oferint la seva ànima a canvi d'un últim glopEl diable es va transformar en una moneda per pagar-li al cambrerperò Jack -que era molt gasiuràpidament  el va prendre i ho va posar en el seu moneder (que tenia gravat una creu), així que el diable no va poder tornar a la seva forma original i Jack no ho deixaria escapar fins que li prometés no demanar-li la seva ànima en 10 anysEl diable no va tenir més remei que concedir-li la seva reclamació.
Passat el termini dels deu anysJack es va reunir amb el diable al camp. El diable anava preparat per dur la seva ànima, però Jack va pensar molt ràpid i va dir: 
 - Aniré de bona ganaperò abans de fer-ho, em portaries la poma que està en aquest arbre si us plau?
   El diable va pensar que no tenia res a perdrei d'un salt va arribar a la copa de l'arbreperò abans que es donés compte, Jack ràpidament havia tallat una creu al troncLlavors el diable no va poder baixar i ell el va obligar a prometre que mai li demanaria la seva ànima novamentAl diableno li va quedar més remei que acceptar.

Jack va morir uns anys més tard, però no va poder entrar al celja que durant la seva vida havia estat golfborratxo i estafadorPerò quan va intentar entrar, almenys, a l'infernel diable va haver de enviar-lo de tornada, doncs no podia prendre la seva ànima (ho havia promès). 
- On aniré ara? .Va reguntar Jacki el diable li va contestar
-Torna per on vas venir.
  El camí de retorn era fosc i el terrible vent no li deixava veure resEl diable li va llançar a Jack un carbó encès directament de l'infernperquè es guiés en la foscori Jack ho va posar en una carbassa que portava amb ellperquè no s'apagués amb el vent



viernes, 28 de octubre de 2011

PANELLETS SENSE FORN


Són ideals per a fer amb els nens, per la seva simplicitat i per que no cal forn. És la recepta d'una amiga meva.
Ingredients:
 Aproximadament igual quantitat de pes de:
- Pastanaga cuita
- Sucre
- Coco ratllat
Per a la versió light: - Substituir el sucre per edulcorant líquid. En aquest cas la quantitat és molt                          petita, al gust de cada un.
Preparació:
 Aixafar la pastanaga (que ha d’estar molt cuiteta) amb una forquilla fins que ens quedi un puré. Afegir el sucre o l’edulcorant i barrejar de nou. Finalment anar afegint el coco ratllat i amassant fins que quedi una pasta que no  ha de ser molt compacta, només el just per poder formar les boletes.
Un cop fetes les boletes, tornar-les a arrebossar amb coco ratllat i deixeu-les un parell de dies que s’assequin una mica.
Jo les afegeixo a la safata dels panellets i no desmereixen gens, són molt bones.

ALTARES DE MUERTOS

Ahora el altar es una combinación de la cultura Mexicana con la europea.

 

 
Actualmente los tres niveles del altas representan a las tres divinas personas (padre, Hijo, y Espíritu santo).
 

La fotografía o nombre que preside el altar es del difunto venerado, las velas significan los siete pecados capitales y las veladoras son para guiar al difunto a su destino.
La flor de cempazuchil es la tradicional flor de muertos, su color es amarillo, denota la fuerza de la luz del sol.
Las naranjas o las frutas con banderas significan la libertad que la muerte da.
En el ultimo nivel es colocado un aguamanil con agua, un pedazo de jabón y toalla, los cuales servirán para que el difunto se lave las manos antes de comer así como un espejo para que se refleje.
También se reflejan platillos y objetos personales que fueron los favoritos del difunto, los cuales, se cree que llevará a su viaje, todo esto es dedicado a él, en un momento de nada, por lo que se coloca una cruz de ceniza en el último nivel.
El color morado se usa en señal de duelo; el camino de follaje es para que el alma del difunto pase por ahí; las velas para que iluminen el lugar; y el copal para alejar a los malos espíritus.
El primero de noviembre se llama día de los angelitos, la creencia es que ese día (día de todos los santos), regresan a las casas donde vivieron las almas de los niños muertos y al día siguiente regresan las almas de los adultos, el tres de noviembre, los familiares se comen toda la comida y cantan el alabado. Se quita el altar.
 


PARTES QUE DEBE TENER UN ALTAR DE MUERTOS 
  • Papel picado de color morado (luto cristiano)
  • Papel picado de color naranja (luto azteca)
  • Flores de cempazuchil (del nahuatl: cempoalxochitl = flor de 20 o más pétalos.
  • Cuatro velas que indican los cuatro puntos cardinales
  • Incienso para alejar a los malos espíritus y para purificar el ambiente.
  • Cruz de ceniza para purificar el espíritu del muerto.
  • Jarra de agua para cuando llegue fatigado del camino.
  • Recipiente para labarese las manos y toalla.
  • Foto del difunto.
  • Comida que le gusta al muerto
  • Pertenencias queridas del muerto.
  • Tequila, agua o la bebida preferida del muerto.
  • Cuatro banderas de papel picado metidas en naranjas
  • Pan de muerto y fruta.
  • Calaveras
  • Un espejo para que se refleje.

jueves, 27 de octubre de 2011

DIA DE MUERTOS, CALAVERES PER ACOLORIR

ES DOLENT EL HALLOWEEN?


Agafem la festa cèltica de Samhain, el déu de la mort.
Afegim la celebració romana de les Feralia, una altra festa en honor dels morts.
Prenem la històrica decisió del Papa Bonifaci IV intentant cristianitzar la celebració posant la vigília de la festa de Tots Sants justament el mateix dia que es celebrava la festa conjunta de Samhain-Ferialia.
Baregem bé am la festa dels difunts, al dia segünt (afegida al segle XI).
Passem ho tot per un bany de cultura irlandesa.
Fornejem-lo amb la comercialització d'Estats Units, amanim bé amb l'esperit de Hollywood i ja podem servir un bon Halloween.

Però si deixem de protestar i mirem les coses amb ulls cristians, podem trobar que el Halloween planteja estupendes possibilitats d'educar els nens en la fe.

Durant la festa de Halloween la gent (cada vegada més) surt al carrer disfressada de "monstres".

És una nit en què l'element sobrenatural es fa present per tot arreu.
És un bon moment per a poder parlar de la vida després de la mort: Coses com la certesa de la mort, la possibilitat de l'infern, les coses horribles que fan que s'ensorri aquesta visió del món tecnològic, empíric, material, asèptic... Tot d'una, per tot arreu, es projecta el que no es pot mesurar ni tocar. Aquest món espiritual que desafia tots els intents de reduir l'home a un animal que neix, creix, es reprodueix i mor.
Bruixes, dimonis, fantasmes, mutilats, vampirs ... L'imaginari humà per representar la foscor és molt ric. I tot aquest ventall de "la foscor" hi és i serà sempre. No es deu a la influència cultural de l'Església. Es deu al fet que l'home té una dimensió espiritual, per molt que se li vulgui negar. Es deu al fet que tenim pors que no es poden anestesiar. Es deu al fet que se'ns mor gent, ja que ens morim. Cal, en fi, que el món és com és, i no com la Il · lustració pretén que sigui.


Es educatiu descobrir com és l'imaginari pagà o no cristià. El més enllà es presenta d'una manera tenebrosa, terrorífica. Halloween és un bon moment per pensar com seria la nostra idea de la mort, del dolor, de la pèrdua, si Déu no hagués vingut a per nosaltres.

Halloween és un dia infernal, però Crist mateix ha baixat als inferns. Per això, Halloween és assumible si es posa al costat el dia de Tots sants.

Els cristians celebrem la possibilitat d'evitar aquest infern, aquesta por, aquest buit, aquest horror, i caminar en la llum.
Els cristians sabem que la victòria l'ha obtingut Crist amb la seva sang, i que aquesta sang preciosa ens fa fills de la llum, quan la bevem en el calze meravellós de les Benaurances (que és l'evangeli del dia de Tots Sants).
La nostra vida seria un Halloween perpetu, ple de gats negres i aranyes, ple de monstres, si Crist no ens hagués salvat.
Estaríem plens de por davant una visita al metge, o davant una notícia inesperada, o davant l'horitzó de la vellesa i de la tomba.
Però no som fills de Halloween.
La vigília de la festa de tots els sants és l'avantsala de la contemplació del Cel.
EL món seria el quiròfan d'un abortorio infinit, sense esperança, si no fos perquè una noia de Galilea va voler fer un dia la voluntat de Déu, i aquest Déu vi revestit de llum.

Halloween ens ajuda a obrir els ulls davant la realitat d'un món sense Déu. I els cristians podem entrar en aquest món tenebrós sense por, perquè "encara que passo per barrancs tenebrosos no em pot fer por. La teva vara i el teu bastó em acompanyen".

I, després de la contemplació de la foscor, i del lluminós, arriba el dia dels difunts, una jornada que serveix de transició a la normalitat, en tant que de manera més directa ens afecta a nosaltres, els que tenim éssers estimats caminant cap al Cel, més enllà del nostre abast. I els que un dia caminarem.Sembla, doncs, que podem aprofitar-nos de Halloween per configurar una explicació sobre l'escatologia i les seves implicacions existencials.No vull amb això dir que convé fomentar la festa de Halloween. Ni que s'hagi eliminar la vigília de la festa de Tots Sants.

Dic que la Llum apareix més lluminosa tot i que té al costat la foscor.
Dic que el combat contra Halloween des d'una postura de rebuig total, com un costum importada, americana, anticristiana o el que sigui, és insuficient. Halloween és tan pagà com a cristià, i en el seu propi nom porta aquesta barreja.

També cal reconèixer que la seva celebració respon a una sèrie de preguntes, de pors que tots tenim. I es converteix, per tant, en una bona ocasió per plantejar explícitament i tractar de respondre des de la fe.

FRASES SOBRE LA MORT IV


Jo no em moro, jo entro a la vida.
             
Santa Teresa de Lisiseux

EL DIA DE LOS MUERTOS


Els mexicans, des de molt abans del xoc cultural que va suposar trobar-se amb Europa, hi havia la creença de que els morts, familiars i coneguts, tornaven a visitar casa seva un cop a l´any. Per això, a totes les cases es preparen ofrenes amb flors, els menjars preferits del difunt, i altres coses com dolços, tequila o un cigar...

Els morts tornen a mitja nit i a molts llocs et diran que si al endemà probes algun dels àpats que els hi has deixat ja no saben a res perquè els morts s´han endut la seva flaire
Aquests dies els mercats mexicans s´omplen de colors: paper de colors, calaveres de sucre, flors de clor taronja o lila, espelmes, carbaces gegants... 













miércoles, 26 de octubre de 2011

FRASES SOBRE LA MORT III


La mort és una il·lusió, perquè quan jo existeixo ella no existeix i quan la mort existeix ja no existeixo jo.

Epicur

FRASES SOBRE LA MORT II

Qui sap si el que anomenem mort no és sinó vida, i en canvi és la mort el que jutgem que és vida?
Eurípides

RECEPTA DE PANELLETS


Ingredients

  • 1 kg de farina d'ametlla crua Marcona
  • 800 gr de sucre
  • 150 gr de patata bullida amb pell
  • la pell de ½ llimona ratllada
  • 30 gr d'anís dolç

Elaboració

Aixafarem bé amb una forquilla la patata bullida i pelada. Amb les mans ben netes farem una massa barrejant la patata amb el sucre i la farina d'ametlla. Afegirem l'anís i la pell de llimona i ho acabarem de treballar fins que ens quedi ben lligat i es desenganxi del recipient. Aquest massapà el deixarem reposar unes dotze hores tapat a la nevera perquè ens agafi una mica de cos. Passat aquest temps agafarem porcions del massapà i en farem boles. En un bol a part barrejarem pinyons crusos amb una mica de rovell d'ou i arrebossarem les boles amb els pinyons (el truc per poder enganxar amb més facilitat els pinyons a les boles és mullar els pinyons amb una mica de rovell allargat amb aigua). Ho posarem en safates de forn una mica separats i els courem a 225ºC fins que agafin color.


Un cop tenim la base de massapà podem fer moltes varietats de panellets. Els podem arrebossar de coco rallat, amb ametlla filada, podem afegir-hi cafè soluble al massapà (una proporció de 30 gr de cafè per kilo de massapà), també podem substituïr la patata per moniato, etc.


Hi ha moltes versions dels panellets, hi ha qui no hi posa gens de patata i hi posa una mica d'aigua per barrejar els ingredients, es pot baixar la quantitat de sucre si veiem que són massa dolços, o també perquè surtin més econòmics podem posar més quantitat de patata per allargar el massapà.
De cafè: Agafarem un kilo de massapà i hi barrejarem 30 gr de cafè soluble.


Panellets de xocolata:
Posarem uns 50 gr de cacao soluble (tipus Nesquik o Cola-cao) per cada kilo de massapà.


Panellets de taronja:
Agafarem a l’hora de pastar el massapà i hi ratllarem 3 o 4 pells de taronja per kilo.


Panellets de castanya:
Per coure les castanyes les farem en una paella foradada i directament sobre el foc, controlant la flama que no sigui ni massa forta ni massa fluixa. Abans de torrar-les els hi farem un tall a la pell perquè no rebentin i s’esclafin. Les hem d’anar remenant sovint i a mitja cocció hi tirarem un rajet d’aigua per estovar-les. També ens ajudarà a poder pelar-les millor. Un cop siguin ben torradetes, sense cremar-les, les posarem embolicades amb paper de diari o draps i les deixarem reposar, això farà que facin una mica d’humitat i també ens ajudarà a que es pelin millor.
En cas que no tinguem foc o brasa també les podem fer al forn, directament en una safata, amb un tallet i a uns 240ºC anem remenant, hi posem una mica d’aigua i ja està.
Cap a l’oest de la península (Galicia, Castella, Portugal, etc...) se solen fer les castanyes afegint-hi sal fina i sal gruixuda a mitja cocció.


Per acompanyar les castanyes i moniatos triarem un bon moscatell.

martes, 25 de octubre de 2011

CONTE DE LA CASTANYERA

lunes, 24 de octubre de 2011

HALOWEEN

FRASES SOBRE LA MORT


La pàl·lida mort truca igual a les cabanes dels humils que als palaus dels reis.


Horaci.

LA CASTANYADA


Un dels costums més característics de la festa és la castanyada, una pràctica inicialment d’àmbit familiar, que empra un dels fruits propis de la tardor. 
Les castanyes eren torrades a casa o bé, a ciutat, es compraven a les castanyeres. 
Avui, l’ofici de torrar i vendre castanyes pràcticament ha desaparegut però la tradició, amb l’olor característica, continua ben viva, de la mà de les parades portades sovint per col·lectius de joves que aprofiten aquesta efímera activitat comercial per obtenir beneficis econòmics per a les respectives associacions.
L’altre gran producte gastronòmic és el panellet, producte de rebosteria casolana, fet amb ametlla, sucre i rovell d’ou, bàsicament. Pot anar cobert de pinyons i acollir altres components com el coco o la xocolata. Té un origen poc clar, però probablement recorda els antics àpats funeraris i els ‘pans dels morts’ que es portaven a l’església.
També hi ha indrets on per Tots Sants fan uns bunyols molt semblants als de Setmana Santa. La fruita confitada, que es conserva més enllà dels mesos en què es cull, també és present a la festa.
Amb els nous espais de sociabilitat, com els cafès, a partir del segle XIX, molts pobles van començar a fer-hi castanyades col·lectives, que s’acompanyaven amb begudes com la garnatxa o la mistela. 
A les zones de muntanya on se’n produïen, de vegades les castanyes que es torraven procedien de captes realitzades dies enrere per les cases del poble. En alguns llocs es menjaven al voltant d’una foguera feta al mig de la plaça amb llenya, que també s’havia anat a captar i que servia per torrar-les.
A les ciutats de fa cent anys, els cafès i les entitats van començar a organitzar rifes de castanyes, panellets i confitura. Els elements gastronòmics propis de la festa van passar a generar, doncs, un nou acte festiu amb ritual propi. Aquestes rifes, amb una dinàmica característica, sense butlletes i amb apostes orals, encara es fan a Reus.
En l’actualitat associacions i particulars celebren castanyades populars, a l’aire lliure, amb ball, parades de castanyes, coques, moscatell i altres begudes. 

domingo, 23 de octubre de 2011

EL CEMENTIRI DEL MASNOU

El cementiri del Masnou és un veritable museu a l'aire lliure. En ell podem contemplar  l'obra d'escultorsartistes i arquitectes destacats que van treballar al Masnou per encàrrec de famílies importants.
Podrem veure obres d'arquitectes i mestres d'obra com Maurici Augé iRobert, Eduard Balcells i BuigasBonaventura Bassegoda i AmigóGaietà Buïgas i Monravà,grans escultors de renom dins dels ambients burgesos com Rafael Atché i FarréFaustoBarata i RossiPere Carbonell i HuguetJosep Llimona i Bruguera i Josep Maria Subirachs,entre d'altres.

CEMENTIRIS FAMOSOS: EL DE PRAGA

La capital txeca és una de les ciutats més belles d'Europa, amb les seves esglésies barroques, els seus carrers empedrats i les seves cerveseries d'amples portes i sostres de teules vermelles. Després de creuar el riu Moldava pel pont de Carles per anar de la Ciutat Vella a la Ciutat Petita o Malá Strana cal enfilar un carrer costerut. Cap amunt s'arriba al barri de Josefov, un antic barri jueu amb sis sinagogues i molts bars amb finestres de doble vidre perquè en el cru hivern no entre el fred de la neu.
En els bars no falten referències al Golem, personatge llegendari creat per un jueu d'aquests carrers, que li va insuflar vida a un ninot de fang al qual va haver de destruir quan aquest es va tornar immanejable. Aquesta història que va ser recollida per escriptors com Isaac Bashevis Singer i Jorge Luis Borges segueix omplint al barri de misteri.
Però el misteri més gran és com han pogut sepultar trenta mil persones des 1439-1787 al petit cementiri jueu que marca el centre exacte del barri. Treu l'alè veure aquesta quantitat enorme de làpides de pedra gastada i renegrida, arraconades, inclinades i apilades unes sobre altres, com barallant un lloc en el record. Totes estan protegides per un sostre verd de roures i castanyers.
La part trista de la història, però, no està en aquest cementiri dels que van morir en pau, sinó en el Museu Estatal Jueu que exhibeix canelobres i estrelles de David que es van poder recuperar després de les destrosses i saquejos soferts pel barri en la Segona Guerra. A la Sinagoga de Pinkas figuren els noms de gairebé vuitanta mil jueus assassinats durant el genocidi nazi, la meitat d'ells ciutadans de Praga. I en un altre museu s'exhibeix el màxim horror de la guerra: la manera com els nens presoners van comptar en els seus dibuixos l'horror viscut al camp de concentració de Terezin. 
El cementiri, al costat d'això, és un recés de pau i alegria al voltant del qual els joves de Praga es reuneixen a prendre les seves bones cerveses Pilsen.



"Magical Template" designed by Blogger Buster