II SANT ÓSCAR: PIRATES, SAQUEJOS I PROBLEMES DIVERSOS

Molt aviat, però, Óscar va poder reprendre les seves activitats missioneres.

Aquesta vegada va ser el rei de Suècia qui en 829 va enviar els seus delegats a la cort de l'emperador demanant-li missioners.

De nou l'abat Wala va proposar a Óscar, que, no cal dir, va acceptar l'encàrrec encara que només va trobar un sol voluntari per acompanyar-lo, el monjo Witmaro.

Durant el viatge els missioners van ser sorpresos pels pirates. que els van robar els presents enviats per l'emperador al rei Björn, i. a més, una rica col·lecció de llibres destinats a l'ensenyament en la missió.

Arribats al final del seu viatge, van dirigir el seu apostolat als captius cristians, i aviat també als pagans del país.

Un governador, conseller del rei, que es va convertir al cristianisme, va construir la primera església en aquells territoris.

Vistos els èxits aconseguits per Óscar enmig de tantes dificultats, el papa Gregori IV, de comú acord amb Lluís el Piadós va pensar en fundar una nova diòcesi a Hamburg, per dirigir i assegurar des d'allí les conquestes que per la fe cristiana es realitzaven als països del nord.

Com a primer titular va ser elegit Óscar en 831. El nou bisbe va emprendre de seguida un viatge a Roma, on el Papa va confirmar l'erecció de la nova diòcesi i li va atorgar el pal·li arquebisbal, nomenant-lo, a més, el seu llegat.

La seva primera tasca com llegat papal va ser consolidar la missió de Suècia. Va enviar allà a Gozberto, a qui va consagrar bisbe. No obstant això, al cap d'alguns anys, aquest bisbe delegat va haver d'abandonar el país a causa de la reacció intolerant dels suecs.

Semblava un altre fracàs dels esforços de Óscar, però no era més que una prova per a aquella missió, i els seus fruits es veurien més tard.

A Hamburg Óscar es va consagrar durant deu anys a la construcció d'esglésies i d'un monestir, sense descuidar la instrucció de joves danesos per al sacerdoci.

Però la seva activitat havia de patir un altre greu contratemps: en 845 els pirates normands van devastar Hamburg i van cremar la catedral i el monestir amb tots els seus llibres.

Óscar va fugir emportant-se només les relíquies.

A sobre el nou rei Carles el Calb, en lluita contra els  germans, va confiscar a Óscar les propietats que per a la subsistència material de la seu hamburguesa havia rebut de l'emperador. Amb la pèrdua dels béns materials. els pocs companys que li quedaven,  es van apartar d'ell.

En aquell temps va morir el bisbe de Bremen.

Donada la situació crítica de Óscar i les seves missions, el rei Lluís va voler concedir-li el bisbat vacant. Però la manera poc legal com es va efectuar el nomenament (sense comptar amb l'aprovació pontifícia) i altres dificultats, van fer que Óscar no acceptés immediatament el projecte real.

En els anys successius, encara que sense la seva participació, es va arreglar l'assumpte, quedant finalment unides les diòcesis de Bremen i Hamburg. Óscar va enviar a Roma un delegat perquè el Papa resolgués definitivament l'assumpte.

Així ho va fer Nicolau I l'any 864.