LA AUTOESTIMA I LA CLASSE DE RELIGIÓ

He trobat a EL BLOG DE MARCELO una entrada molt interessant que us ofereixo:                                       L'autoestima és el sentiment d'amor a un mateix i un dels pilars fonamentals del desenvolupament personal. Tota acció educativa està cridada a promoure, precisament, els nivells de autoestimación de l'individu, enfortint positivament el seu autoconcepte (la idea que té de si mateix) i identitat en relació amb si mateix, amb el món que l'envolta, i amb els altres.

Fomentar la competència d'autonomia i iniciativa personal és oferir experiències d'aprenentatge que promoguin el sentiment d'autoestima, i, en general, la intel · ligència i salut emocional de l'alumne o alumna, el que redunda en el seu desenvolupament integral com a persona.

En aquest marc, em pregunto: De quina manera la classe de Religió, fundada en la bona notícia de Jesús sobre el misteri de la persona humana, pels seus continguts programàtics, pels valors que representa, potencia els nivells d'autoestima dels alumnes i les alumnes?

1. Ensenyant l'alumne o alumna a valorar-se a si mateix com a ésser humà que és, creat a imatge i semblança de Déu, que posseeix una dignitat única, singular. El nostre valor com a persones no rau en el que fem, o en el que tenim, sinó en el que som: fills i filles molt estimats, estimats per un Déu que és Pare, revelat en Jesucrist

2. Ensenyant l'alumne o alumna a creure en si mateix, fomentant l'autoconfiança i la seguretat personal. Que aprengui a reconèixer ia potenciar els seus dons i talents, regals de Déu per al seu gaudi i per al servei dels altres, que es doni compte de les possibilitats reals que té d'aconseguir les metes que es proposi.

3. Ensenyant l'alumne o alumna a ser honest amb si mateix i acceptar-se tal com és, amb les seves virtuts i amb els seus defectes. Quan els nois aprenen el valor alliberador de la veritat, quan se senten estimats i acceptats com són, es desperta en ells el desig de millorar. Aquest és també el testimoni de Jesús en l'Evangeli: Zaqueu, la samaritana, etc.

4. Ensenyant l'alumne o alumna a perdonar-se i a perdonar. No es pot créixer emocionalment si estem lligats a cadenes de culpa, ressentiments, rancúnies, etc. Per això hem de testimoniar l'experiència alliberadora i guaridora del perdó cristià, la qual cosa no implica la no reparació del mal comès, sempre que sigui possible. Per a aquest punt es pot veure: Perdonar és curar: una experiència alliberadora

5. Ensenyant l'alumne o alumna el valor de la disciplina personal. És un fet comprovat, persones amb un alt nivell d'autoestima solen ser disciplinades, compleixen els seus compromisos i saben organitzar el seu temps i el seu treball.

6. Ensenyant a l'alumne o alumna un model comunicacional assertiu: que aprengui a donar ia rebre afalacs, a donar les gràcies, a demanar disculpes, a sol·licitar informació o un favor quan ho necessiti, a manifestar els seus sentiments d'enuig o defensar-se sense agredir el contrari, a interpretar empàticament els sentiments dels altres. Finalment, que quan es refereixi a si mateix ho faci d'una manera positiva, realista i responsable.

7. Ensenyant l'alumne o alumna a respectar-se a si mateix, base del respecte mutu i garant del clima de convivència. Respectar-significa tenir cura de si mateix, la seva presentació personal, les seves coses, les seves idees, els seus sentiments i emocions, el seu cos. Persones que es valoren i es respecten a si mateixes, en general saben valorar i respectar els altres, ja que no necessiten desqualificar a altres per sentir-se valorats.

8. Ensenyant l'alumne o alumna a ser proactius, és a dir, que sàpiguen prendre la iniciativa, que facin un ús responsable de la seva llibertat personal, i que no depenguin de les circumstàncies per actuar. Que es deixin guiar pels seus valors, i que s'avancin als esdeveniments. En una paraula, que siguin líders de la seva pròpia vida, amb entusiasme, intel · ligència i decisió.

9. Ensenyant l'alumne o alumna a prendre decisions, que sàpiguen enfrontar amb serenitat les dificultats de la vida, que valorin les conseqüències dels seus actes, les causes i els efectes dels problemes, que siguin creatius i aprenguin a trobar solucions alternatives, que busquin noves perspectives i estiguin oberts a noves idees.

10. Ensenyant l'alumne o alumna a descobrir el sentit i el significat de la seva pròpia vida, i la resposta que pot trobar en l'experiència i el testimoni de Jesús de Natzaret. Trobar el sentit és trobar el centre, i experimentar l'immens valor que té el misteri de viure, omplint el cor de fortalesa i esperança.

5 RAONS PER A NO FER RELIGIÓ

Inserto aquesta entrada des de el bloc LIBROS Y VÍDEOS CRISTIANOS

1. Com el problema de trobar un sentit a l'aventura de viure sembla massa gruixut, el millor que podem fer és no enfrontar-de moment, ni aclarir les opcions, ni formar-nos per a l'exercici de la lliure consciència davant les preguntes fonamentals. Total, el que s'imposa és anar tirant amb el que la vida ens vagi donant, i no embolicar-nos més.

2. Hem arribat a la conclusió que es pot comprendre totalment la cultura i la història europea sense conèixer les seves arrels cristianes. El gòtic, els temes de la pintura del renaixement, les grans obres de la literatura o del pensament, els podem entendre perfectament sense conèixer la tradició cristiana, ni llegir la Bíblia Només faltaria!

3. Per aconseguir una sana convivència ciutadana, en un clima de respecte i tolerància davant la diversitat del món globalitzat, el millor que podem fer és passar sense més del religiós, desconèixer, silenciar, obviar-ho, actuar com si no existís. No es necessita conèixer el cristianisme i les altres tradicions religioses per ser una persona tolerant i oberta, en diàleg amb la cultura i les qüestions d'avui.

4. Per reflexionar sobre els problemes bàsics de l'ètica, tant a nivell individual com social, no es necessita conèixer la visió cristiana, i la seva fonamentació, davant determinats temes. En realitat, encara que les opcions religioses de les persones tenen conseqüències en el pla de la vida moral, no requerim conèixer les raons que els assisteixen, des de la perspectiva de la seva fe, per formar-nos un judici crític sobre el que realment pensen els creients.

5. Hem arribat a la conclusió que estudiar el fet religiós, i el fet religiós cristià, no és rellevant per a la formació integral de l'individu. L educació hauria de limitar a les assignatures instrumentals, o a aquelles matèries que ofereixen un coneixement racional, objectiu, i comprovable, segons el model de les ciències naturals. Atès que la Religió, juntament amb altres disciplines de les humanitats, no se sotmeten a aquest esquema, el millor és, senzillament, no estudiar-les, i sant s'ha acabat.

Si després d'haver llegit aquesta entrada, ens adonem que no estem d'acord amb el que s'ha dit, que no volem posposar una reflexió seriosa sobre el sentit i el significat de la vida, que si pretenem comprendre la cultura europea necessitem conèixer les seves arrels cristianes; de conèixer les diverses religions és un factor important per l'assoliment de la convivència social, que el fet religiós està vinculat a l'ètica, i que si es vol jutjar els creients, el mínim que es pot fer és conèixer el que realment pensen, més enllà dels tòpics que repeteixen nit i dia certs mitjans de comunicació social.

Finalment, si estimem que la Religió forma part de la formació integral que l'escola ha d'oferir als ciutadans i ciutadanes perquè siguin plenament competents en el món d'avui, ho tenim clar, la nostra opció és apuntar-nos en l'assignatura, cursar l'ensenyament escolar de Religió.

Per als que vulguin seguir reflexionant sobre el tema, podeu consultar aquí una qüestió debatuda: les diferències entre evangelització, catequesi i ensenyament escolar de la Religió.

I tu, amic lector, ¿Agregarías alguna raó més per no cursar l'assignatura de Religió?

LA CLASSE DE P4

Hem treballat la paràbola de l´ovella perduda tot mirant un vídeo. Els nens el volen veure a casa amb els papis, així que deixo l´enllaç per tal de que no us calgui buscar-la pel blog.

http://religiolluismillet.blogspot.com/2009/03/parabola-de-lovella-perduda-amb-musica.html