ELS ARBRES BÍBLICS

L´olivera és un arbre originari de l'Àsia Menor, estés per la mediterrània des de l'antiguitat. Dels seus fruits s'extreu l'oli: aliment ric, medicinal, cosmètic i combustible per il·luminar. És un arbre sagrat que simbolitza la pau així com el martiri, la saviesa i la fecunditat, mentre que, a la vegada, és utilitzat en moltes cerimònies religioses, sigui il·luminant amb el seu oli o fent servir les seves branques.

- En la MITOLOGIA GRECOROMANA és el símbol de la pau, i un arbre consagrat a Júpiter i Minerva. Posidó, déu del mar, i Atena es van disputar la protecció de la ciutat d'Atenes, que en aquells moments encara no tenia nom. Per decidir quin dels dos seria el patró de la ciutat, tots dos feren un regal i deixaren que els atenencs decidissin quin els complaïa més. Atena regalà a la ciutat una olivera, mentre que Posidó hi féu brollar una font d'aigua salada. Els atenencs van preferir el regal de la deessa, ja que era molt més útil ja que els proporcionava fusta, oli i aliment.

- La BIBLIA el menciona sovint:

 - A L ´ANTIC TESTAMENT:

- Al Gènesis (Gn 8,11), quan Noé deixa anar el colom i aquest torna amb una fulla tendra d'olivera al bec. L'únic arbre que resta de quan fou creat el món, ja que és I'únic que va sobreviure al Diluvi; els altres van haver de ser recreats. De mil·lenaries que n'hi ha, hom creu que no mor mai, sempre hi broten plançons; hi ha oliveres tan velles com el món.

- Al llibre de Judit (Jdt 15,23) quan aquesta presideix la dansa de les dones que es van coronar totes d'olivera.

- AL NOU TESTAMENT,

Jesús, a l'inici de la passió es dirigeix a resar a Getsemaní, l'hort de les oliveres.

- EN EL CRISTIANISME s'utilitza com a oli balsàmic en diversos sagraments: baptisme, extremaunció i ordenació sacerdotal. Es considera una planta beneïda, ja que va  aixoplugar Jesús en la fugida a Egipte, el va aclamar el Diumenge de Rams, el va acullir en l' oració a l' hort de les oliveres i finalmet el va acomiadar en l'ascensió. De tot això es deriva una vasta tradició popular:

- En el cristianisme primitiu, els rams beneits el Diumenge de Rams, rere el portal, en balcó o en finestra eren una  senyal secreta de que la casa era habitada per un cristià. El costum encara persisteix.

- Per Sant Pere Màrtir (20 d'abril) es beneïen rams d'olivera i llorer. Desprès es lligaven en forma de creu al mig d'una canya i es clavaven a les vinyes i als camps per estalviar glaçades tardanes i calamarsades; (La creença popular afirma que en l'olivera no hi poden caure llamps)

- Per l' Ascensió, al punt de migdia, les fulles de les oliveres s'encreuen unes amb altres (Riera d'Ebre).

- La Nit de Sant Joan, a certes contrades, se celebren ritus de guarició d'infants entorn d'una olivera;

- El Tió de Nadal, a molts llocs, havia de ser d' olivera. 

Versió en castellà aquí:  http://unaestrellaamarilla.blogspot.com/2011/11/el-olivo.html