TRADICIONS NADALENQUES A HOLANDA

A Holanda hi ha dos grans tradicions nadalenques: El Sinterklaas i la celebració de l'Any Nou.

Sinterklass és el nom que es dóna a Holanda a Sant Nicolau i se celebra cada 5 de desembre.

La figura central de la festa és Sant Nicolau (en neerlandès: Sint-Nicolaas, d'on es deriva la forma popular Sinterklaas)

Segons la tradició, Sant Nicolau ve d'Espanya i arriba a les costes holandeses en un vaixell de vapor després munta en un cavall blanc anomenat Amerigo. L'acompanya un ajudant  anomenat "Zwarte Piet" (Peret el Negre) que llança pepernoten (unes galetes) a la gent.

Originalment la figura de Sant Nicolau va ser reverenciada solament en l'Orient, però a partir del segle XIII es va convertir en un important personatge. Ja en aquell temps a Utrecht el dia de Sant Nicolau dels nens pobres trobaven que algú havia omplert les seves sabates amb monedes.

Des de llavors es "posa la sabata" cada 5 de desembre al costat de la xemeneia. Aquesta nit Sant Nicolau (o més bé el seu ajudant Peret el Negre) baixa per la xemeneia de nit i col·loca els regals en les sabates dels nens.

De les moltes cançons de Nadal que es refereixen a Sant Nicolau, una de les més conegudes és aquesta:

Neerlandès

Sinterklaas kapoentje

Gooi wat in mijn schoentje

Gooi wat in mijn laarsje

Dank je Sinterklaasje

Sant Nicolau kapoentje (*)

deixa alguna cosa en la meva sabata

deixa alguna cosa en la meva bota

Gràcies, Sant Nicolau

(*) L'origen d'aquesta paraula en la cobla està relacionat amb un altre personatge fictici de la història dels Països Baixos, Klaas Kapoen, 10 i amb el fet que rima fàcilment amb schoentje (sabateta).

Les postres més típic d'aquestes festes són les pepernoten una barreja de petites galetes especiades i dolços, trucades que literalment s'escampen sobre taules i mobles (i sovint per terra).

Un dels regals fonamentals de Sant Nicolau és una lletra de xocolata, normalment la inicial del nom del destinatari. Aquestes lletres poden variar des del xocolata blanca, amb llet o pur més comuns als pralinés més exquisits. Hi ha tota una tradició gastronòmica de Sant Nicolau.

Sant Nicolau no treballa sol: l'acompanya un criat que rep el nom de Peret el Negre. Sant Nicolau havia comprat la llibertat d'un nen etíop al mercat d'esclaus de Mira. El nom del petit era "Piter" (derivat de Petrus). El nen, agraït pel seu alliberament, hauria decidit acompanyar i servir a Sant Nicolau.

Sant Nicolau no ve d'Àsia Menor, sinó d'Espanya. La veritat és que Sant Nicolau va néixer a Patara (Licia), en aquell temps part de l'Imperi bizantí, i avui en dia en l'actual Turquia. Més tard es va convertir en bisbe de Myra (capital de Lícia), i com a tal va prendre part en el Concili de Nicea. Va morir el 6 de desembre de 342. Després de la caiguda sota domini musulmà de la regió, les restes mortals del sant van ser traslladats en 1087 a Bari (en l'actual Itàlia). Bari formaria més endavant part del Regne de Nàpols, que va ser conquistat en 1442 per Alfonso V d'Aragó. La ciutat va passar a pertànyer per tant a Aragó i després a Espanya, fins al segle XVIII. Com les restes de Sant Nicolau es trobessin a Bari (en aquells dies ciutat espanyola), sorgeix la tradició segons la qual Sant Nicolau ve d'Espanya.

Sant Nicolau és a més conegut a Espanya com a patró dels mariners. Per això arriba als Països Baixos sempre en un vaixell de vapor.

Durant el segle XX Sant Nicolau i les seves tradicions es van començar a celebrar a Amèrica del Nord, on havien emigrat molts holandesos fundant la colònia de Nova Amsterdam a la costa dels actuals Estats Units. S'hi celebrava també la festa de Sant Nicolau, el nom Sinterklaas va ser adaptat a l'anglès com Santa Claus. La ciutat va ser presa més endavant pels anglesos i va canviar el seu nom pel de Nova York.