SANT JOAN DAMASCÈ

Avui és el dia de Sant Joan Damascè, un sant de l'església primitiva.

Joan Damascè va presenciar en directe el canvi cultural que va suposar la irrupció de l'Islam, que es va expandir a terres de l'Imperi Oriental amb les seves conquestes militars.

Joan, nascut en una rica família cristiana, "va heretar" encara jove el càrrec de responsable econòmic del califat. Però aviat es va sentir insatisfet de la vida de la cort i va voler entrar al monestir de Sant Sabas, a prop de Jerusalem.

Era al voltant de l'any 700. Es va dedicar amb totes les seves forces a l'activitat literària.

Al temps en que li va tocar viure una corrent teológica influenciada per l'islam deia que no es poden fer servir imatges de Jesús, la Verge Maria o els Sants (icones o estatues) per a rezar per que això és com adorar als ídols.

Sant Joan Damascè no estava d'acord i va argumentar la seva opinió sobretot els tres Discursos contra els qui calumnien les imatges santes.

Sant Joan Damascè diferència l'adoració, que només pot diriguirse a Déu i la veneració, que pot servir-se d'una imatge per dirigir-se a qui representa aquesta imatge. Òbviament, el Sant no és la pintura del quadre ni l'estàtua. Per posar un exemple: si una noia s'en va de viatge i deixa al seu promés una foto, el noi en mirar la foto evoca a la seva xicota, pensa en ella, li expressa la seva estimació, pot fins i tot posar-la a la seva cartera... Però mai no confón la foto amb la noia que estima. Sap que la foto només es un tros de paper. A

Damascè escrivia:

"En altres temps Déu no havia estat representat mai en imatge, i incorpori i sense rostre. Però com que ara Déu ha estat vist en la carn i ha viscut entre els homes, es pot representar lo que és visible en Déu. Jo no venero la matèria, sinó al creador de la matèria, que s'ha fet matèria per mi i s'ha dignat habitar a la matèria i obrar la meva salvació a través de la matèria”

Joan Damascè també admetia la veneració de les relíquies dels sants, sobre la convicció de que estan al cel amb Déu i per tant no poden ser considerats simplement com a 'morts'.

El papa Lleó XIII el va proclamar Doctor de l'Església universal el 1890.