MARIA ALS EVANGELIS

Maria és esmentada pel seu nom per primera vegada al escriure l'evangeli més antic, l'evangeli segons sant Marc, però de forma tangencial.

En l'evangeli segons sant Mateu la hi esmenta amb motiu de la narració de la concepció miraculosa de Jesús i de seu naixement i fugida a Egipte.

Aquí l'evangelista esmenta que és María aquella de qui va parlar el profeta Isaïes en dir: La verge tindrà un fill a qui posaran el nom d'Emmanuel, que vol dir "Déu amb nosaltres".

L'evangeli segons sant Lluc és el que més dades dóna sobre Maria, en desenvolupar amb més detall els temes de la infància de Jesús, alguns dels quals s'amplien més avall: l'Anunciació, la Visita a Isabel, el Naixement de Jesús, la Presentació de Jesús al temple (aquí l'ancià Simeó li profetitza: a tu mateixa una espasa et travessarà el cor (al·ludint al dolor de Maria durant la Passió del seu Fill) i la pèrdua de Jesús i la seva troballa en el temple.

També és sant Lluc qui diu que Maria conservava aquestes coses i les meditava en el seu cor.

En l'evangeli segons sant Joan, Jesús fa el seu primer miracle a petició d'ella, a Canà. I a la creu, el lliurament com a mare al deixeble estimat, i ell és lliurat a Maria com a fill.

Les teologies catòlica i ortodoxa destaquen, arran del miracle de Canà, l'eficàcia de la intercessió de Maria davant el seu Fill, i en el lliurament al peu de la creu, la proclamació simbòlica de Maria com a Mare de l'Església, és a dir, de tots els cristians, figurats en la persona del deixeble estimat.

També surt Maria en els Fets dels Apóstoles com a membre destacat de la comunitat cristiana primitiva.