Durant la festa de Halloween la gent (cada vegada més) surt al carrer disfressada de "monstres".
És una nit en què l'element sobrenatural es fa present per tot arreu.
És un bon moment per a poder parlar de la vida després de la mort: Coses com la certesa de la mort, la possibilitat de l'infern, les coses horribles que fan que s'ensorri aquesta visió del món tecnològic, empíric, material, asèptic... Tot d'una, per tot arreu, es projecta el que no es pot mesurar ni tocar. Aquest món espiritual que desafia tots els intents de reduir l'home a un animal que neix, creix, es reprodueix i mor.
Bruixes, dimonis, fantasmes, mutilats, vampirs ... L'imaginari humà per representar la foscor és molt ric. I tot aquest ventall de "la foscor" hi és i serà sempre. No es deu a la influència cultural de l'Església. Es deu al fet que l'home té una dimensió espiritual, per molt que se li vulgui negar. Es deu al fet que tenim pors que no es poden anestesiar. Es deu al fet que se'ns mor gent, ja que ens morim. Cal, en fi, que el món és com és, i no com la Il · lustració pretén que sigui.
Es educatiu descobrir com és l'imaginari pagà o no cristià. El més enllà es presenta d'una manera tenebrosa, terrorífica. Halloween és un bon moment per pensar com seria la nostra idea de la mort, del dolor, de la pèrdua, si Déu no hagués vingut a per nosaltres.
Halloween és un dia infernal, però Crist mateix ha baixat als inferns. Per això, Halloween és assumible si es posa al costat el dia de Tots sants.
Els cristians celebrem la possibilitat d'evitar aquest infern, aquesta por, aquest buit, aquest horror, i caminar en la llum.
Els cristians sabem que la victòria l'ha obtingut Crist amb la seva sang, i que aquesta sang preciosa ens fa fills de la llum, quan la bevem en el calze meravellós de les Benaurances (que és l'evangeli del dia de Tots Sants).
La nostra vida seria un Halloween perpetu, ple de gats negres i aranyes, ple de monstres, si Crist no ens hagués salvat.
Estaríem plens de por davant una visita al metge, o davant una notícia inesperada, o davant l'horitzó de la vellesa i de la tomba.
Però no som fills de Halloween.
La vigília de la festa de tots els sants és l'avantsala de la contemplació del Cel.
EL món seria el quiròfan d'un abortorio infinit, sense esperança, si no fos perquè una noia de Galilea va voler fer un dia la voluntat de Déu, i aquest Déu vi revestit de llum.
Halloween ens ajuda a obrir els ulls davant la realitat d'un món sense Déu. I els cristians podem entrar en aquest món tenebrós sense por, perquè "encara que passo per barrancs tenebrosos no em pot fer por. La teva vara i el teu bastó em acompanyen".
I, després de la contemplació de la foscor, i del lluminós, arriba el dia dels difunts, una jornada que serveix de transició a la normalitat, en tant que de manera més directa ens afecta a nosaltres, els que tenim éssers estimats caminant cap al Cel, més enllà del nostre abast. I els que un dia caminarem.Sembla, doncs, que podem aprofitar-nos de Halloween per configurar una explicació sobre l'escatologia i les seves implicacions existencials.No vull amb això dir que convé fomentar la festa de Halloween. Ni que s'hagi eliminar la vigília de la festa de Tots Sants.
Dic que la Llum apareix més lluminosa tot i que té al costat la foscor.
Dic que el combat contra Halloween des d'una postura de rebuig total, com un costum importada, americana, anticristiana o el que sigui, és insuficient. Halloween és tan pagà com a cristià, i en el seu propi nom porta aquesta barreja.
També cal reconèixer que la seva celebració respon a una sèrie de preguntes, de pors que tots tenim. I es converteix, per tant, en una bona ocasió per plantejar explícitament i tractar de respondre des de la fe.
.png "English"){kind=small}
