LA MARE DE DÉU DE LA CISA

A la nostra comarca, El Maresme, temin llegendes precioses que moltes vegades desconeixem. Molts de nosaltres hem anat d´excursió al Santuari de la Cisa però potser desconeixem la seva història.


Tot comença un dia quan un toro topà miraculosament amb una petita imatge de Maria ran d'una font que rajava a l'ombra de roures i alzines, prop del "Mas Cisa". 
Donat mostres de la seva inteligencia taurina el brau va anar a mostrar l´estatueta a una nena de Premià que jugava en aquell paratge. 
La mossa l'agafà i la va portar al poble, on fou col·locada a l'església. 
Però la Verge en va fugir, cap a la font. 
Una altra vegada la'n van treure i la van conduir de nou cap a la parròquia, però novament va marxar. 
El cas es va repetir tres vegades, fins que tot el poble es va ben convèncer que volia ser venerada a la mateixa font on l'havien trobada. 
Allí li van aixecar un santuari.
La primera referència del santuari és del segle XIV i va ser construït sobre una restes romanes. 
Al llarg de la història ha sofert molts trasbalsos. 
Va ser refet el 1545 i incendiat durant la guerra de Successió per les tropes de Felip V (1713). 
Al mateix segle XVIII va ser reconstruït en estil barroc, amb la típica façana de coronament corbat. La porta és rectangular, motllurada, i al seu damunt ha ha una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu. 
Els esgrafiats són del 1925. 
L'edifici va tornar a resultar molt malmès el 1936 i restaurat posteriorment.
Cal destacar la petita imatge de la Mare de Déu de la Cisa, del segle XIV, restaurada després de 1936.