ON ESTÀ DÉU?

L’AGRICULTOR I EL PANÍS

En certa ocasió, un reporter va preguntar a un agricultor si li podia explicar el secret del seu panís, que guanyava el concurs al millor producte, any rere any.

L’agricultor va confessar que es devia a que compartia la seva llavor amb els veïns.

- Per què comparteix la seva millor llavor de panís amb els veïns si vostè entra en el concurs any rere any? – va preguntar el reporter.

- Veurà vostè -va dir l’agricultor-, el vent porta el pol·len del panís madur d’un sembrat a un altre. Si els meus veïns conreen un panís de qualitat inferior, la pol·linització creuada degradaria constantment la qualitat del meu. Si he de sembrar bon panís, he d’ajudar a que el meu veí també ho faci.

EL JOC DE LA VIDA

La vida pot comparar-se a un joc fet de petites i grans eleccions: Neixes, creixes, et vas fent adult, i comencen a sonar els daus de la llibertat, el que significa que cada vegada més ets responsable de les decisions que prens a la partida, quan toca el teu torn, i segueixes un camí o un altre.

Educar-hauria de significar formar la nostra consciència perquè aprenguem a triar amb criteri, responsable i lliurement, sent capaços de prendre opcions, i de reconèixer els autèntics valors. 
La classe de Religióvol oferir, precisament, un espai de discerniment, personal i lliure, perquè, quan juguis, ho facis conscientment, d'acord amb l'exigència més profunda del cor humà: la recerca de la felicitat.
Ser feliç és viure amb sentit, és a dir, que els nostres passos vagin en alguna direcció i tinguin un significat, un nord, que orienti el tràfec de cada jornada. Els cristians descobrim aquest sentit en la persona de Jesús de Natzaret, que revela a cada home ia cada dona la seva més profunda dignitat: fills i filles de Déu, cridats a ser col·laboradors del seu projecte del Regne de Déu.

UN BOL DE BROU

Aquesta és una història veritable ocorreguda en Suïssa en un restaurant autoservei.
Una senyora de setanta-cinc anys agafa un bol i li demana al cambrer que l'hi ompli de brou. A continuació s'asseu en una de les moltes taules del local. Però, tot just asseguda, s'adóna que s'ha oblidat el pa. Llavors, s'aixeca, es dirigeix a agafar un panet per a menjar-lo amb el brou i torna al seu lloc.
Sorpresa!
Davant del bol de brou es troba sense immutar-se a un home de color, un negre, que està menjant tranquil·lament.
Això és el súmmum, pensa la senyora, però no em deixaré robar!
Tal dit tal fet.
S'asseu al costat del negre, parteix el panet en trossos, els fica en el bol que està davant del negre i col·loca la cullera en el recipient.
El negre somriu.
Prenen una cullerada cadascun fins a acabar la sopa.
Tot això en silenci.
Acabada la sopa l'home de color s'aixeca, s'acosta a la barra i torna poc després amb un abundant plat de spaghetti i ... dues forquilles.
Mengen els dos del mateix plat, en silenci, alternant-se.
Al final s'aixequen.
A reveure! saluda la dona
A reveure! respon l'home, reflectint un somriure en els seus ulls. Sembla satisfet per haver realitzat una bona acció.
S'allunya.
La dona li segueix amb la seva mirada.
Una vegada vençut la seva estupor, cerca amb la seva mà la bossa que havia penjat a la cadira. Però sorpresa! la bossa ha desaparegut
Llavors... aquell negre...
Anava a cridar "Al lladre!" quan, mirant als seus voltants veu una bossa penjada d'una cadira dues taules més enrere d'on ella estava, i sobre la taula una safata amb un bol de brou ja fred. Immediatament s'adóna del succeït.
No ha estat l'africà qui ha menjat de la seva sopa, ha estat ella qui, equivocant-se de taula, com gran senyora ha menjat a costa de l'africà.