SANT ÓSCAR. INTRODUCCIÓ

Aquesta història es situa al Nord d'Europa, allà pel segle IX.

Durant aquest segle els pobles escandinaus desenvolupaven una gran activitat i eren els amos absoluts del comerç i navegació en els seus mars. Però també assolaven les costes més al sud amb les seves contínues pirateries que sembraven el pànic, fins i tot a l'interior del continent europeu.

Els nórdics veien el món d'acord amb la seva mitologia. Creien que vivim en un disc pla situat en les branques d'un arbre anomenat Yggdrasil, que sostenía altres vuit mons més.

Al arbre habitaven diverses criatures:

En les arrels vivia un drac anomenat Nidhogg. Nidhogg era un gran perill, perquè volia rosegar les arrels de Yggdrasil i enderrocar-lo. (La caiguda de Yggdrasil, la fi del món, era anomenat Ragnarök)

A la branca més alta niava una àguila que vigilava els nou mons. També hi havia un esquirol anomenat Ratatösk que corria de les arrels a la copa portant notícies falses del drac a l'àguila, i viceversa, sembrant la discòrdia entre ells.

Asgard, la regió alta del cel, era al centre del disc de la terra: era el lloc on vivien els déus. Podies arrbar a Asgard fent servir com a camí l'arc de Sant Martí (que deia el pont Bifröst, i que estava guardat per Heimdall, un déu proveït d'un gran banya amb què avisava cada vegada que un déu creuava.)

A més dels déus existien uns malvats gegants que vivien en un lloc anomenat Jotunheim.

Els morts anaven a parar a una freda i fosca habitada que es deia Niflheim en què manava Hela, filla del déu Loki. Niflheim estava situat en un algun lloc al sud del ardent regne de Muspelheim, llar dels gegants de foc.

Entre d'altres regnes es destaquen Alfheim, llar dels elfs de llum (ljósálfar) i Svartálfaheim, llar dels elfs foscos.

Enmig d'Asgard i Niflheim es trobava Midgard, la regió baixa del cel, el món habitat pels humans (que va inspirar a Tolkien la Terra Mitjana).

Els pobles del nord tenien a l'imperi franc en estat constant d'alarma. Tant Carlemany com Lluís el Piadós i els seus successors volien apaivagar i atreure a la seva òrbita política aquells fogosos pobles. Sabien que el domini polític seria impossible però que la religió podria crear ponts.

Per a aquest fi, Óscar seria el seu home.