QUÈ ES UNA BASÍLICA

Una basílica és una estructura arquitectònica d'origen romà que tenia una funció econòmica i jurídica. El nom té el seu origen en el terme grec βασιλική (basiliké) que significa «casa reial».

L'edifici originalment servia per als negocis més importants. Era com una mena de jutjat. Aquest model d'estructura va ser aprofitat per Constantí per a construir els primers centres de culte cristians que va fundar (Sant Pere del Vaticà i Sant Joan del Laterà, a Roma) i així ha perviscut fins a l'actualitat. Això es degué principalment a que aquesta mena d'espais permet acollir grans quantitats de persones.

Després el terme “Basílica” es va fer serir per referir-se a esglésies més grans o importants, a les quals s'havien atorgat ritus especials i privilegis en matèria de culte. En aquest sentit s'utilitza avui la paraula, si bé es diferencia entre Basílica Major i Basílica Menor.

Només hi ha quatre basíliques amb el rang de Basílica Major, totes elles situades a la ciutat de Roma: Sant Pere del Vaticà, Sant Joan del Laterà, Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs.

Totes les altres basíliques ostenten el rang de basílica menor, i n'hi ha més de 1500 a tot el món.

El Papa és l'única persona amb potestat per concedir el títol de basílica a un temple.