ELS FOLLETS IV

MINAIRONS. 

Els Menairons, anomenats també manairons, minairons, diablorins i femilians, són una mena de lemmings que habiten la zona dels Pirineus. Diuen els que els han vist que són com un eixam de mosques però molt més petits. Hom els guarda tancats en un canut de posar agulles, i, dins el canut n'hi caben a milers.

Quan el seu posseïdor destapa el canut, els minairons pregunten:

"Què farem?, Què direm?"

Si es dubta i no se'ls mana una feina o se'ls dóna conversa o se'ls mana tornar al canut abans de que repeteixin la frase tres vegades, maten l'amo.

Per molt dura que sigui la tasca , l'enllesteixen en un obrir i tancar d'ulls.

Diuen que les cases dels Pirineus que han prosperat més ha estat gràcies a que en un moment o altre han posseït el canut dels minairons.

Els minairons neixen de l'Herba Menaironera , anomenada també herba de Sant Joan ja que floreix i grana la nit del Solstici d'Estiu. Creix en coves de molta fondària guardades per gegants i dracs que només deixen passar al punt de mitjanit de Sant Joan. No queda clar, però, si el minairó surt de la llavor o és ell mateix la llavor.

Al Pirineu hi ha al menys dues tarteres que son obra del treball descontrolat d'un equip de minairons. La història és, si fa no fa, la mateixa. L'amo del canut envia a algú a buscar-lo amb l'ordre de no obrir-lo. Aquest, vençut per la curiositat l'obre i, al demanar-li els minairons feina no se li acut res més que manar que moguin pedres. Un cop passat l'ensurt els mana tornar al canut, però la feina ja està feta: ha aparegut una nova tartera! Aquestes tarteres estan a Font Pallaresa (Ras de Conques) i a La Guàrdia d'Ares (Tartera dels Minairons, bosc de la Guàrdia) .

Sembla que els minairons, similars si no idèntics als menairons, acompanyaven a Xollat, patriarca de la Vall de Belera al Pallars Jussà, i li proporcionaven riqueses. Quan va morir no els va poder deixar a ningú i van desaparèixer per sempre.

Amb el nom de mainairons són coneguts a la Ribagorça i al Pirineu aragonès i a Andorra s'anomenen manairons.

Alguna llegenda de Conca, molt propera al País Valencià, cita uns éssers semblants als minairons, als que anomenen Homenets o Dimoniets.