NO CAMINES TOT SOL

NO CAMINES TOT SOL
Diu Jesús: Jo sóc amb vosaltres fins a la fin dels temps

OFICI DIVÍ

SHALOM!

Així ens saludaria Jesús:

Shalom! (La Pau!).

Aquest és el Bloc de Religió de l´Escola. Aqui podreu trobar alguns videos que els nens poden veure a la classe i també informacions sobre temes religiosos així com un santoral en el que apareixen els noms de tots els nens que fan religió.

Igualment dir-vos:

a) Que teniu l’opció de fer-vos seguidors, amb lo qual estareu informats de totes les novetats

b) Que els vostres comentaris, consells i fins i tot crítiques enriqueixen aques espai i que sempre seran ben rebuts.

Espero que gaudiu d’aquest petit espai a la web!!

AMICS QUE ENS LLEGEIXEN

lunes, 24 de octubre de 2011

LA CASTANYADA


Un dels costums més característics de la festa és la castanyada, una pràctica inicialment d’àmbit familiar, que empra un dels fruits propis de la tardor. 
Les castanyes eren torrades a casa o bé, a ciutat, es compraven a les castanyeres. 
Avui, l’ofici de torrar i vendre castanyes pràcticament ha desaparegut però la tradició, amb l’olor característica, continua ben viva, de la mà de les parades portades sovint per col·lectius de joves que aprofiten aquesta efímera activitat comercial per obtenir beneficis econòmics per a les respectives associacions.
L’altre gran producte gastronòmic és el panellet, producte de rebosteria casolana, fet amb ametlla, sucre i rovell d’ou, bàsicament. Pot anar cobert de pinyons i acollir altres components com el coco o la xocolata. Té un origen poc clar, però probablement recorda els antics àpats funeraris i els ‘pans dels morts’ que es portaven a l’església.
També hi ha indrets on per Tots Sants fan uns bunyols molt semblants als de Setmana Santa. La fruita confitada, que es conserva més enllà dels mesos en què es cull, també és present a la festa.
Amb els nous espais de sociabilitat, com els cafès, a partir del segle XIX, molts pobles van començar a fer-hi castanyades col·lectives, que s’acompanyaven amb begudes com la garnatxa o la mistela. 
A les zones de muntanya on se’n produïen, de vegades les castanyes que es torraven procedien de captes realitzades dies enrere per les cases del poble. En alguns llocs es menjaven al voltant d’una foguera feta al mig de la plaça amb llenya, que també s’havia anat a captar i que servia per torrar-les.
A les ciutats de fa cent anys, els cafès i les entitats van començar a organitzar rifes de castanyes, panellets i confitura. Els elements gastronòmics propis de la festa van passar a generar, doncs, un nou acte festiu amb ritual propi. Aquestes rifes, amb una dinàmica característica, sense butlletes i amb apostes orals, encara es fan a Reus.
En l’actualitat associacions i particulars celebren castanyades populars, a l’aire lliure, amb ball, parades de castanyes, coques, moscatell i altres begudes. 

0 comentarios:

"Magical Template" designed by Blogger Buster