JUSTA ENTRE LES NACIONS

En el Yad Vashem, el memorial de l'Holocaust a Jerusalem, es va celebrar el dijous 3 de novembre una cerimònia per honrar amb caràcter pòstum a la mare Marie-Veronique (Philomène Smeers), de Bèlgica, com "Justa entre les Nacions" per rescatar a un nombre indeterminat, encara que nombrós, de noies jueves, durant les deportacions nazis de la Segona Guerra Mundial.

La germana Marie-Justine, que vivia al mateix convent durant aquest temps, va acceptar la medalla i el certificat d'honor en nom de la mare superiora guardonada, de mans de Irena Steinfeldt, directora del departament de "Justos entre les Nacions" del Yad Vashem, en presència de l'ambaixador de Bèlgica a Israel, Bénédicte Frankinet.

La cerimònia va tenir lloc a la Sala de la Memòria, seguida per la concessió de la medalla i certificat en la sinagoga del Yad Vashem.

El maig de 1940, els alemanys van envair Bèlgica i, l'estiu de 1942, va començar la deportació de jueus als camps d'extermini. Durant l'ocupació alemanya, la mare Marie-Veronique va donar refugi a noies jueves en el convent, rescatats de la deportació als camps.

Simone Suzanne Berman, va néixer a Brussel · les en1931. El 1942, quan van començar les deportacions, la família es va amagar. Passat un any, els pares de Simone van decidir demanar a les religioses refugi en el convent. El pare de Simone va romandre allí amagat durant la guerra, però la mare va morir l'1 de gener de 1944. Després de l'alliberament Simone va emigrar als Estats Units.

Ilse Frum, nascuda Steiner, a Viena el 1929, es va traslladar a Brussel·les amb els seus pares. Després de ser deportat el seu pare a Auschwitz, el gener de 1942, la seva mare va demanar a la mare Marie-Véronique que acceptés la seva filla a l'internat del convent. La mare i el pare de Ilse van ser dos assassinats durant l'Holocaust i Ilse romandre en el convent fins a 1950, quan va complir els 21 anys.

Les condicions durant la guerra eren molt difícils. Durant l'hivern, les religioses van tallar arbres del jardí per escalfar el convent. Encara que el menjar era escassa, les religioses van compartir el poc que tenien amb les noies refugiades.

El 21 de desembre de 2010, la comissió per a la designació de "Justos entre les Nacions" de l'Yad Vashem decidir concedir el honrós títol a la mare Marie-Véronique. Philomène Smeers, el nom religiós era Marie-Véronique, era superiora del convent de les germanes del Sagrat Cor de Maria a La Hulpe (Terhulpen), de 1929 a 1951, a la perifèria sud-oriental de Brussel·les. Va morir el 1973 a la venerable edat de 98 anys.

Des de 1942, la mare Marie-Véronique va acollir en el pensionat de la casa mare, que comptava en l'època amb un centenar de pensionistes, a noies jueves de 7 a 18 anys. Un nombre molt elevat, encara que no es té una idea precisa de quantes eren. La mare Marie-Véronique els va donar un nou nom, i va demanar silenci absolut sobre la seva identitat, perquè cap d'elles conegués la situació de les altres i perquè no se sabés que tenien familiars deportats, per tal de protegir-les dels nazis . Amb aquesta valenta decisió, la superiora va aconseguir mantenir-les amagades durant el període de la guerra, arriscant la seva pròpia seguretat. Era conscient d'això, perquè en aquest moment tot es basava en la confiança. Va assumir la gran responsabilitat de cristiana, de catòlica: el poc que podia fer, estava convençuda que ho havia de fer, fins i tot si arriscava la seva vida!. En general, l'Església era al costat de la resistència contra el nazisme. Els mateixos bisbes belgues van donar l'ordre de fer el possible per ajudar els nens jueus.