SANTA LLÚCIA

El dia de Santa Llúcia és un dels pocs dies dedicats a sants que s'observen en els països escandinaus, on se celebra a escoles, instituts i fins i tot en els espais laborals. 

Les raons son variades:

A l'antic calendari, la nit de Santa Llúcia era la més llarga de l'any; era el moment de tenir el rebost ple de cara al Nadal. No obstant això de vegades no era així; el mal temps, les males collites ... 

Diuen que un any a la regió de Värmland es passava molta gana i que  una nena amb espelmes enceses en els cabells va visitar un poble famolenc, carregant cistelles amb pa. Aquesta llegenda és l' origen d' una tradició que s'estén per Suècia amb els segles, i avui dia abasta a la resta dels països escandinaus.  El Festival de Santa Llúcia es celebra avui en escoles, hospitals, empreses i pobles.

En les celebracions tradicionals, Santa Llúcia es presenta com una dona jove amb llums i dolços. 

En tota Suècia, s'organitzen processons de nens cantors, vestits de blanc, amb llargues camises adornades amb cintes vermelles voltant, que formen una estampa gairebé de conte. Les processons estan dirigides per una dona vestida amb una corona d'espelmes o llums enceses al cap, que simbolitza a Santa Llúcia,la segueixen més noies amb espelmes i nois disfressats d' estels. Al final de tot van els nens més petits vestits de follets.

A més perviu el costum tradicional de que la filla gran de cada família, vestida amb una túnica blanca, faixa vermella i una corona amb nou espelmes, desperti a la resta de la família, servint cafè i pastes de Santa Llúcia, marcant així el començament de la temporada de Nadal a Suècia.

CAGANER

El caganer és una figureta indispensable en els naixements de Catalunya i que en els últims temps s'ha generalitzat a altres parts d'Espanya, Europa i Llatinoamèrica.

L'origen d'aquesta figura es remunta a finals del segle XVIII,  i està inspirat en un relleu de marbre del segle XVII anomenat La Verge i la muntanya de Montserrat en el qual es representa a la Mare de Déu amb el Nen i el massís de Montserrat amb els seus camins transitat per personatges, entre els quals es troba -amagat - el caganer en plena feina.

Lluny de ser ofensiu o groller, el caganer està tornant a la terra el que en procedeix, abonant la terra del pessebre i fent fecunda per a l'any següent. Per això és considerat símbol de salut i prosperitat i, en definitiva, de felicitat per Nadal.

SANT BONIFACI DE FULDA I LES BOLES DE L'ARBRE DE NADAL

Sant Bonifaci de Fulda va néixer cap al 672 a Crediton, al regne de Wessex, descendent d'una família noble anglosaxona. Va ser educat a les abadies benedictines d'Exeter i Nursling i ell mateix  va ingressar a l'orde benedictina i va arribar a ser elegit abat. Després va rebre de Carles Martell l'encàrrec d'evangelitzar els territoris de Turíngia i Hesse, on els pobladors havien refusat als primers missioners irlandesos. 

El 716 va iniciar una missió evangelitzadora a Frísia, El 722, durant el seu segon viatge a Roma, hi fou consagrat com a bisbe. De retorn a la Germània, a Geismar va tallar el roure sagrat del déu Tor, principal santuari de la població, encara pagana. La llegenda diu que, en donar-li el primer cop de destral, un fort vent s'aixecà i va fer caure l'arbre. La població, en veure que Tor no s'havia venjat ni havia fet mal a Bonifaci, va acceptar que el nou déu era més poderós i es convertí al cristianisme. Amb la fusta de l'arbre, Bonifaci edificà una capella. Es considera aquest episodi com el començament del cristianisme a la Germània.

A més es va començar a guarnir un arbre, un avet, com a símbol d'aquesta victoria de Jesús. El guarniment inicial eren pomes, que representaven el pecat original, i espelmes, que ens deie que Crist amb la seva llum acabava amb la foscor d' aquest pecat.

Com a cloenda de l' entrada us deixo una web on podeu trobar moltes maneres originals de fabricar les vostres boles de Nadal

L' ARBRE DE NADAL

Quan els primers cristians varen arribar al nord d' Europa, van descobrir que els bàrbars celebraven l'aniversari d'un dels seus déus, guarnint un arbre perenne, a una data propera al Nadal cristià. 

Aquest arbre simbolitzava l'Univers, anomenat Diví Isdrasil, en la copa del qual es trobava el cel i a les arrels més fondes estaven els inferns. Posteriorment amb l'evangelització d'aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l'arbre canviant-li totalment el significat.

Bonifaci de Fulda, evangelitzador alemany, va agafar una destral i tallà l'arbre. En el seu lloc va plantar un pi, símbol de l'amor de Déu, i l'adornà amb pomes i espelmes; les pomes simbolitzaven el pecat original i les temptacions, mentre que les espelmes representaven la llum de Jesús, com la llum del món. Conforme va passar el temps, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes i altres adorns.

La forma triangular de l'arbre (per ser generalment una conífera), representa la Trinitat. Els guarniments simbolitzen els dons de Déu als homes, mentre que l'estrella representa la de Betlem. Com que el pi és un arbre perenne, representa la vida eterna.

 

DE NOU L' ADVENT

En la religió cristiana, l'advent és un temps litúrgic de quatre setmanes que marca el compte enrera per a la celebració de l'arribada del naixement de Jesús. El primer diumenge d'aquest temps preparatori dóna el tret de sortida a bona part de les manifestacions populars pròpies del costumari del Nadal català.

FEM UN CIBER-PESSEBRE

Si seguim aquest enllaç podrem fer i desfer i refer un Pessebre virtual.

BENVINGUTS A CLASSE DE RELI

BENVINGUTS I BENVINGUDES