ETSURO SOTOO

21 gener 2012. (Romereports.com)

Etsuro Sotoo era professor d'Art de la Universitat de Kyoto, al Japó, quan va decidir viatjar per Europa.

El 1978 va arribar a Barcelona i es va quedar impressionat davant la Sagrada Família. Tant que va abandonar tots els seus projectes per treballar com a escultor en l'obra de Gaudí. Des de llavors, es va obstinar a conèixer més de prop a l'arquitecte català.

Etsuro Sotoo:

"Jo conec totes les obres, totes les paraules, totes les maquetes que he tocat però un pas més no puc. No puc tocar a Gaudí. Vaig decidir no mirar a Gaudí. On miro? Intentar mirar on mirava Gaudí. Jo sóc escultor, vaig intentar fer el que volia fer Gaudí. Aquest és el moment magnífic i miracle ".

Etsuro procedia d'una tradició cultural i religiosa molt diferent a l'europea i li costava connectar amb el projecte d'una manera fidel a l'esperit de Gaudí. Quan va conèixer la veritable intenció de l'autor de la Sagrada Família va entendre el seu treball. I va canviar la seva vida.

Etsuro Sotoo:

"Convido a tothom que vol conèixer a Gaudí que no s'equivoqui de porta. Si veritablement volen conèixer a Gaudí toqui la porta espiritual i fe de Gaudí ".

Etsuro Sotoo diu que el seu compromís amb l'arquitectura va ser el primer pas perquè Gaudí li ajudés a replantejar els seus valors. Temps després va arribar la seva conversió al catolicisme.

Etsuro Sotoo

"Per a què construïm el temple de la Sagrada Família? Una pregunta senzilla: per què construïm. No busquem la bellesa orgullosa de l'home. No El temple de la Sagrada Família és una eina per construir-nos a nosaltres. Gaudí va deixar mig acabat el temple, el temple de la Sagrada Família va construir perfectament a Gaudí ".

Etsuro Sotoo segueix actualment treballant en les principals escultures de la Sagrada Família. Un treball i una trobada que li han canviat la vida.

ELS REIS A LA FAÇANA DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE GAUDÍ

EXPOSICIÓ DE GAUDÍ A ROMA

Del proper 24 de novembre fins al 15 de gener del 2012, s'obrirà a la Ciutat del Vaticà, a prop de la basílica de Sant Pere, "Gaudí i la Sagrada Família de Barcelona. Art, ciència i espiritualitat ".

La mostra, que es realitza a proposta i sota els auspicis del Consell Pontifici per a la Cultura.

En l'apartat de "Art" es presentarà l'obra mestra de Gaudí, la basílica de la Sagrada Família, però també altres edificis de l'arquitecte.

En l'apartat "Ciència" es presentaran els aspectes tècnics de la seva arquitectura, tan innovadora.

En l'apartat dedicat a la "Espiritualitat" serà proposat als visitants el missatge religiós del nostre arquitecte més universal.

En paral·lel a l'exposició s'organitzaran a Roma diverses activitats, entre les quals destaquen una sessió acadèmica titulada "Arquitectura: símbol i sagrat. Un segle després de Gaudí. ". El ponent és Monsenyor Gianfranco Ravasi, president del Consell Pontifici per a la Cultura. Una segona sessió acadèmica estarà dedicada a la presentació de "L'època de Gaudí a Catalunya i a Itàlia", amb la participació de Giovanni Maria Vian, director de L'Osservatore Romano, i de Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic.

Com a conclusió dels actes i de l'exposició, l'Escolania de Montserrat oferirà un concert a la Basílica de Santa Maria in Trastevere el 13 de gener de 2012.

També hi ha programada a Barcelona una celebració al voltant de Gaudí, una trobada de diàleg entre fe i cultura que estarà centrat en l'art i la bellesa. I el responsable del Consell Pontifici per a la Nova Evangelització, l'arquebisbe Rino Fisichella, ha escollit la basílica de Gaudí com a emblema del nou organisme i ha decidit celebrar a Barcelona i a altres onze grans ciutats europees l'anomenada Missió Metròpolis, prevista per a la Quaresma de l' pròxim any.

ELS DARRERS ANYS D'EN GAUDÍ

El 1910 sembla ser que Gaudí vivia el moment de màxima fama i renom, arribant a cridar l'atenció dels americans, que li van encarregar un hotel a Nova York. 

Es va fer una exposició promoguda per Eusebi Güell sobre l'obra de Gaudí al Grand Palais de París, entre abril i juny de 1910 i part dels plànols i fotografies que s'hi van exposar es van portar un any més tard al I Salón de Arquitectura, a Madrid. S'encarrega parcialment d'un projecte per aixecar a Vic un monument a Jaume Balmes, que no s'arriba a realitzar. S'acaben les obres de la Pedrera i les obres dels Jardins Artigas.

El 1911 va patir les febres de Malta i va marxar una temporada a Puigcerdà, on empitjorà i, creient que li arribava l'hora, va fer testament.

A partir d'aquest any es va produir un gran canvi a la vida de Gaudí, propiciat per diverses perdues:

A l'any 1912 va morir la seva neboda, Rosa Egea.

El 1914 el seu fidel col·laborador, Francesc Berenguer, també morí.

S'enfrontà judicialment a la famiília Milà per qüestions d'honoraris professionals. 

Va veure com s'interrompien definitivament les obres de la Colònia Güell, i del Park Güell que ha fracassat en el seu vessant econòmic. 

Igualment va ser despatxat de la direcció d'obres de la Catedral de Palma de Mallorca abans d'acabar-les perquè la gent considerava que la seva feina era com una traició a l'estil original de la Catedral. 

Fins el dia de la seva mort es dedicà exclusivament a treballar a la Sagrada Família, i el 1925 s'hi traslladà a viure.

El 1915 la continuitat de les obres de la Sagrada Família va perillar per culpa d'una greu crisi econòmica.

1916 Fa un estudi sobre la possibilitat de crear tombes dintre de la Sagrada Família. Mor el seu amic, el bisbe Torras i Bages. 

1917 Es dissenya la Façana de la Passió, incloent-hi un monument al Bisbe Torres i Bages.

1918 Mor a la seva residència del Park Güell, Eusebi Güell i Bacigalupi, comte Güell, que havia estat el seu gran mecenes. Aquest any es data un croquis per a un monument a Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya, a Castellterçol.

1920 Le Corbusier visita a Barcelona les obres de la Sagrada Família, que qualifica d'obra mestra.

1923 Realitza uns estudis per a la capella Calvet a Torelló. Es realitzen els models de la nau i del sostre de la Sagrada Família.

1924 Gaudí és detingut l'11 de setembre, festa nacional catalana, en assistir a l'església dels Sants Just i Pastor a la missa en record dels patriotes catalans i negar-se a parlar en castellà a la policia.

1925 Es trasllada a viure dins del recinte de la Sagrada Família per seguir les obres més de prop. S'acaben el campanar de la torre de Sant Bernabé de la Sagrada Família i la façana del Naixement.

Són fets tristos que el van afectar però que no li restaren energia per veure com creixia la seva obra més gran, la Sagrada Família. El seu tarannà però es va resistir: Gaudí va esdevenir un home que es conformava amb poc i vestia d'una manera poc arreglada. No buscava el contacte amb els periodistes i fugia de les càmeres, per aquest motiu se n'han conservat poques imatges de l'arquitecte.

Gaudí va morir als 74 anys d'edat (10 juny 1926), però de no ser pel tramvia potser hauria viscut molts més anys ja que el seu pare visqué fins els 93 anys conservant tota la seva energia.

El dia que va tenir l'accident ningú no el va reconèixer. El dia 7 de juny va ser envestit per un tramvia a l'encreuament dels carrers de Bailén i Gran Via, i els taxistes es van negar a portar-lo a l'hospital perquè pensaven que era un pobre (més tard la guàrdia urbana va multar-los per no atendre un ferit).

Mitja Barcelona es va vestir de dol per retre el darrer homenatge a un home que, encara que poca gent l'havia conegut, s'havia tornat molt popular. El seu cos va ser enterrat a la cripta de l'obra en la qual va treballar durant 43 anys de la seva vida, la Sagrada Família.

ELS MILLORS TEMPS DE GAUDÍ

Gaudí mai se sentí recolzat pels estaments oficials; l'Ajuntament de Barcelona tan sols li demanà el disseny de les faroles de la Plaça Reial i de Pla de Palau, i només en una ocasió va guanyar un premi, al Millor Edifici Acabat el 1900, que va recaure en un dels menys originals edificis de Gaudí, la Casa Calvet.

Aquell mateix any va començar la construcció de la casa Figueras, Bellesguard, on Gaudí va realitzar un altre encàrreg d'un comerciant i el convertí en un homenatge als reis catalans de l'Edat Mitjana.

Al 1900 datem també la reforma la façana de la casa Pere Santaló al carrer Nou de la Rambla (abans Conde del Asalto) i la decoració d'una sala del Cafè Torino al Passeig de Gràcia, i realitza un projecte per al Via Crucis monumental de Montserrat, per al primer Misteri de Glòria.

També s'iniciaren les obres del Park Güell, que en principi havia de ser una ciutat-jardí de seixanta xalets amb diferents serveis comuns per a l'alta burgesia de Barcelona. El Park Güell podria representar una urbanització ecològica pel fet que en la configuració dels seus carrers es va procurar no modificar la configuració del terreny, es reciclava ceràmica vella i es va prohibir totalment eliminar cap arbre.

Al 1901 decora la casa d'Isabel Güell marquesa de Castelldosrius. realitza la tanca de la Finca Miralles i termina el Celler Güell del Garraf.

L'any següent comença la construcció del Xalet del Catllaràs a la Pobla de Lillet i el 1903 Viatja a Mallorca per estudiar les obres de remodelació de l'interior de la Catedral de Palma de Mallorca, que li encarrega el bisbe Campins, obres que duraran deu anys i quedaran inacabades. Col·labora amb Rubió i Sugrañes en un projecte per a la façana del Santuari de la Misericòrdia de Reus, que no es va dur a terme. Celebra l'exposició 'Hispania' de mobiliari dissenyat per ell mateix en un local de la Rambla de Barcelona i comença la construcció dels Jardins Artigas a la Pobla de Lillet.

El 1904 ve marcat pel projecte de remodelació total de la Casa Batlló. Es tracta de una reforma de l'edifici on l'arquitecte va sorprendre tothom amb una façana onfulada i plena de colors, uns balcons misteriosos, una original coberta i una fantàstica creu al cap d'amunt.

El qui va resultar més sorprès va ser el diputat Pere Milá, que havia recomanat Gaudí a Batlló, i juntament amb la seva dona, natural de Reus, van decidir encomanar-li a l'arquitecte la construcció d'un nou edifici al mateix Passeig de Gràcia, a la cantonada amb Provença, el que la gent coneixeria com "La Pedrera". Aquesta obra es va intentar parar des de l'Ajuntament en diferents ocasions a causa de moltes parts de l'edifici que excedien els límits municipals; Gaudí en va fer cas omís i va continuar l'edifici, que va ser acabat el 1910, no sense uns problemes amb els propietaris.

També es va encarregar de la construcció d'un xalet per al pintor Lluís Graner, (Un dels molts projectes que van quedar inconclosos) i projecta una part dels cinemes Mercè a la Rambla de Barcelona.

El 1905 Gaudí es traslladà a viure amb el seu pare i la seva neboda a la casa model del Park Güell, obra del seu ajudant Francesc Berenguer. Pocs mesos després va morir el seu pare. Aleshores va internar a la seva neboda a una escola, on morí l'11 de gener de 1912.

Al 1906 la Casa Batlló rep el premi de l'Ajuntament de Barcelona a una de les millors construccions de l'any.

1907 Projecta un monument a Jaume I a la plaça del Rei que no es va arribar a realitzar. L'Ajuntament de Barcelona posa dificultats a les obres de la Pedrera, ja que Gaudí no té en compte les Ordenances municipals.

1908 Inici de les obres de la Cripta de la Colònia Güell.

Presenta la idea, que no se li accepta, per a la realització d'un projecte monumental al costat de la capella de Santa Àgata de Barcelona que hauria de ser visible des de tota la ciutat.

Del 1909 són els esbossos del projecte d'un hotel gratacels a Nova York i la construcció de les Escoles de la Sagrada Família. S'acaba la Casa Bellesguard.

OBRA DE GAUDÍ

Gaudí i Güell en una visita a la Colonia Güell (1910)

A finals del segle XIX, la industria tèxtil va enriquir Barcelona. Als nous rics els agradava estar voltats d'artistes, intelectuals i famosos, i la burgesia gaudia d'un gran prestigi. 

Aquest va ser un bon "caldo de cultiu" per al jove arquitecte, que veié com s'obrien davant seu nombroses portes per tal de realitzar els seus projectes. 

De totes maneres, el Gaudí més presumit i famós, no va renunciar  mai al contacte amb les classes obreres menys afavorides, de les quals ell provenia. Així el primer gran projecte que va realitzar va ser l'allotjament dels treballadors d'una fàbrica, la Cooperativa Mataronense. Gaudí va concebre un projecte que havia d'aportar una millor qualitat de vida als treballadors, però era massa avançat d'idees i tan sols se'n va construir una nau de la fàbrica i un quiosc. Això va desenganyar a Gaudí, no obstant,  la presentació d'aquest mateix projecte a l'Exposició Universal de París de 1878 li va suposar l'inici de la fama. Allà també hi presentà una vitrina per exposar guants de confecció del comerç d'Esteve Comella i gràcies a aquest fet va conèixer a qui seria un dels seus millors amics i mecenes de les seves obres, Eusebi Güell.

Eusebi Güell era fill de Joan Güell, un home que s'havia enriquit a Cuba i que després va invertir en la industria catalana. Eusebi havia nascut al 1846. La seva mare Francesca Bacigalupi, prodecia de la noblesa genovesa i també tenia industries a Barcelona. Eusebi també es va dedicar als negocis, creant noves empreses als sectors més innovadors del moment. Igualment va estudiar dret, economia i ciències aplicades. Associat amb Ferran Alsina va iniciar a Santa Coloma de Cervelló la Colònia Güell. Posteriorment (al 1901) va fundar la Companyia General d'Asfalts i Portland, Asland. Al 1871 es va casar amb Isabel López Bru, filla del Marqués de Comillas i va esdevenir conseller de les empreses de la familia de la seva dona. També va intervenir a política (va ser regidor de Barcelona al 1875, Diputat Provincial al 78 i Senador del Regne) i en amplis sectors relacionats amb la cultura (presidint i mantenint els Jocs Florals de 1900 i va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi).

Gracies a la seva amistat i el mecenatge que va mantenir amb Antoni Gaudí, el seu cognom és conegut internacionalmente: Colonia Güell, Palau Güell, Parc Güell, Celler Güell...

Un dels projectes de Gaudí, que no es va arribar a construir mai, va ser el pavelló de caça d'en Eusebi Güell. 

Després de l'exposició va decorar la Farmàcia Gibert i col·laborà amb l'arquitecte Martorell en diversos encàrrecs.

La seva relació amb l'arquitecte Martorell li va permetre encarregar-se de la direcció de la que seria l'obra de la vida, la Sagrada Família. Els inicis d'aquesta obra van ser dirigits per Frances de Paula del Villar, antic professor de Gaudí, que es va oferir voluntari per realitzar les idees de Josep Bocabella, fundador de l'"Asociación de Devotos de San José". Martorell formava part de la junta del Temple i va dicutir amb del Villar sobre els materials que s'haurien d'utilitzar per fer els pilars i sense arribar a un acord, del Villar dimití. Bocabella va oferir el lloc a Martorell el qual, a causa de la situació, va refusar l'oferta i proposà el seu jove ajudant, Gaudí, que va ser acceptat immediatament.

El 1883 Gaudí va prendre oficialment la direcció de l'obra a la qual va dedicar 43 anys de la seva vida.

El mateix any va rebre l'encàrreg de Manuel Vicens per construir una casa, al carrer de Sant Gervasi, actualment de les Carolines, on l'ús de la ceràmica no preocupava i els detalls que recorden les plantes de la zona es deixen veure per tot l'edifici. També se li va encomanar la construcció de la caseta "El Capricho" a Comillas, per al cunyat del Marquès de Comillas.

Algunes de les següents obres que va fer van ser el Palau Güell i el Palau Episcopal d'Astorga. 

Al primer, situat al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, el senyor Güell confià totalment en les idees agosarades i innovadores de Gaudí i va quedar definitivament meravellat per la genialitat del seu amic. 

El segon va ser un encàrreeg d'un altre amic seu, el Bisbe Grau, que li demanà que reconstruís el Palau Episcopal que es va incendiar. Gaudí, entusiamsmat, li va demanar fotografies i llibres per tal de conèixer millor la zona i ajustar-se a les característiques del lloc.

Uns clients d'Eusebi Güell van aprofitar la presència de Gaudí a Astorga per demanar-li que construís una casa a una cèntrica plaça de Lleó. La construcció, que sovint rebia crítiques per semblar poc estable, té aspecte monumental y medieval, i reb el nom de "Casa Botines".

Mentre s'encarregava dels palaus, va fer també el pavelló de la companyia Transatlàntica de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 i va rebre un altre encàrreg relacionat amb l'Església, el col·legi de les Teresianes.

El 1898 es va iniciar la construcció de l'església de la Colònia Güell amb la col·locació de la primera pedra, tot i que finalment només se'n va construir la cripta. Aquesta obra destaca per la seva originalitat constructiva i pel mètode que Gaudí va utilitzar per projectar-la: la maqueta polifunicular, que consisteix en una sèrie de cordills i petits sacs amb pesos proporcionals a les càrregues que hauran d'aguantar els arcs.

JOVENTUT DE GAUDÍ

Gaudí va fer el servei militar entre els anys 74 i 77. 

A la seva fitxa deia que era delineant, però no aclaria si era nascut a Reus o a Riudoms. 

Hi va entrar als 22 anys (7 Julio 1874) i li van donar l'alta a l'Armada d'Infanteria a Barcelona, on va continuar el desembre de 1876 com a agregat a l'Administració Militar. Va pagar 37,25 ptes. per el vestuari, i fou declarat benemèrit de la Pàtria quan es va acabar la guerra civil carlista, tot i que ell no hi va intervenir mai.
En aquella època va coneixer a Pepeta Moreu, noia de Mataró de la que es va enamorar, però que no el va correspondre.

Per poder pagar els seus estudis el seu pare va haver de vendre una propietat de la família i el propi Gaudí va haver de treballar amb alguns mestres d'obres de Barcelona. 
Com a estudiant, les seves primeres feines van ser de delineació amb el professor Francesc de Paula del Villar, internvenint a l'absis i cambril del monestir de Montserrat, amb el mestre d'obres Fontseré, a la Ciutadella, i dibuixant amb precissió les màquines de la casa Padrós i Borràs.

Però deseguida que va acabar els estudis va intentar gaudir de tot el que s'havia privat durant la carrera. 

Se sap que tenia fama de "dandy": li agradava vestir bé i a la moda i envoltar-se de l'alta societat; comprava els seus barrets a la casa "Arnau", una de les millors botigues del ram, la seva tarjeta de presentació estava disenyada amb molta dedicació i el perruquer Audorand li retocava la barba. Només les sabates eren usades, ja que quan eren noves li feien mal i per això feia que el seu germà les portés durant un temps.

En aquella època, el sentiment nacionalista català resorgia i reivindicava els seus drets després de molts anys de censura. Gaudí se sentia profundament nacionalista i seguí d'aprop tots els actes catalanistes del moment, fet que demostar la seva incorporació a l'"Associació Catalanista d'Excursions Científiques" que es dedicava a visitar els monuments històrics de Catalunya. En aquestes excursions va poder ampliar els seus coneixements sobre l'antiga arquitectura de la seva pàtria. També podem veure en molts dels seus edificis l'escut amb les quatre barres o escultures en honor del Patró de Catalunya, Sant jordi.

GAUDI, JOVE UNIVERSITARI

Abans d'entrar a la Universitat va fer un curs d'accés a l'Escola Provincial d'Arquitectura, on va haver d'examinar-se de tres assignatures lliures. A més a més va haver de superar els examens de altres assignatures de la Facultat de Ciències. Superat aquest curs, va poder entrar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, on la carrera sencera constava de un curs d'ingrés, un curs preparatori i quatre cursos més.

A l'Escola Provincial faltava sovint a classe, però estava sempre a la biblioteca, i mentre va estudiar arquitectura va assistir també a classes de Filosofia, Història, Economia i Estètica perquè ell deia que els diferents estils no depenien d'unes idees estétiques sinó també d'un ambient social i polític.

El 1868 Gaudí es va traslladar a Barcelona per a estudiar arquitectura. Antoni no va ser un estudiant destacat però si va obtenir una sòlida formació sobre els coneixements arquitectònics elementals. A l'assignatura de Dibujo de ensayo e invención de edificios o sus partes li van encarregar que fes un projecte. El projecte havia de ser una porta d'entrada a un cementiri, però Gaudí va començar dibuixant un cotxe fúnebre i uns personatges tristos per tal de crear l'ambient adequat. L'examinador en veure el dibuix va pensar que davant seu tenia un boig.  Al presentar el dibuix, el van suspendre per no haver dibuixat la porta; però al setembre es gauanyà la màxima nota amb un dibuix genial. 

Al any 1876 mor la seva mare.

L'onze de Febrer de 1878 el director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura va enviar quatre expedients, entre els quals hi havia el del nostre protagonista, al rector de la Universitat per a que se'ls entregués el títol d'Arquitecte. Quan Gaudí se'n va assabentar, li va dir al seu amic Llorenç Matamala, que es comentava que ja era arquitecte, amb cert aire de superioritat ja que ell se'n considerava des de molt abans.

Durant els seus estudis va tenir diferents domicilis, a on va estar acompanyat pel seu pare i la seva neboda, Rosita Egea Gaudí, que van ser sempre la seva única família ja que mai va arribar a casar-se. La mare de la Rosa Egea era la germana d'en Gaudí i va morir quna la seva filleta va complir els tres anys. El seu pare, Juan Egea Ferrer, no es podia fer carrec de la petita i el seu tiet Antoni Gaudí la va cria. Primer la Rosita va estudiar en una escola com a interna ( El col.legi Jesús Maria de Tarragona) i després va acompanyar al seu tiet i al avi fins a que va morir de tubercolosi al 1912

ANTONI GAUDÍ, LA SEVA INFANTESA

Antoni Gaudí i Cornet va nèixer un dimecres 25 de Juny de 1852, a les nou i mitja del matí, al Baix Camp, a la provincia de Tarragona. 

Alguns historiadors diuen que va néixer al "Mas de la Calderera", una petita casa de camp de la seva família situada entre Riudoms i Reus, gairebé a la mateixa distància d'una i de l'altra població. 

Altres diuen que va néixer a Reus. 

La veritat és que ningú no en té proves definitives.

Fou batejat el dia 26 de Juny a les fonts baptismals de l'església parroquial de Sant Pere Apòstol de Reus, arquebisbat de Tarragona, per Joan Casas (presbíter i vicari de l'església en qüestió).

Els seus pares, Francesc Gaudí Serra (1813-1906), i Antonia Cornet Bertran (?-1876),eren calderers, es a dir, treballaven els alambins de coure per a la desti.lació de l'alcohol del raïm.

Era el cinquè fill del matrimoni, i va ser el que va viure més anys. Els seus altres germans van ser: 
Rosa (5 Maig 1844 - 1879) que es va casar y tingué una filla, Rosa Egea Gaudí; 
Maria (27 Juny 1845 - 10 Gener 1850) i Francesc (26 Març 1848 - 20 Abril 1850) Tots dos morts abans del naixement de Gaudí;
i Francesc (27 Maig 1851 - 1876) que va acabar la carrera de Medicina però no va arribar a exercir-la.

La seva infantesa no va ser fàcil: Des de petit patia un problema reumàtic que no li permetia jugar amb els nens de la seva edat, i l'obligava a despaçar-se amb burra o a restar a casa perquè el dolor no el deixava moure's pel seu propi peu.  Aquesta malaltia l'acompanyà tota la seva vida i els metges li van recomanar una dieta vegetariana i que passegés de tant en tant; potser per aquest motiu, ja gran, cada tarda anava caminant des de la Sagrada Família fins a l'església de Sant Felip Neri, on s'hi quedava una estona resant.

Va començar la seva estapa escolar al parvulari del mestre Francesc Berenguer, que estava instal·lat a les golfes d'una casa del carrer Monterols, de Reus. D'aquesta època s'explica una anècdota en la que el professor va fer una disertació sobre perquè les aus tenen ales per volar, i el petit Gaudí el va replicar dient que les gallines del seu mas tenien ales, però que no les feien servir per volar sinó per córrer més ràpid. 

Als onze anys (curs 1863-64) es va matricular al Col·legi de les Escoles Pies de Reus.  Encara es conserva el seu expedient acadèmic que deixa clar que no era un geni dels estudis, però que a mesura que va anar estudiant més millorà notablement fins al punt d'arribar a aconseguir algun excel·lent.

A l'escola va ser on es va adonar del "valor de la història divina de la salvació de l'home a través de Crist encarnat i alliberat al món per la Verge Maria". 

Després va intentar plasmar aquestes idees a la seva obra culminant, la Sagrada Família.

Durant aquesta època feia dibuixos per il·lustrar el setmanari escolar manuscrit i feia de escenògraf al teatre de l'escola. 

Físicament ca fer un canvi notable que li permeté fer excursions, a les que gaudia com mai observant nous paisatges.