ANTONI ABAD AL DESERT

Ahir el nostre Antoni es va quedar en Quemarà. Us recordeu?

Al poc temps de viure-hi, el seu nom va començar a sonar en moltes orelles i gent diversa es va acostar a coneixer-lo.

Paral·lelament el dimoni va començar a temptar amb molta força. Antoni, per lluitar contra aquestes idees que el Mal sembrava en ell constantment, va acompanyar les seves oracions amb dejunis. Menjava una vegada al dia, es passava moltes hores de la nit resant i sentia cada vegada més necessitat d'estar en soledat.

Com aquesta desitjada solitud era impossible, ja que amb ell convivien altres persones, al cap d'uns anys va decidir traslladar-se al desert.

Allà va trobar una cova per allotjar-se i no haver de mantenir contacte amb ningú, excepte amb un home que li portava menjar quan era estrictament necessària.

De nou la seva forma de vida va atreure a moltes persones que l'anaven a visitar per a preguntar-li coses i demanar-li consell, de manera que novament Antoni va perdre la solitud que ell buscava.

Així que, de nou, va emigrar a un altre lloc més solitari. Aquesta vegada en Pispir, prop de l'actual ciutat de Luxor (antiga Tebes).

Es va instal·lar en un edifici arruïnat, restes d'una antiga fortalesa, i a més, va decidir construir un mur per aïllar-se completament del món exterior.

Explica la seva història que, en els primers anys, tampoc va parlar amb la única persona que li llançava el pa per sobre d'aquest mur!.

Antoni tenia en aquella època 35 anys.

Era, més o menys, l'any 285.