QUAN CREU QUE COMENÇARÉ A MORIR-ME?

Fa molts anys, quan treballava com a voluntari en un hospital de Stanford, vaig conèixer una nena anomenada Liz que patia una estranya malaltia.

La seva única oportunitat de recuperar-era una transfusió de sang del seu germà de 5 anys, que havia sobreviscut miraculosament a la mateixa malaltia i havia desenvolupat els anticossos necessaris per combatre-la.

El doctor va explicar la situació al germà de la nena, i li va preguntar si estaria disposat a donar la seva sang a la seva germana.

Jo el vaig veure dubtar només un moment abans de prendre un gran sospir i decidir:

- Si, ho faré, si això la salva.

Mentre la transfusió continuava, ell estava estirat en un llit al costat de la de la seva germana, somrient. Nosaltres els hi assistíem, a ell i a la seva germana, tots contents mentre vèiem retornar el color a les galtes de la nena.

Llavors la cara del nen es va posar pàl · lida i el seu somriure va desaparèixer. Va mirar el doctor i li va preguntar amb veu tremolosa

- Quan creu que començaré a morir-me?

Sent només un nen, no havia comprès el doctor; pensava que li donaria tota la seva sang a la germana.

I tot i així la hi donava.