SANT SEVER

Conèixes al professor Severus Snape?

Demà es el seu Sant

Encara que no li diem Severus sinò Sever o Sever de Barcelona, per a diferenciar-lo d'altres sants del mateix nom.

San Sever de Barcelona fou bisbe de Barcelona i màrtir. És un dels patrons (oficialment "patró menys principal") de la diòcesi de Barcelona.

Sobre Sant Sever sabem poques coses, moltes d'elles més llegendaries que històriques.

De fet, les notícies històriques sobre el sant del segle IV són inexistents: l'únic Sever real que va ser bisbe de Barcelona va ser-ho entre 620 i 633 o 636, i és conegut com a Sever II de Barcelona. Aquest bisbe podria haver estat màrtir durant les persecucions arrianes, però no n'hi ha constància. Si fos així, aquest fet podria explicar la formació d'un altre sant màrtir del mateix nom, però més aviat sembla el contrari: que un cop ja creat, a partir d'altres tradicions, un sant Sever màrtir al segle IV que mai no havia existit, per fer-lo històricament creïble es va intentar relacionar amb un Sever bisbe del segle VI que podria haver estat màrtir: per això, en alguns santorals consta el sant Sever de Barcelona com a bisbe del segle VI.

Les actes del martiri del sant són molt tardanes, del segle XIII, per la qual cosa no són fonts fiables.

Gregori Maians i Siscar i Jaume Caresmar i Alemany van sostenir al segle XVIII la teoria que el sant no havia existit i que la llegenda s'havia format a partir de l'assimilació de la figura del bisbe barceloní a la història real de Sant Sever de Ravenna, màrtir al segle IV.

En tot cas, i com a figura llegendària, Sant Sever màrtir forma part d'una llarga llista de bisbes, de dubtosa historicitat, anteriors al primer bisbe de Barcelona del que hi ha constància i documentació històriques, Pretextat (ca. 347), del qual n'hauria estat l'immediat antecessor.

La seva llegenda el vol nascut a Barcelona i a les actes, tardanes, del seu martiri es narra que era el bisbe de la ciutat quan va començar la persecució de Dioclecià.

El bisbe, induït pels fidels, va fugir fent camí cap al Castrum Octavianum, (on després s'aixecà Sant Cugat del Vallès). Allí, va ser detingut per un destacament romà i va ser mort, en no renunciar a la seva fe: van clavar-li un clau al cap.

Les actes diuen: la sang, que li rajà abundosament, féu caure damunt ses espatlles una clàmide purpúria.

El fet deu haver estat el 6 de novembre de 302, ja que en aquesta data se'n va fixar la festivitat litúrgica.

Associada a Sant Sever hi ha altra llegenda, la de Sant Medir. Mentre fugia, en arribar a Collserola, el bisbe trobà Sant Medir, pagès que estava sembrant faves al seu hort. Quan després van passar els perseguidors, van pensar que Medir protegia a Sever i que, per tant, també era cristià, per la qual cosa també el mataren.

La dita: “Per Sant Sever, faves a fer té l'origen en aquesta tradició.”

El cos del màrtir (o les restes que eren venerades com a seves) fou sebollit on ara hi ha el monestir de Sant Cugat del Vallès. El seu culte anà creixent a partir del segle IX. En van ser devots Sant Oleguer o Sant Pere Nolasc. Martí l'Humà li atribuí el guariment d'una nafra a la cama, per la qual cosa va demanar a Sant Cugat part de les relíquies de sant per a traslladar-les a la Catedral de Barcelona, trasl·lació que va fer-se, amb permís de Benet XIII, el 3 d'agost de 1405. Aquestes relíquies van ser col·locades en una bella arqueta de fusta amb decoracions d'ivori, conservada al tresor de la catedral, juntament amb els fragments de teixits orientals que embolcallaven les relíquies. Aquestes relíquies van desaparéixer durant l'ocupació napoleònica de la ciutat; les conservades a Sant Cugat van ser profanades a la crema del convent de 1835.

La diada de Sant Sever va ser festa a Catalunya durant segles; a més, el 9 d'agost es commemorava la trasl·lació de les restes a la catedral. L'altar de la capella del seu nom a la catedral comptava amb un benefici des de 1022. Entre 1412 i 1939 va funcionar, al carrer de la Palla de Barcelona, l'Hospital de Sant Sever, destinat a sacerdots, on hi havia el retaule de Pere Nunyes, del segle XVI, conservat avui al Museu Diocesà de Barcelona.

L'església de Sant Sever, al carrer del mateix nom de Barcelona, vora la catedral, es construí entre 1699 i 1703.

Per altra banda, l'episcopologi barceloní ens parla d'un bisbe Sever de l'any 633, màrtir. Caldria situar, doncs, el seu martiri en les persecucions arrianes.

Les seves icones el mostren vestit de bisbe amb una clau a la mà o clavat al front

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sever_de_Barcelona

Font: http://www.arquebisbattarragona.cat/

Font:http://www.llaurado.info/santoral/novembre/06/Sant-Sever-bisbe-de-Barcelona-i-martir/1496/