EXTRANYS ÀNGELS A EXTRANYS PASTORS

QUÈ LI DAREM EN EL NOI DE LA MARE?

Què li darem en el noi de la mare?
què li darem que li sàpiga bo?
panses i figues i nous i olives
panses i figues i mel i mató.

Què li darem al fillet de Maria?
Què li darem a l'hermós infantó?
Li darem panses amb unes balances,
Li darem figues amb un paneró.

Tan patantam que les figues són verdes,
tan patantam que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua
maduraran el dia de Rams!
 

CANÇO PER DEMANAR POSADA

En nombre del cielo

os pido posada,

pues no puede andar

mi esposa amada.

Aquí no es mesón

sigan adelante,

yo no puedo abrir

no sea algún tunante.

No seas inhumano,

tennos caridad,

que el Dios de los cielos

te lo premiara.

Ya se pueden ir

y no molestar

Porque si me enfado

los voy a apalear.

Mi esposa es María

es Reina del Cielo

y madre va a ser

del Divino Verbo

Eres tu José?

Tu esposa es María?

Entren, peregrinos

No los conocía.

EL DIMONI ESCUAT

Allà sota una penya

n'és nat un Jesuset,

pobret, pobret,

que n'és fill d'una Verge

i està mig mort de fred,

pobret, pobret,

i està mig mort de fred.

El bon Josep li deia:

«Jesús, que esteu fredet,

pobret, pobret.»

La Verge en responia:

«Per falta d'abriguet,

pobret, pobret,

per falta d'abriguet.»

Pastors hi arribaven

allà, a la mitja nit,

cric, cric, cric, cric,

veient que tots hi anaven

del gran fins al més xic,

cric, cric, cric, cric,

del gran fins al més xic.

Ja en toquen les flautetes,

flautetes i violins,

clarins, clarins,

violins i violes,

baixons i tamborins,

clarins, clarins,

baixos i tamborins.

Comencen d'alegrar-se

tot saltant i ballant,

galant, galant,

danse i contradanses

per alegrar l'Infant.

Galant, galant,

per alegrar l'Infant.

Sant Josep que s'estava

allà tot amagat,

cric, crac, cric, crac,

al veure que ballaven

també s'hi és posat,

cric, crac, cric, crac,

també s'hi és posat.

A prop d’allí passava

un dimoni escuat,

patrip, patrap;

sentint tanta gatzara,

a dins se n’és ficat,

patrip, patrap

a dins se n’és ficat.

Els pastorets en veure’l

s’hi tiren al damunt,

patim ,patum

i tantes n’hi mesuren

que el deixen mig difunt.

La llenya d’En Banyeta

ha estat oli en un llum,

ferum,ferum,

ja hi ha només el rastre

de sofre, foc i fum,

ferum, ferum,

de sofre, foc i fum.

ET SONA?

LLETRA DE STILLE NACHT

Stille Nacht! Heilige Nacht!

Alles Schläft, einsam wacht

nur das traute, hochheilige Paar.

Holder Knabe im lockigen Haar,

schlaf in himmlischer Ruh'! (2x)

Stille Nacht! Heilige Nacht!

Hirten erst kundgemacht.

Durch der Engel Halleluja

tönt es laut von fern und nah:

Christ, der Retter ist da. (2x)

Stille Nacht! Heilige Nacht!

Gottes Sohn, o wie lacht

Lieb' aus deinem göttlichen Mund,

da uns schlägt die rettende Stund',

Christ, in deiner Geburt! (2x)

NADALES: STILLE NACHT

En el Nadal de 1818 a Oberndorf, el sacerdot Joseph Mohr, preparava la tradicional Missa del Gall. 

Estava negitós per que l'òrgan de l'església no estava en condicions de sonar. El sacerdot, que aleshores només tenia 26 anys, va trobar la solució: va escriure una poesia i la hi va portar al seu amic músic, Franz Gruber, perquè li posés una senzilla melodia. En només unes hores, i amb l'ajuda d'una guitarra, la nadala va quedar acabada i adaptada per a dues veus i cor.

No se sap si va ser interpretat al principi o al final de la missa, però sí que allà va ser on va sonar per primera vegada, sense que Mohr o Gruber es imaginessin que aquella cançó es faria universalment coneguda.

A la primavera següent, el constructor d'organs Carles Maurach va arribar a Oberndorf. Allà va conèixer el text i la partitura, i se les va portar al Tirol.

Allà, dos amics seus, els germans Strasser, es van dedicar a difondre-la per tot el país, durant els molts viatges que feien per comercialitzar els seus guants.

Tretze anys després de la seva composició era cantada per un grup de catòlics a la localitat alemanya de Leipzig. Lentament, però amb èxit, es va extendre a la resta del món com «cançó popular tirolesa».

La fama de la cancçoneta de Mohr va ser rotunda, a jutjar per la seva popularitat avui, i per la gran quantitat d'artistes famosos que l'han interpretat. Però ningú coneixeria el seu origen si després, al 1854, ja mort Mohr, un membre de la capella reial àulica de Berlín no hagués preguntat sobre l'origen de la nadala. Després d'un període investigant, va sol·licitar informació al convent benedictí de Sant Pere, a Salzburg, que va demanar a Gruber que escrivís una carta en què explicava els fets d'aquella tarda de nadal.

Joseph Mohr, havia nascut en una família modesta de Salzburg i va haver de pagar els seus estudis. Va exercir el sacerdoci amb tota austeritat i, trenta anys després de compondre la nadala, va morir als 56, respectat i molt estimat, però tan pobre que la ciutat va haver de fer càrrec de les despeses del seu enterrament.

ENYA CANTA ADESTE FIDELES

Adeste, fideles, laeti, triumphantes,

Venite, venite in Bethlehem:

Natum videte Regem Angelorum:

Venite adoremus, venite adoremus

Venite adoremus Dominum.

En grege relicto, humiles ad cunas,

vocatis pastores approperant.

Et nos ovanti gradu festinemus.

Venite adoremus, venite adoremus

Venite adoremus Dominum.

Aeterni Parentis splendorem aeternum,

Velatum sub carne videbimus

Delum Infantem, pannis involutum.

Venite adoremus, venite adoremus

Venite adoremus Dominum.

Pro nobis egenum et foeno cubamtem,

Piis foveamus amplexibus:

Sic nos amantem quis nos redamaret?

Venite adoremus, venite adoremus

Venite adoremus Dominum.

CAMPANETA FA NING, NING

Campaneta fa ning, ning;

jo l'amago, jo l'amago.

Campaneta fa ning, ning;

jo l'amago i no la tinc.

 (Popular catalana)

JOIA EN EL MÓN

Joia en el món, Jesús és nat;

oh terra el teu Senyor.

Rep amb amor i amb humilitat

i canta sa llaor,

i canta sa llaor;

i canta, i canta sa llaor.

Joia en el món, amb nostres cants,

lloem el Salvador.

Muntanyes, rius, comes i plans

ens facin de ressò,

ens facin de ressò;

ens facin, ens facin de ressò,

Joia en el món, des del coval

Jesús ens obrirà

del  Paradís l’auri portal

i allí ens acollirà,

i allí ens acollirà;

i allí, i allí ens acollirà.

(Música G.F. Haendel Lletra Isaac Watts Adapt.: Artur Martorell en anglès “Joy to the world”)

SANTA CLAUS IST COMMING TO TOWN

Santa Claus arriba a ciutat

Millor estar a l'aguait,
millor no plorar,
millor no fer morros
ni malhumorat.

Santa Claus arriba a ciutat

Ell fa un llarg llistat 
i el vol comprovar
per veure si ets bo
o si ets entremaliat.
 
Santa Claus arriba a ciutat

Et veu quan tu fas nones ,
també quan ets despert.
Ell sap si ets bo o si ets dolent:
sap cóm és tota la gent.

Millor estar a l'aguait,
millor no plorar,
millor no fer morros
ni malhumorat.

Santa Claus arriba a ciutat

NADALES

Una nadala és una cançó, que fa referència al Nadal i que es canten tradicionalment en aquesta època.

Joan Amades diu que el cançoner de Nadal és un dels més extensos del repertori de la tradició popular catalana i s'hi barregen tant les cançons cantades dins de l'església durant l'adoració al nen Jesús, com les cançons per cantar davant dels pessebres casolans.

Com és habitual en la cançó tradicional, l'origen de les nadales es perd en la nit dels temps, però algunes de les nadales tradicionals catalanes més antigues es troben ja en manuscrits del segle XV. Les primeres nadales sorgirien al voltant de la celebració cristiana. Com a antecedent es poden assenyalar les representacions populars que feien els pastors en el portal de les esglésies abans de la "Missa del Gall" i que amb cançons i danses serien el contrapunt alegre i desenfadat a la litúrgia de la Nit de Nadal.

També l'Església va originar les seves pròpies nadales, com a himnes en llatí amb temàtica nadalenca. El 1582 va aparèixer a Greifswald (ciutat sueca actualment pertanyent a Alemanya) una col·lecció d'aquests himnes llatins amb el nom genèric de Piae cantiones. Algunes d'aquestes cançons han estat traduïdes fins a esdevenir himnes molt famosos. Un exemple notable d'himne de caràcter religiós és l’Adeste fideles, atribuït al músic anglès John Francis Wade

La música d'arrel culta també ha aportat al repertori nadalenc algunes nadales popularitzades arreu del món. Aquest és el cas de la "Santa nit", de Franz Xaver Gruber i del "Joia en el món" inspirat en algunes melodies de l'oratori "El Messies", de Georg Friedrich Händel.

Algunes de les cançons que es canten habitualment per Nadal eren en origen cançons de bressol, com ara "El noi de la mare", tradicional catalana, o Guten Abend, gute Nacht de Johannes Brahms, possiblement la cançó de bressol més universalment difosa.

En canvi algunes cançons de Nadal s'han fet populars fora del context pel qual van aparèixer. L'exemple més significatiu dins la cultura catalana es "El cant dels ocells" popularitzat per Pau Casals.

També dins del repertori nadalenc trobem cançons de marcat caràcter infantil, com ara "A Betlem me'n vull anar", o "El dimoni escuat".

Les nadales, s´anomenen Christmas Carols en anglès, Nöels en francès o Villancicos en castellà. Hi podem dir que son una de les tradicions de Nadal més arrelades al món occidental i el repertori de música tradicional que més viu es manté.