LA IMMACULADA CONCEPCIÓ I ELS ESCRITS DELS PARES DE L'ESGLÈSIA

El dogma de la Immaculada Concepció de Maria no va ser un invent de Pius IX sinó que el Sant Pare recull el que la tradició popular havia sostingut des dels començaments de l'Església.

Ja en Lluc (1, 28) en Argángel saluda Maria dient-li: 

"Déu vos salve, plena de gràcia" 

Paraules que donen pistes d'una gratuïtat, un regal que Déu dóna a aquesta dona. 

Els Pares de l'Església, per la seva banda, relacionen a Jesús amb el nou Adam i Maria amb la nova Eva. 

Si Adam i Eva van pecar per desobediència, Jesús i Maria el repararan obeint.

Així Orígens l'anomena:

"Digna de Déu, immaculada del immaculat, la més completa santedat, perfecta justícia, ni enganyada per la persuasió de la serp, ni infectada amb el seu verinós alè».

Sant Ambròs diu que «és incorrupta, una verge immune per la gràcia de tota taca de pecat".

Sant Agustí declara que tots els justos han conegut veritablement el pecat «excepte la Santa Mare de Déu, de qui, per l'honor del Senyor, jo no posaria en qüestió res pel que fa al pecat».

Sant Efrem descriu l'excel.lència de la gràcia i santedat de Maria: 

«La Santíssima Senyora, Mare de Déu, l'única pura en ànima i cos, l'única que excedeix tota perfecció de puresa, única casa de totes les gràcies del més Sant Esperit, la meva Senyora santíssima, puríssima, sense corrupció, la només immaculada ».